Logo de la Universitat de València Logo del portal

.
.
.
.

Pablo Saturnino. Especialitat Geografia i Història

Pablo Saturnino | 25 de de març de 2019

Pablo Saturnino Santatecla, exalumne del màster en Educació Secundària, en l'especialització de Geografia i Història, promoció 2017/2018.

Des que estava en primària m'apassionava la Història i la Geografia, eren les meues dos disciplines favorites. Una vegada en l'institut es va confirmar que era el que més m'agradava, ja que eren les úniques matèries que realment disfrutava, les úniques que practicava per oci més enllà del que haguérem d'estudiar per obligació. Una vegada en segon de batxiller vaig decidir estudiar el grau d'Història sense tindre encara clar del tot que faria després. Va ser en estos quatre anys d'universitat quan em vaig decantar per la branca de la docència.

Dubtava entre la investigació i l'ensenyança universitària o l'ensenyança secundària. Em vaig decidir per esta última, ja que és una etapa en què els alumnes absorbeixen gran quantitat d'informació i estan més oberts a noves formes de treball. Són més mal·leables acadèmicament parlant i creia que podria contagiar-los la meua passió per la història. A més, em motivava la idea de no repetir el que considere errors de l'ensenyança i que tots hem patit, errors que convertixen en molt més pesada l'etapa en l'institut. L'ensenyança més valuosa del màster que em vaig emportar és que l'ensenyança obligatòria que hem rebut nostra generació i l'anterior és d'una forma determinada i no té perquè ser així, es pot canviar. No té per que ser el que nosaltres vivim en la majoria dels casos: obrir llibre, algú llig, el professor subratlla la pàgina... Per a poder canviar això (o que no siga l'única cosa) fa falta treball dur, tant a nivell de preparació de les classes com de formació. També vaig aprendre que un professor no deixa mai de formar-se. El màster només dura un any, són unes poques pinzellades. Després un ha de continuar buscant, informant-se, estudiant, reinventant les seues activitats i les seues classes, esforçar-se perquè cada classe funcione i si no funciona el que en altres sí ho feia, modificar-ho. Eixe és el treball d'un professor, que la classe del seu cent per cent i òbviament, cada una té un nivell diferent d'aprenentatge i d'atenció i cal adaptar-se.

En alguns aspectes sí, però en part crec que és molt limitat. Durant el primer mes estava motivat. Apreníem sobre temes que mai havíem vist i parlàvem i reflexionàvem en classe sobre qüestions i inquietuds que tots teníem i podíem compartir allí. Però les classes teòriques són moltes i els continguts de les assignatures es repetixen i solapen en molts casos, la qual cosa crega una sensació de monotonia i d'estar desaprofitant el temps passades unes setmanes. No dic que no siga útil; com mencione en línies anteriors les classes teòriques m'han ajudat en el meu actual treball com a docent, però sobren moltes hores en aula o falta contingut en elles, perquè sinó es crega una sensació de deixa vu diària passat el primer mes. D'altra banda, en les pràctiques crec que falten més hores, ja que és on realment pots aplicar les teues idees i allò que s'ha aprés en el màster.

Convertir a pdf (obri en nova finestra )
 
Aquesta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers amb fins tècnics , d'anàlisi del trànsit per facilitar la inserció de continguts en xarxes socials a petició de l'usuari . Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús . Per a més informació consulte la nostrapolítica cookies