Logo de la Universitat de València Logo Màster en Enginyeria Química Logo del portal

Decobreix a l’enginyera química de l’aigua de fregar

  • 17 de juny de 2016
Image de la noticia

Agnes Pockels és una de les moltes dones que han lluitat per estar reconegudes per la comunitat científica. En el seu cas, la seua situación de mestressa de casa la va portar a aconseguir grans descobriments sobre l’aigua de fregar.

Agnes Pockels va nàixer a 1862 a Venècia. Des de xicoteta va desenvolupar una forta passió per la física i la química, però el sistema de l’època i la ideología tradicional de la seua familia li van impedir accedir a la universitat. Per aquest motiu, Pockels va aprofitar el seu talent i la seua labor com a mestressa de casa per desenvolupar el seu potencial d’una altra manera.

Gràcies als llibres del seu germà, Pockels va fabricar un dispositiu que li permetia mesurar la tensió superficial de monocapes de sustàncies hidrofóbiques i antipàtiques, així com el tamany de les molècules, en una cosa tan quotidiana com l’agua de fregar.

El dispositiu consistía en un recipient fet amb una paella d’estany (llanda) amb insercions també de llanda: una de les insercions era fixa, l'altra, mòbil, s'usava per a comprimir una capa de sabó, per exemple, dipositada sobre aigua; les molècules ocupen tot l'espai disponible, i s'usa la inserció mòbil per a comprimir la capa; la pressió necessària, que canvia suaument, es va registrant i arriba un moment en què canvia bruscament (el punt de Pockels), en aqueix moment les molècules estan en el màxim de compressió; sabent la superfície i el nombre de molècules de sabó dipositades, saps l'àrea que ocupa una molècula. El dispositiu incorporava una balança amb un disc de llanda de 6 mm: determinant la força necessària perquè el disc travesse la monocapa s'obté una mesura de la tensió superficial. Amb aquest dispositiu Agnes va descriure el comportament general de la tensió superficial amb diferents concentracions d'oli i les quantitats de diferents olis necessàries per a constituir una monocapa de superfície coneguda – Mujeres con Ciencia

Incapaç de publicar els seus propis decobriments, Pockels es va posar en contacte amb John William Strutt, tercer baró Rayleigh; a qui li va demanar que llegira el seu treball. Lord Rayleigh, impresionat pels resultats, va escriure una carta a la revista Nature per a demanar-los que publicaren el material de Pockels.

El seu treball es va publicar, finalment, en el nº43 de l’any 1891 de la revista. L’article, titulat ‘Surface Tension’ va servir de base per als estudis de Irving Langmuir sobre la investigación quantitativa de les películes superficials; treball que li va aconseguir un Premi Nobel en 1932.

A pesar que la seua situación familiar li va impedir abandonar el seu hogar, Peckels va continuar publicant en Nature i en altres revistes alemanes de divulgació científica. Finalment, en 1932, la Universitat Politècnica de Brunswick la va nomenar Doctora Honoris Causa, sent així la primera dona enginyera en aconseguir aquest honor.