Arqueòlegs grecs creuen haver donat amb la tomba del cèlebre filòsof Aristòtil, en unes excavacions dutes a terme, al llarg de més dues dècades, a l'antiga ciutat d' Estagira, el lloc de naixement del fundador dels Peripatètics.
1 de de juny de 2016
"No tenim proves, però indicis molt forts que freguen la certesa", ha assegurat el director de les excavacions, Kostas Sismanidis, a mitjans de la zona. Sismanidis ha mostrat els resultats al Congrés Internacional Aristòtil (creat en commemoració del seu naixement, fa ja 2.400 anys, que té lloc a la Universitat de Salònica).
L'equip ha arribat a la conclusió que hi ha un edifici, que va ser descobert en 1996 en aquestes excavacions, que no pot ser una altra cosa que la tomba d'Aristòtil. La troballa, o certesa, surt a la llum després d'analitzar dos manuscrits, en els quals es feia al·lusió al trasllat de les cendres del filòsof a la seva ciutat natal.
Per descomptat, als arqueòlegs que treballaven en Estagira, des de l'inici dels anys 90, els va sorprendre que, enmig d'una fortificació de l'època bizantina, hi hagués restes d'un edifici, que les seves característiques no coincidien amb aquesta època ni amb eres posteriors. De fet, les troballes obtingudes a l'interior de les ruïnes, tals com a monedes d'Alexandre Magne i dels seus successors, situen la seva construcció en les albors del període hel·lenístic.
Les restes del sostre, així mateix, mostren que s'havia fabricat amb teules de la fàbrica real, la qual cosa constata la seva condició d'edifici públic.
La seva ubicació exacta s'estableix entre, una galeria del segle V a. de C., i un temple de Zeus del segle VAIG VEURE a. de C., dins de l'antiga ciutat, prop de la seva àgora, i amb vista panoràmiques. En el sòl de l'edifici, hi ha un rectangle d'1,30 per 1,70 metres, la qual cosa correspon a un altar.
Totes aquestes indicacions, a més de que el fet que la forma de l'edifici no permetia atribuir-li un altre ús que el d'una tomba, van fer sospitar als arqueòlegs que es tractava d'una tomba monumental.
Finalment, amb l'ajuda dels esmentats documents antics (una traducció en àrab del segle XI d. de C. d'una biografia del filòsof grec i el manuscrit No. 257 de la Biblioteca Marciana de Venècia), van concloure que la persona, a la qual estava dedicat el monument funerari, era Aristòtil. Tots dos documents, també precisen que, quan Aristòtil va morir, en 322 a. de C., a la ciutat de Calcís (actual Calcidia); els habitants de Estagira van traslladar les seves cendres a una urna de coure, la van posar en el monument i, al costat d'elles, van construir l'altar.
