La digitalització literària
13 de de setembre de 2016
Si busquem l’oposat a la macroliteratura, arran dels llibres publicats per l’escriptor Franco Moretti, podem determinar que aquest seria la filologia o el close reading. L’autor defenia una lectura comparada de la literatura internacional on el microscopi (les figures, els poemes, els llibres o els autors concrets) tingueren menor importància que el macroscòpic (els gèneres o els números de traduccions). No obstant això, des que Moretti publicara els seus plantejaments ja hi han passat més de 15 anys i el procés de digitalització s’ha fet imparable. El big data “ha canviat la nostra forma d’entendre el món”, tal com explica Jorge Carrión al seu article “Literatura i ‘big data’”, publicat pel periòdic La Vanguardia.
La literatura i la seua relació amb les TIC
21 de de juliol de 2016
Internet aporta nous objectius a l’educació literària, donat que no podem obviar la presència de la literatura en la xarxa o les noves formes de lectura digitals. De fet, aquestes ferramentes estan contribuint a fomentar la comprensió dels textos, al mateix temps que proporcionen ferramentes i recursos multimèdia per a la seua producció, així com per a la seua possible publicació.
Formant “ciutadans” de la cultura escrita
8 de de juliol de 2016
La gramàtica, dins del camp de la lingüística, es defineix com a un conjunt organitzat de sabers respecte del sistema de la llengua. Així mateix, cada teoria construeix la seua pròpia estructura conceptual en funció dels seus supòsits epistemològics sobre els quals fonamenten la totalitat del seu constructe teòric, metodològic i analític. Així ho determina María Cecilia Gaiser al seu estudi: “Apunts sobre teories lingüístiques, els seus postulats gramaticals i el seu impacte en l’ensenyament” publicat en 2011.
Canvis en la didàctica: pas de “l’ensenyament de la literatura” a “l’educació literària”
30 de de juny de 2016
La didàctica de la literatura com a àrea de reflexió s’ha format en les últimes dècades, segons afirma Teresa Colomer al seu estudi: “La didàctica de la Literatura: temes i línies d’investigació i innovació”.
.jpg)
Sincronia i Diacronia lingüística, segons Saussure i Lyons
17 de de juny de 2016
L’acadèmic suís nascut l’any 1857 és considerat el pare de l’estudi de la llengua moderna, mentre que el britànic nascut l’any 1932 desenvolupà més el camp de la semàntica. Tot i així, els estudis bàsics d'ambdós han contribuït al millor coneixement de les estructures que l’ésser humà construeix per tal de comunicar-se
.jpg)
La Biblioteca Valenciana homenajea a las mujeres que sufrieron el exilio intelectual
7 de de març de 2016
La muestra permite acercarse al mundo de dos mujeres fundamentales en nuestra historia, que sufrieron los cambios y problemas que conllevó la vida durante la Guerra Civil y el exilio posterior.
Los idiomas del futuro
10 de de febrer de 2016
En un entorno globalizado, la mayoría busca una lengua con proyección y prestigio internacional. Sin embargo, no resulta una sencilla tarea determinar cuáles son los idiomas con más futuro.
Màster Universitari en Investigació en Llengües i Literatures
© 2024 UV. - Av. Blasco Ibáñez, 32. 46010 València. Espanya. Tel. (+34) 96 386 42 54