La dinàmica dels canvis socials que es produeixen en les societats complexes influeix de manera directa en la pràctica professional del treball social. Són transformacions que han influït en el context social i econòmic a partir dels anys seixanta i per les quals es demana a la professió de treballador social unes exigències formatives més grans per realitzar la seua comesa. Entre aquests canvis destaquem, d'una banda, la implantació d'estratègies de flexibilitat laboral en un context econòmic globalitzat, que provoquen processos de precarietat i vulnerabilitat en determinats col·lectius, els quals amb freqüència esdevenen subjectes d'intervenció del treball social, cosa que mostra la seua fragilitat social, i als quals cal donar una resposta integral que ha d'incloure potenciar la seua capacitat d'integració i d'accés al mercat de treball. D'altra banda, els importants canvis en l'estructura familiar han afeblit la seua capacitat protectora en un sistema de benestar social fonamentalment familiarista com el de l'estat espanyol. La reducció de les dimensions de la família, la diversitat de formes de convivència, la incorporació de la dona al mercat de treball i les altes taxes d'envelliment requereixen noves xarxes. Aquesta complexitat comporta la necessitat de comptar amb perfils professionals amb un alt grau d'especialització que permeta manejar alhora un cos teòric i pràctic, i que permeta conèixer i abordar problemàtiques generades per una societat en continu canvi.El màster està dirigit principalment a graduats i diplomats en Treball Social, i també en Psicologia, Sociologia, Educació Social, Infermeria i altres disciplines socials i sanitàries, i a tots aquells que desitgen ampliar la seua formació o experiència professional en el camp de la intervenció social i de les polítiques públiques.
Els criteris d'admissió són els següents:
1. Expedient acadèmic del sol·licitant multiplicat pel coeficient de correcció, fins un màxim de 4 punts:
a. Situació 1: Coeficient de correcció 1
i. Graduat o Diplomat en Treball Social; Graduat o llicenciat en Sociologia; graduat o llicenciat en Ciències del Treball; graduat o diplomat en Relacions Laborals.
b. Situació 2: Coeficient de correcció 0,8
i. Llicenciats, diplomats i graduats en les àrees de ciències jurídiques i socials, humanitats i de la salut.
c. Situació 3: Coeficient de correcció 0,4
Altres diplomats, graduats i llicenciats.
2. Experiència professional en treball social, fins un màxim de 4 punts.
3. Coneixement d'altres llengües oficials, segons els estàndards definits en el Marc comú europeu de referència per a les llengües (MECRL) , fins a 1 punt a partir del C1.
4. Altres mèrits: fins a 1 punt.
Els estudiants d'altres països que es preinscriguen en el Màster hauran d'acreditar el coneixement de l'espanyol o d'altres llengües oficials, acreditant un nivell equiparable al C1 segons els estàndards definits en el Marc comú europeu de referència per a les llengües (MECRL) .
Aquest màster pretén formar experts capaços d’aportar tant coneixements sòlids i innovadors com valors respectuosos en l’àmbit de la gestió dels recursos humans, les seues diferents metodologies i tècniques en relació amb l’organització empresarial, les pràctiques directives, la promoció de la qualitat de vida laboral i l’estratègia empresarial. El seu programa formatiu respon a les actuals necessitats del nostre teixit empresarial i a la creixent demanda de treball corresponent, així com a les recents polítiques espanyoles d’R+D+I i a l’estratègia “Europa 20” d’aquesta dècada, amb una atenció especial a la productivitat, al desenvolupament econòmic i al benestar del personal implicat en aquestes activitats.El màster va adreçat preferentment als estudiants que hagen cursat les diplomatures en Relacions Laborals o Graduat Social, el grau en Relacions Laborals i Recursos Humans, les llicenciatures en Ciències del Treball, Administració i Direcció d’Empreses, Psicologia (perfil Psicologia del Treball i de les Organitzacions) i Sociologia, que sobre la base dels continguts cursats acrediten capacitats, coneixements i interès en l’especialització i la capacitació pròpia dels estudis de màster en l’àmbit de la direcció i la gestió de recursos humans. Però també s’adreça a altres titulats i titulades universitaris de l’àrea de ciències socials (Dret, Empresarials, Economia, Treball Social, Sociologia, etc.).
