Mesa Redona i Exposició amb obres d'Antonio Camaró
L'ART COM A VEU DELS DRETS HUMANS
Mesa Redona. Dilluns, 6 d'octubre de 2014 a les 18'30 hores. Sala d'Actes de la Facultat de Ciències Socials.
Participen:
•Antonio Camaró. LLicenciat en Belles Arts per la Universitat Politécnica de Valencia. És també llicenciat en Imatge i So. Ha cursat també estudis d'antropologia social i cultural a la UNED. Les seues obres d'arts han sigut objecte de nombroses exposicions individuals i col•lectives, destacant la seua presència en el saló de tardor de Madrid i en el museu de Edsvik Kontshall, a Estocolm.
•Agustín Domingo. És professor de filosofia moral i política de la Universitat de València. Ha posat en marxa la facultat de ciències polítiques i de l'administració del CEU. Ha promogut la creació de comitès d'ètica assistencial (hospital la fe) i en l'actualitat és vicepresident del comitè de l'hospital clínic de València i membre de la comissió valenciana de reproducció humana assistida. Ha sigut vicepresident dela comissió de justícia i pau d'Espanya i director general de la família. Actualment és director de la universitat Menendez i Pelayo de València.
•Diana Zarzo. És llicenciada en Documentació per la Facultat d'Història de València. En l'actualitat és la directora general de la seu espanyola de Global Network for Rights and Development
•Inmaculada Verdeguer. Professora de la Universitat de València i vicedegana de Cultura, Participació i Igualtat.
L'acte estarà amenitzat pel Grup de Tango CÁNDIDA
Exposició. Del 7 d'octubre al 6 de novembre de 2014. Sala d'Exposicions de la Facultat de Ciències Socials.
L'ART I ELS DRETS HUMANS
Portar l'art de la pintura com a part de la representació dels drets humans és una obligació, responsabilitat i compromís que tenim els artistes quan expressem el que portem dins. Em sent com un ‘giraluna’, terme que aplique simbòlicament a les persones que viuen quan pensen en el tu i no solament en el jo, i no giren com els gira-sols al sol que més escalfa, són els que realment es donen i es lliuren a l'altre, sense oblidar la font que tot ho proveeix que és la veritable essència: l'Amor.
En la meua pintura pretenc que siga la cerca d'un somni bell, rebel i atrevit. És una bella bogeria de doble mirada, no solament el que veu l'espectador cap a ella, si no el que ella projecta cap a l'espectador. I què vull projectar?, vol projectar: Un món meravellós, on no hi haja fronteres, si no llaços de fraternitat i bones trobades.
La meua creació és una invitació a la vida i un al·legat a l'ésser i no solament en tenir, on l'observador es reconeix a si mateix, no sent simplement un tafaner, sinó protagonista de la meua obra i sobretot de la seua pròpia vida.
En la meua obra vull compartir, tot allò bell que pot arribar a ser l'ésser humà, quan des de dins amb força, brollen les pinzellades dirigides als colors i textures que es van creant des del fons de la meua existència. És quan l'ésser humà en la seua receptivitat, admet aquesta ona expansiva que arriba amb un bell sentiment de cordialitat i amor. La representació dels meus personatges són aquest cúmul de sensacions i emocions que vol ser dirigit per transmetre la passió, i complicitat en l'altre.
L'art ha de ser, per tant, defensor dels drets humans, de la dignitat i de totes les dimensions de la persona. No pot quedar-se callat davant tanta abominació sinó ha de crear consciències capaces de no seguir cap acte injust, ni tirànic. Ha de ser un al·legat a l'amor i a la vida, que aconseguisca una gran magnitud en allò social perquè es forge la llibertat, la igualtat i la justícia.
Antonio Camaró
Oganitza: Global Network for Rights and Development GNRD Spain i la Facultat de Ciències Socials..
