El relat de la història de l'art de l'Edat Moderna està fortament marcat per les estructures de poder. Una historiografia de l'Art marcadament androcèntrica i occidental ha conformat una manera de mirar l'art i la cultura visual d'època moderna condicionada a les preguntes clàssiques de la disciplina. Aquest relat ha privilegiat unes visions i unes veus que són còmplices d'aqueixes estructures de poder legitimadores. El projecte  d'innovació educativa VEUS pretén donar veu a aquells subjectes tradicionalment exclosos en el relat com a minories, esclaus, persones racialitzades o de diferents credos, dones pertanyents a aquests col·lectius, etc. La intenció és comprendre el fenomen artístic de l'edat moderna des d'una pluralitat de veus, experiències i relats que supere i amplie la visió canònica d'aquests temps transmesa per la historiografia. Per a això, el projecte planteja una sèrie d'accions didàctiques a l'aula de tipus pràctic i caràcter innovador. 
El projecte ha dissenyat tota una sèrie d'activitats que seran desenvolupades dins de les assignatures baix assenyalades on es fomentarà no sols l'adquisició de coneixement per part de l'alumnat, sinó també eines que fomenten el pensament crític i habilitats de tipus pràctic i tecnològic. Les accions seran difoses mitjançant la creació de perfils en xarxes socials (Twitter i Instagram) i mitjançant la celebració d'unes jornades d'innovació educativa en clau decolonial on els/les alumnes podran també participar en una taula redona sobre experiències d'innovació docent. La coordinadora del projecte i els membres del mateix donaran a conéixer els resultats en altres fòrums i trobades d'innovació docent convocats durant el curs 2023/24.

L'objectiu del projecte s'alinea amb la línia estratègica d'innovació educativa corresponent amb crear metodologies actives per a afavorir l'aprenentatge profund de l'alumnat. Les activitats plantejades en aquest projecte i les metodologies pensades milloraran la docència i els processos d'ensenyament-aprenentatge, al mateix temps que fomentaran el desenvolupament de competències en les quals l'alumnat siga partícip i responsable del seu propi aprenentatge.
Com a línia d'acció complementària, el projecte planteja a més a més accions que fomentaran la igualtat de gènere i la igualtat en la diversitat. Aquesta línia d'acció incidirà en les pròpies dinàmiques de l'aula, però també sobre la Història de l'Art com a disciplina, i també a l'hora de comprendre el món actual des d'un posicionament crític.
Aquest projecte aposta per incloure dins del desenvolupament de la docència, activitats amb metodologies innovadores i de caràcter pràctic, en la qual l'aprenentatge puga desenvolupar-se de manera activa i crítica, situant a l'alumne/a en el centre de l'acció pedagògica.
La manera d'explicar la Història de l'Art de l'Edat Moderna està molt influenciada pel cànon de l'art occidental iniciat per textos inuagurals com el de les “Vides” de Vasari en el segle XVI, continuat per diferents autors fins als nostres dies. Considerem que és necessari introduir en les assignatures implicades noves visions i perspectives nascudes durant el segle XX com són el postcolonialisme i els estudis en clau feminista. Així, mentre que en els últims anys s'ha donat un fort impuls en la nostra disciplina i en el nostre grau als estudis de gènere, la crítica postcolonial ha sigut molt menys desenvolupada a l'aula. Considerem que aquesta perspectiva pot aplicar-se de manera fructífera en les assignatures vinculades a l'estudi de la Història de l'Art de l'edat moderna, perquè va ser un període marcadament influït pel tràfic de persones i la conquesta de nous territoris i credos extraeuropeus. S'inclouen a més a més altres assignatures en les quals aquestes perspectives són claus per a entendre els seus continguts, com puga ser Història de l'Art iberoamericà o altres com a Tècniques de conservació de béns immobles o introducció a la Història de l'Art. En el primer cas, es planteja una reflexió de tipus social sobre els artífexs de les grans construccions del passat i la participació de mà d'obra esclava i forçada, mentre que en la segona assignatura s'aprofita el caràcter introductori de la mateixa per a presentar, entre altres, la perspectiva postcolonial en Història de l'Art.