Aquest màster va adreçat sobretot a estudiants que hagen cursat les diplomatures en Relacions Laborals o Graduat Social, el grau en Relacions Laborals i Recursos Humans, les llicenciatures en Ciències del Treball, Administració i Direcció d’Empreses, Psicologia (perfil Psicologia del Treball i de les Organitzacions) i Sociologia. Per a la resta de titulats i titulades de l’àrea de ciències socials (Dret, Empresarials, Economia, Treball Social, Sociologia, etc.) i d’altres àrees, s’inclou en el pla d’estudis un mòdul de formació complementària els continguts del qual aporten els coneixements d’anivellació necessaris per a accedir al màster. Els estudiants que acrediten haver superat prèviament els continguts d’aquest mòdul no els hauran de tornar a cursar.
El màster té la finalitat de formar gestors capaços de comprendre la gestió cultural com una forma d’organització integral del territori, que admet la idea de recurs cultural com a bé públic, font de benestar, d’evolució intel·lectual i de progrés material, per dinamitzar de manera integral l’herència cultural d’una determinada comunitat.
Des d’aquesta perspectiva, el màster pretén atendre un doble compromís. D’una banda, preparar professionals que enfoquen la seua activitat cap a la difusió i l’enriquiment de la pròpia cultura mitjançant l’ús i el gaudi democràtic dels béns culturals. D’altra banda, preparar professionals capacitats per a estructurar econòmicament recursos culturals de qualsevol naturalesa, dissenyant productes la rendibilitat dels quals evidencie l’eficàcia d’un sistema de gestió integral dels recursos culturals d’un territori i promoga el sentit social d’explotació sostenible d’aquests béns.
Sobre aquest compromís, el pla formatiu del màster ofereix quatre mòduls optatius a partir de les respectives àrees d’activitat professional que abasten amb amplitud el camp de la gestió cultural. El seu interès està en el fet d’abastar els sectors socials, polítics i econòmics que constitueixen el marc on s’inscriu l’activitat de tot especialista. Els mòduls optatius són: la gestió de recursos culturals, la gestió del turisme cultural, la gestió d’arts escèniques i la gestió del patrimoni etnològic i la cultura popular. Cada estudiant pot triar tres dels quatre mòduls per configurar el seu itinerari formatiu. Així, es configuren quatre itineraris, resultat de totes les combinacions possibles de tres dels quatre mòduls optatius.
Les quatre àrees esmentades exigeixen una formació d’acord amb la necessitat social d’un nou tipus de professional capaç de resoldre els reptes que des de les actuals estructures polítiques, econòmiques i socials es plantegen en el marc de la gestió de la cultura de la nostra societat. Aquesta síntesi es concreta en els objectius següents.
1. Dominar els instruments de gestió per elaborar projectes amb què dotar de sentit i valor un determinat bé patrimonial, i aprendre a integrar la creació d’entitats de gestió, la promoció d’esdeveniments culturals, la dinamització del patrimoni i la configuració de circuits de formació i gaudi per a usuaris.
2. Proporcionar una formació operativa en les institucions públiques i entitats privades que tradicionalment s’ocupen en la nostra societat de les activitats de gestió cultural.
3. Capacitar per a la detecció de les fonts de finançament i la gestió dels recursos culturals en termes de dinamització i rendibilitat econòmica sostenible.
4. Formar professionals coneixedors de diferents claus de política cultural tant en l’àmbit local, com en l’autonòmic, nacional i europeu.
5. Dotar l’alumnat dels coneixements necessaris per a organitzar i dirigir equips humans multidisciplinaris que treballen en el desenvolupament de projectes de gestió cultural.
6. Estructurar en l’alumnat el concepte d’administració cultural des de l’estudi de la legislació relacionada amb la gestió de la cultura.
7. Prendre contacte amb la realitat professional de la gestió cultural mitjançant la informació a l’alumnat de projectes reals duts a terme per institucions públiques i privades, i donar a conèixer diferents experiències reals de gestió cultural en el món de l’administració pública i l’empresa privada.
8. Posar en pràctica els coneixements i tècniques adquirits mitjançant la realització d’un projecte de gestió, elaborat personalment per cada alumne i tutoritzat convenientment per professors experts en les diferents matèries.
