Un dels pioners en l'aplicació de fonaments quantitatius a l'economia va morir fa 43 anys. Ragnar Frisch encunyà el terme econometria i va asseure les bases per a vuitanta anys de recerca. Rememorem al primer Premi Nóbel d'Economia de la història.
Trygve Haavelmo va preparar un discurs de caràcter estrictament acadèmic per a la recollida del guardó a Estocolm. El segon Premi Nóbel d'Economia noruec parlaria sobre les relacions entre l'econometria i l'Estat del Benestar, després de veure reconeguda la seua obra respecte a la «elaboració dels fonaments probables de la metodologia economètríca i l'anàlisi de les estructures econòmiques simultànies» per l'acadèmia sueca: un repàs als orígens de la disciplina estadística seguit pel seu dictamen a la consulta esmentada: és l'econometria un instrument útil per a la política econòmica?
Però es va reservar una petita anècdota entre mitjanes, una gota de la saviesa amb la qual li va xopar el seu antic professor, Ragnar Frisch. Es va referir al camp de mines que suposava per als economistes establir correlacions entre dos factors exclusivament per certes dades observades: “(Ragnar) Frish solia impremtar aquest advertiment en els seus alumnes amb la següent horripilant il·lustració. Es pot observar que existeix una grandíssima correlació positiva entre el nombre de mosques vivint en la costa oest de Noruega i la quantitat de turistes que vénen a la regió. Amb aquesta observació en mà, potser no siga la millor idea criar més mosques per a impulsar el turisme”.
Ragnar Frisch no solament va ser el mentor d'Haavelmo, sinó el primer Premi Nóbel d'Economia i una de les ments més influents del sector en el segle vint. Va establir l'ensenyament de l'economia com una branca científica, insistint en la necessitat que la disciplina seguira el mateix camí de quantificació teòrica i empírica que va revolucionar la Física el segle anterior, i va popularitzar els termes “econometria” i “macroeconòmic”.
Després de graduar-se en Economia en la Universitat d'Oslo i dues fructíferes estades de recerca a París i Anglaterra, Frisch va publicar Sur un problème d’économie pure (1926), on estableix les bases de l'estudi economètric com “Intermediari entre les matemàtiques, l'estadística i l'economia política”. Va publicar en aquest temps varis articles sobre l'estadística en sèries temporals, seguits per papers que van detallar la metodologia economètrica i van introduir conceptes con l'anàlisi dinàmica.
Als anys trenta, després de ser convidat a EUA primer per la Fundació Rockefeller i posteriorment les universitats de Yale i de Minnesota, funda al costat de quinze altres economistes l'Econometric Society, associació que han presidit Joseph Schumpeter, John Maynard Keynes o el propi Frisch. Fundarà i dirigirà a més durant 20 anys la publicació científica Econometrica, pionera en la difusió d'articles economètrics.
A partir de llavors va abandonar en breus ocasions la Universitat d'Oslo, on va romandre com a professor i investigador fins a la seua jubilació en 1965. Durant la guerra va ser empresonat per l'ocupació alemanya, entre octubre de 1943 i el mateix mes de 1944. En 1969 va compartir el primer Premi Nóbel d'Economia juntament amb Jan Tinbergen, pel seu treball sobre els models dinàmics. Abans, va veure reconegut el seu treball per l'Accademia Nazionale dei Lincei.
Va morir el 31 de gener de 1973 al seu Oslo natal, deixant un llegat difícilment quantificable. Vuitanta anys de treball tenen el seu origen, principalment, en la ment d'aquest apassionat de l'apicultura, pioner de l'estudi quantitatiu.
Més lectures:
L'obra de Ragnar Frisch, Econometrista %o2013 Econometrica, abril 1960
From Utopian Theory to Practical Applications: The Case of Econometrics – Ragnar Frisch
