17 de de juny de 2016

L’arribada de la LOMCE ha plenat d’incertesa a alumnes, pares i professors per igual. La implantació  d’una nova llei eductaiva sempre genera certa incomoditat i confusió, ja que suposa una remodelació a gran escala que costa molt de temps d’aconseguir. La LOMCE, especificament, ha causat molt de soroll i moltes són les veus que s’han alçat en la seua contra.

Un dels punts principals de la discussió s’ha centrat en el tema de les revàlides. La nova llei plateja 3 ‘revàlides’ o exàmens de final de cicle. D’aquesta manera, els alumnes hauran de realitzar un examen obligatori al finalitzar Primària, al finalitzar Secundària i al finalitzar Batxillerat.

La diferència entre aquestes tres probes es que dos d’elles (la de Primària i la de Secundària) seran orientatives, mentre que la de Batxillerat puntuarà per entrar en la universitat o en un cicle superior.

La revàlida de 6º de Primària serà purament orientativa. Els alumnes es sotmetran a l’examen, però no tindran l’obligació d’aprobar-ho per a seguir cursant el seus estudis; sinó que els resultats serviran de guia per als docents sobre l’estat dels seus alumnes. La revàlida de 4º de Secundària, per l’altra banda, si que supossa l’obligació d’aprobar-la per poder seguir estudiant. Els resultats d’aquesta proba no afectaran a les notes d’accés a la universitat, però serà imprescindible obtindre, al menys, un 5 si es vol accedir a l’educació superior.

La Selectivitat o PAU es verà substituïda per la revàlida de Batxillerat. Els plans originals de la llei proposaven unificar tots els exàmens en un mateix model, que es realitzaria en totes les Comunitats Autònomes el mateix dia, al mateix temps, amb els mateix continguts. No obstant aixó, les queixes de les diferentes CCAA han acabat per modificar la llei. D’aquesta manera, el Ministeri d’Educació establirà el marc general de la proba (continguts, asignatures, etc), mentre que les diferents regions seran les qui determinen les preguntes, les dades, els llocs i les correccions.

La recent modificació de la LOMCE també descarta la idea que la revàlida fora tipus test, ja que s’enten que aquest model no s’adapta als continguts que s’estudien al llarg del Batxillerat. Per l’altra banda, la llei permet a les universitats realitzar probes d’accés complementàries, pero no les obliga, i s’espera que la majoria no modifiquen els seus paràmetres d’accés.

Per últim, les ponderacions i formats de les probes es mantenen iguals que al Selectiu: 5 asignatures troncals obligatories, 2 optatives, y 1 específica. L’examen seguirà puntuant sobre 10, amb la posibilitat d’arribar a 14 amb les optatives. A més a més, es mantindran les ponderacions a l’hora de realitzar les notes definitives, amb un 60% de la nota del Batxillerat i un 40% de la nota de la revàlida.