Va dirigit, en primer lloc, a professionals que ja exerceixen una activitat professional en aqueix camp. La seua formació precedent és molt diversa, per la qual cosa les titulacions prèvies d'accés són la major part de titulacions de llicenciatura o grau o equivalents de les àrees de Ciències Humanitats i Ciències Socials. Amb tot, atés que són les que ofereixen una major formació en el camp de la Gestió Cultural, es valora preferentment l'accés amb les titulacions de Geografia i Història, Història de l'Art, Administració i Direcció d'Empreses, Psicologia, Sociologia, Filosofia, Filologia, Ciències Econòmiques, Dret, Antropologia, Arqueologia, Belles arts , Comunicació Audiovisual, Periodisme, Humanitats, Belles arts, Documentació, Informàtica. S'admeten també les titulacions d'arquitectura i enginyeries, sempre que s'acredite una trajectòria formativa o professional en el camp de la Gestió Cultural. A més, es considerarà també la candidatura de les persones que amb mèrits adequats i tenint una titulació de diplomatura universitària, acrediten un mínim de 180 crèdits de formació en estudis relacionats amb la Gestió Cultural, en un sentit ampli. Aquest és el cas dels candidats procedents de les Diplomatures en Turisme i Ciències Empresarials.
La baremació dels candidats es realitzarà d’acord amb els criteris següents:
I) Currículum acadèmic:
1. Nota mitjana obtinguda en els expedients acadèmics: de 0 a 5 punts.
2. Nombre de crèdits cursats en carreres oficials (s’hi inclouen els crèdits cursats en tercer cicle i postgrau oficial): 1 punt per cada 100 crèdits (màxim 5 punts).
3. Tesis doctorals llegides: d’1 a 3 punts en funció de la seua qualificació i la seua relació amb l’àrea de la gestió cultural.
4. Nombre de màsters no oficials cursats (màxim 1,5 punts):
- Un punt per cada títol de màster no oficial obtingut, relacionat amb l’àrea de la gestió cultural.
- Mig punt per cada títol de màster no oficial obtingut, no relacionat amb l’àrea de la gestió cultural.
5. Publicacions:
- Un punt per cada llibre publicat (amb ISBN), relacionat amb l’àrea de la gestió cultural.
- Mig punt per cada llibre publicat (sense ISBN), relacionat amb l’àrea de la gestió cultural.
- Mig punt per cada capítol de llibre publicat (amb ISBN), relacionat amb l’àrea de la gestió cultural.
- Mig punt per cada article d’investigació publicat, relacionat amb l’àrea de la gestió cultural.
- 0,25 punt per cada capítol de llibre publicat (sense ISBN), relacionat amb l’àrea de la gestió cultural.
II) Currículum professional (màxim 5 punts):
- 0,1 punts per cada mes treballat en l’àrea de gestió cultural.
III) Altres mèrits (màxim 2 punts):
- 0.25 per cada llibre publicat (amb ISBN), no relacionat amb l’àrea de la gestió cultural.
- Altres publicacions d’investigació: 0,25 punts per cada publicació, no relacionades amb l'àrea de la Gestió Cultural.
- 0,10 punt per cada 100 hores de cursos i seminaris rebuts, relacionats amb l’àrea de la gestió cultural.
La protecció de la salut és un dret fonamental reconegut en l’article 43 de la Constitució espanyola, on també s’al·ludeix a la responsabilitat que tenen els poders públics d’“organitzar i tutelar la salut pública a través de mesures preventives i de les prestacions i serveis necessaris”. La salut, entesa com un estat de benestar físic, psíquic i social, segons la coneguda definició de l’Organització Mundial de la Salut, tant en la dimensió individual com en la col·lectiva, està determinada per factors de naturalesa tant biològica com ambiental i social. Els llocs i les condicions en què s’exerceix el treball són determinants principals de la salut i el benestar, i per tant requereixen de les accions d’avaluació i control escaients que garantisquen la protecció de la salut dels treballadors. En el desenvolupament d’aquesta responsabilitat, el 1995 es va aprovar la Llei de prevenció de riscos laborals (31/1995), marc normatiu a partir del qual s’estableixen uns principis i disposicions organitzatius i tècnics per a garantir la protecció de la salut dels treballadors a Espanya. Així, les empreses han de garantir que les condicions i l’organització del treball siguen segures i saludables. I en aquesta tasca tennen responsabilitats tant directius i decisors dels centres de treball, com els treballadors, amb drets i obligacions en matèria de prevenció de riscos laborals, i l’administració mateixa, que és la garant del compliment de les disposicions normatives i dels objectius en aquest camp. La llei fixa les diferents modalitats en què han d’organitzar-se obligatòriament totes les