Subvenció concedida: 400€

33867. Introducció a la Hª de l'Art. Grau en Història de l'Art. 
33875. Tècniques i conservació de béns immobles. Grau en Història de l'Art.
33883. Història de l'Art del Renaixement. Grau en Història de l'Art. 
33884. Història de l'Art Barroc del Segle XVII. Grau en Història de l'Art.
33885. Història de l'Art del Sigle XVIII. Grau en Historia del Arte.
33896. Historiografia artística. Grau en Història de l'Art. 
33904. Història de l'Art iberoamericà. Grau en Història de l'Art. 

33867. Introducció a la Hª de l'Art. Grau en Història de l'Art. Nombre d'estudiants implicats: 50
33875. Tècniques i conservació de béns immobles. Grau en Història de l'Art. Nombre d'estudiants implicats: 50
33883. Història de l'Art del Renaixement. Grau en Història de l'Art. Nombre d'estudiants implicats: 100
33884. Història de l'Art Barroc del Segle XVII. Grau en Història de l'Art.Nombre d'estudiants implicats: 100
33885. Història de l'Art del Sigle XVIII. Grau en Historia del Arte. Nombre d'estudiants implicats: 100
33896. Historiografia artística. Grau en Història de l'Art. Nombre d'estudiants implicats. 50
33904. Història de l'Art iberoamericà. Grau en Història de l'Art. Nombre d'estudiants implicats: 50

CHIVA BELTRÁN, Juan y GÓMEZ-FERRER, Mercedes “Els colors de Baltasar. Anàlisi de la
imatge d’un rei mag com a eina educativa en l’assignatura Història de l’Art del Renaixement”. En:
Jornadas de Innovación docente Veus: Imatges i paraules per a la descolonització de l’Art.
Universitat de València, 30 de mayo de 2024.
DOMÉNECH GARCÍA, Sergi y CHIVA BELTRÁN, Juan “América ya estaba allí. Estrategias para
una nueva lectura del arte iberoamericano”. En: Jornadas de Innovación docente Veus: Imatges i
paraules per a la descolonització de l’Art. Universitat de València, 30 de mayo de 2024.
JIMÉNEZ HORTELANO, Sonia. “Noves mirades, noves històries. Propostes desde la innovación
educativa per a la descolonització de la Història de l’Art”. En: III Jornades d’Innovació educativa
en els processos d’anàlisi de les imatges. Universitat de València, 10 de maig de 2024.
JIMÉNEZ HORTELANO, Sonia y VIVES-FERRÁNDIZ SÁNCHEZ, Luis “¿Para quién fue un
Siglo de Oro? Una propuesta de innovación docente para la asignatura de Historia del Arte
Barroco del siglo XVII”. En: Jornadas de Innovación docente Veus: Imatges i paraules per a la
descolonització de l’Art. Universitat de València, 30 de mayo de 2024.
RUIZ GARNELO, Isabel y GIL SAURA, Yolanda “El retrato de Omai. Estudio del caso”. En:
Jornadas de Innovación docente Veus: Imatges i paraules per a la descolonització de l’Art.
Universitat de València, 30 de mayo de 2024.
VIVES-FERRÁNDIZ SÁNCHEZ, Luis. La imagen vivida: experiencias corporales con la creación
de imágenes. En: III Jornades d’Innovació educativa en els processos d’anàlisi de les imatges.
Universitat de València, 10 de maig de 2024.