empreses per garantir el compliment de les seues obligacions en matèria de prevenció de riscos laborals. Els denominats serveis de prevenció de riscos laborals es converteixen en un dels principals recursos de les empreses per a l’assessorament i el suport tècnic que requereix la intervenció en matèria de salut i seguretat en el treball. Al seu torn, en la modalitat de serveis de prevenció tant propis com a aliens, aquestes entitats han de disposar de les instal·lacions i els mitjans humans i materials necessaris per a la realització de les activitats de prevenció a l’empresa. La normativa estableix, en particular, que entre el personal qualificat en aquests serveis hi haja tècnics amb la qualificació necessària per a l’acompliment de funcions de nivell superior. Els futurs professionals de la prevenció dels riscos laborals requereixen tot un seguit de competències bàsiques, i la millor garantia per a adquirir-les és la formació universitària de postgrau.Tenen preferència aquelles persones que estiguen en possessió d'algun dels següents títols universitaris: Grau o Diplomatura en Relacions Laborals; Llicenciatura en Ciències del Treball; Grau o Llicenciatura en Medicina, especialitat Medicina del Treball; Grau o Diplomatura en Infermeria, especialitat Infermeria del Treball; Diplomat en Infermeria d'Empresa; Grau o Llicènciatura en Psicologia, perfil Psicologia del Treball i de les Organitzacions; Grau o Llicenciatura en Química; Grau o Llicenciatura en Enginyeria Química; Grau o Llicenciatura en Biologia; Grau o Llicenciatura en Ciències Ambientals; Grau o Llicenciatura en Arquitectura; Diplomatura en Arquitectura Tècnica; Grau o Llicenciatura en Enginyeria Industrial, així com altres Graus o Llicenciatures afins al camp de coneixement del Màster en Prevenció de Riscos Laborals.
Els qui no tinguen l'espanyol com a llengua materna hauran d'acreditar, com a mínim, un nivell de coneixement B2 segons el Marc europeu comú de referència per a les Llengües, per a ser admés en el Màster. Els qui no acrediten posseir aquest nivell B2 hauran de realitzar una entrevista amb la Direcció del Màster per a avaluar les seues competències lingüístiques en espanyol.
El requisit de l'idioma no s'exigirà als qui hagen completat els seus estudis universitaris de grau en espanyol en un país hispanoparlant, prèvia presentació de la documentació corresponent.
La primera definició d’una figura professional denominada “agent d’igualtat”, la podem trobar el 1985 en un seminari organitzat pel Centre Europeu per al Desenvolupament de la Formació Professional. En aquest seminari ja es va afirmar la necessitat sobre una formació universitària anterior (llicenciatura, diplomatura) un complement formatiu referit a: coneixements jurídics, econòmics, sociològics i de gestió, estudis sobre el feminisme, disseny i maneig de projectes d’acció positiva i tècniques d’avaluació, coneixements sobre la comunicació humana.
Posteriorment, l’any 1991, l’Institut de la Dona va debatre en la seua reunió anual la intervenció de l’agent d’igualtat en l’àmbit local, comptant amb algunes publicacions anteriors com ara “Guía didáctica: Asesores para la Igualdad”.
Alguns països de l’entorn europeu ja havien començat a regular aquesta figura professional. El 1994, la Classificació Nacional d’Ocupacions de l’INEM recull aquest tipus de figura professional, diferenciant entre Agent d’Igualtat i Promotora d’Igualtat d’Oportunitats en funció de la formació universitària. En aquests anys, diferents administracions locals han anat incorporant professionals d’aquest tipus a les seues plantilles laborals.
L’any 2004 va ser un any prolix en trobades i congressos sobre el perfil de l’agent d’igualtat. El mes d’octubre es realitza a Pontevedra el I Congrés d’Agents d’Igualtat. El mateix mes se celebra el I Congrés de Castella i Lleó d’Agents d’Igualtat d’Oportunitats entre Homes i Dones. Simultàniament es creen associacions professionals d’agents d’igualtat a les comunitats autònomes de Galícia, Astúries, Cantàbria, País, Basc, Comunitat Valenciana, Balears, Castella-la Manxa, Navarra, Madrid, Castell i Lleó i Andalusia. En paral·lel s’inicia un procés de configurar una Federació Estatal d’Associacions d’Agents d’Igualtat.
A la Comunitat Valenciana, a través d’una iniciativa NOW promoguda per la Direcció General de la Dona, la Universitat de València forma la primera promoció d’Agents d’Igualtat l’any 1998.
La primera promoció de què ixen titulades 27 estudiants constitueixen la primera xarxa d’atenció pública a la igualtat de les dones a la Comunitat Valenciana.
El màster té una doble orientació: investigadora i professional. Es pretén complir tant els mandats emanats de la legislació específica en matèria d’igualtat com els relatius al desplegament de la Llei Orgànica d’Universitats.
En relació amb les primeres cal destacar la Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere (art. 4.7) i Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març (art. 25). Finalment, el RD 1397/2007 que desplega la LOU.
Persones amb titulacions de grau o equivalent en qualsevol àrea de coneixement, preferentment en Ciències Socials i Jurídiques, Humanitats i Ciències de la Salut, amb algunes de les capacitats o interessos següents:
- Detectar els biaixos de gènere tant en els diversos àmbits del coneixement científic com en les praxis polítiques i socials.
- Contribuir a aconseguir l’equitat de gènere mitjançant el coneixement de les possibles causes i dimensions de les desigualtats.
-Interès davant nous camps del coneixement en l’estudi de les relacions de gènere i l’eliminació de qualsevol tipus de discriminació des d’una perspectiva interdisciplinària.
-Interès en l’aplicació de polítiques d’igualtat.
-Sensibilitat per detectar i prevenir la violència de gènere i els efectes de l’exclusió social.
a) Valoració de l’expedient acadèmic: 40%
b) Coneixements i pràctiques previs en estudis de gènere: 20%
c) Motivació i orientació professional per a realitzar els estudis del màster: 20%
d) Coneixement d’idiomes: 20%
Els participants desenvoluparan un coneixement profund i matisat sobre les tecnologies digitals emergents i el seu impacte transformador en la societat contemporània. La formació oferida en el Màster en Societat Digital proveirà als estudiants d'un coneixement detallat i exhaustiu en els àmbits sociològics fonamentals, com ara el món laboral, l'educació, la comunicació, la cultura i l'esfera pública. Així mateix, se'ls instruirà en les noves metodologies i tècniques associades a les últimes tecnologies, al mateix temps que s'abordaran els desafiaments i drets inherents, com la salvaguarda de la privacitat de les dades. Aquesta formació els permetrà als participants ajustar les seues anàlisis a una realitat en constant canvi i dur a terme investigacions pertinents amb gran destresa i precisió. Els estudiants adquiriran la capacitat de dur a terme investigacions amb un enfocament especialitzat en l'anàlisi de dades, a causa de la seua sòlida formació en tècniques d'anàlisis de dades. Aquest sòlid fonament abastarà el domini d'eines impulsades per intel·ligència artificial per a l'anàlisi de grans volums de dades (big data), així com per a l'anàlisi de xarxes, netnografía i visualització de dades. Gràcies a aquesta formació, els estudiants podran utilitzar i interpretar dades de manera efectiva, amb la finalitat de comprendre i predir les tendències en la societat digital. L'alumnat estarà capacitat per a aplicar aquestes habilitats en diversos contextos, que abasten des de la investigació acadèmica tradicional fins a la investigació aplicada, la qual contribueix a la presa de decisions en els sectors públic i privat.
El Màster en Societat Digital de la Universitat de València proporciona a les persones que el cursen els instruments que capaciten per a comprendre, analitzar i avaluar les noves realitats socials marcades per la digitalització. Referent a això, el Màster se centra en l'estructura social, economia, cultura i política de l'era digital, així com en els nous processos de construcció de subjectivitats i identitats. El Màster dedica especial atenció a la formació en competències per a l'auditoria digital, així com de tècniques avançades d'investigació qualitativa i quantitativa. El Màster està orientat a la millora de la formació acadèmica de manera que els postgraduats puguen exercir una activitat investigadora, així com laboral en entitats privades i públiques o de consultoria i assessorament. 1º) El/la candidat/ta ha d'estar en possessió d'algun dels següents títols de grau o Llicenciatura: Sociologia, Antropologia Social i Cultural, Ciències Polítiques, Recursos Humans i Relacions Laborals, Treball Social, els plans d'estudi del qual preveuen l'adquisició de competències bàsiques relacionades amb l'objecte del programa del màster i amb el seu pla d'estudis, especialment, les relatives a Mètodes i Tècniques d'Investigació (quantitatives i qualitatives) . La Comissió Acadèmica del Màster verificarà que els sol·licitants hagen cursat prèviament almenys 12 crèdits de Mètodes i Tècnica d'Investigació (quantitatives i qualitatives) amb la fi que disposen dels coneixements, competències i habilitats bàsiques per a poder adquirir els i les específiques del Màster.