El proyecto organizó unas jornadas en las que participaron todos los miembros del equipo
exponiendo las actividades realizadas. Las jornadas fueron abiertas con la ponencia del director
del Museo de América Javier Gutiérrez Usillos, que planteó las estrategias que desde el museo se
estaban siguiendo para descolonizar las colecciones. Además, contaron con la participación de
expertos en el tema como el profesor Borja Franco Llopis de la UNED y profesores y profesoras
de otros centros como la Universidad de Granada y la Universitat Jaume I de Castelló.
En estas jornadas, además de las ponencias, cobró especial relevancia el tiempo destinado a debate
después de las distintas sesiones, donde se llevaron a cabo fructíferos diálogos entre los
participantes y el público asistente.
En las sesiones participó profesorado así como estudiantes de grado, máster y doctorado en Historia
del Arte interesados por estos temas y perspectivas.

El tipo de actividades planteadas han conseguido los objetivos siguientes:
1. Mejora de la capacidad lectora y análisis de bibliografía científica (se han diseñado toda una serie
de lecturas bibliográficas de tipo académico que por su temática o manera de abordar los temas
resultaran interesantes sin perder el rigor científico. La lectura de este tipo de recursos ha sido
generalmente muy positiva, teniendo en cuenta que el profesorado echamos en falta en los últimos
tiempos la capacidad de algunos alumnos para afrontar la lectura de textos de estas características).
2. Mejora de la capacidad de resolución de retos y problemas (algunas de las actividades planteaban
un estudio del caso o un aprendizaje basado en problemas, lo que ha permitido trabajar esta capacidad
de adaptación y búsqueda de soluciones a ciertas problemáticas)
3. Mejora de la capacidad en el manejo de recursos virtuales y Tics (fundamentalmente los alumnos
han hecho uso de aula virtual y de los recursos y herramientas alojadas en ella. Los alumnos además
han utilizado otras herramientas como Microsoft Powerpoint para la exposición de resultados).
4. Mejora de la capacidad de reunir e interpretar datos a partir de los cuales emitir juicios y reflexiones
(los alumnos han trabajado en grupo, han tenido que hacer lecturas críticas, puesta en común de
resultados y llegar a acuerdos a la hora de establecer un discurso que exponer al resto de la clase.
Además han desarrollado herramientas para argumentar y contraargumentar discursos).
5. Mejora de las habilitades de expresión oral en público (se han realizado exposiciones orales de
algunos temas trabajados tanto de manera individual como en grupo)
6. Mejora de las habilitades de argumentación y debate entre iguales (se ha propiciado en el aula un
debate final para todas las actividades, en la que los alumnos pudieran exponer sus puntos de partida y
llegar o no a consenso con el resto de alumnos)
7. Mejor conocimiento de la bibliografía actualizada sobre los temes expuestos (se ha facilitado a los
alumnos recursos actualizados con puntos de vista innovadores sobre la materia)
8. Mejora de las habilitades para realizar síntesis en las que se incluya un posicionamiento critico (se
ha pedido a los alumnos en la gran mayoría de actividades un resumen en el que se incluya un estado
de la cuestión del tema y una reflexión personal basada en todo lo trabajado en el aula)
9. Mejora de la capacidad para reconocer la diversidad y la multiculturalidad (por la propia naturaleza
de las actividades, este objetivo ha sido transversal en todas las acciones planteadas).
10. Difundir las actividades del proyecto en unes jornadas de innovación educativa, donde otros
docentes han podido intercambiar opiniones y tomar idees para la mejora de la propia práctica en el
aula.
Teniendo en cuenta el número de asignaturas implicadas, el volumen de actividades diseñadas y el
número de objetivos cumplidos, podemos decir que el nivel de consecución de los objetivos iniciales
previstos ha sido muy grande.

La mayoría de prácticas y actividades realizadas no han tenido como resultado materiales, pues las actividades han sido sesiones prácticas en las que se planteaban lecturas, visitas comentadas, debates y el uso de nuevas tecnologías en el aula.

En relación al proyecto, se ha creado una cuenta de Instagram donde se difundían las actividades relacionadas por el proyecto