2º) El/la candidat/ta ha d'acreditar el coneixement de la llengua castellana en un nivell B2 corresponent al Marc Comú de Referència Europeu (Del seu compliment estarà exempt l'estudiantat que haja realitzat els seus estudis universitaris en llengua castellana)
La baremació de les persones candidates es realitzarà d'acord amb els següents criteris:
1. Expedient acadèmic del grau o llicenciatura d'accés (70%)
La valoració de l'expedient es realitzarà segons els següents criteris d'afinitat:
Grau o Llicenciatura de la sociologia: 1
Grau o Llicenciatura d'Antropologia Social i Cultural, Ciències Polítiques, Recursos Humans i Relacions Laborals, Treball Social: 0,7
2. Títols addicionals al de Grau o Llicenciatura d'accés, experiència investigadora i professional, coneixement d'anglés - nivell B1 - (20%) .
3. Motivació (10%)
S'haurà d'aportar un breu curriculum vitae que continga informació sobre la seua formació, experiència investigadora i professional i coneixement d'idiomes (anglés), acreditant els mèrits acadèmics o professionals presentats. Igualment, una carta de presentació en la qual s'expresse l'interés de l'o de la sol·licitant per a matricular-se en el màster.
El Treball Social és una part essencial de les estructures del benestar de les societats democràtiques contemporànies. La seua història com a professió s'allunya en el temps fins al segle XIX, encara que és cert que la seua implantació acadèmica en els estudis superiors és molt més recent. No obstant això, es configura com una disciplina clarament emergent, més encara amb el desenvolupament de l'Espai Europeu d'Educació Superior. D'altra banda, és una disciplina profesionalizante que, entre altres camps, és referent essencial del sistema públic de serveis socials que es va crear amb la democràcia a partir dels anys 80 del passat segle. S'observa que correspon al treballador o treballadora social la realització de funcions dirigides a proporcionar un diagnòstic social i un dictamen (informe social) , com a instruments exclusius del Treball Social, orientat a identificar les fortaleses i factors de risc social per a la promoció de la salut, la prevenció de la malaltia i la intervenció social sanitària de la persona, les famílies, els grups i la comunitat com a subjectes actius en el seu tractament, recuperació i rehabilitació. I en general totes aquelles activitats que afavorisquen la inclusió des de la perspectiva social en tots els àmbits assistencials i professionals dels centres sanitaris.Per a accedir al Màster Universitari de Treball Social en l'àmbit Sanitari s'haurà d'estar en possessió del títol universitari oficial de Graduada o Graduat en Treball Social o de l'anterior títol universitari de Diplomatura en Treball Social, o bé títols que equivalguen al títol espanyol expedits per universitats i institucions d'educació superior d'un país de l'EEES que en aquest país permeta l'accés als estudis de Màster. D'igual manera, podran accedir persones en possessió de títols procedents de sistemes educatius que no formen part de l'EEES, que equivalguen al títol de Grau en Treball Social, sense necessitat d'homologació del títol, però sí de comprovació per part de la universitat del nivell de formació que impliquen, sempre que al país on s'haja expedit aquest títol permeta accedir a estudis de nivell de postgrau universitari. En cap cas l'accés per aquesta via implicarà l'homologació del títol previ del qual disposava la persona interessada ni el seu reconeixement a altres efectes que el de realitzar els estudis de Màster.
La baremació de les sol·licituds presentades es realitzarà d'acord amb els següents criteris:
1. Currículum acadèmic: De 0 a 10 punts
2. Experiència professional: De 0 a 2 punts
3. Experiència investigadora. De 0 a 1 punt
4. Carta de presentació. De 0 a 1 punt
La Comissió de Coordinació Acadèmica del Màster podrà realitzar una entrevista personal a aquelles persones candidates si es produeix un empat de les puntuacions dels mèrits d'admissió previstos. La puntuació màxima serà d'1 punt. Els estudiants hauran d'acreditar un C1 en castellà com a nivell mínim, que els permeta seguir les classes i accedir amb fluïdesa a continguts, referències bibliogràfiques i serveis d'informació. En el cas que la llengua materna de l'estudiant siga el castellà o la formació d'accés al màster s'haja cursat en castellà no serà necessari acreditar el nivell d'aquesta llengua.
INFORMACIÓ SOBRE ELS GRUPS DE PRÀCTIQUES I EL TREBALL FI DE MÀSTER
La matrícula i adscripció als grups de Pràctiques i TFM del Màster en Treball Social en l’àmbit sanitari funcionaran de la següent manera:
Programes de Mobilitat dels nostres Màsters
Facultat de Ciències Socials
