Aeroport Màlaga-Costa del Sol. Kiev.Victor/Shutterstock

José Tomás Arnau Domínguez, Universitat de València i Paula Simó-Tomás, Universitat de València

S'acosta l'estiu i es manté el tancament de l'estret d'Ormuz, de manera que asfixia l'oferta de petroli i gas natural i els seus derivats (inclòs el combustible per a aviació). Encara que no hi ha dades per a anticipar una caiguda generalitzada, estan produint-se recàrrecs i cancel·lacions que apunten a un risc més concret: quan pugen els costos, les aerolínies protegeixen les rutes més rendibles i altres destinacions queden més exposades.

Una fortalesa amb lletra menuda

Espanya arriba a aquesta conjuntura amb una posició sòlida. En 2025 va rebre 96,8 milions de turistes internacionals, un nou màxim històric i un 3,2 % més que l'any anterior. El Regne Unit, França i Alemanya van ser els tres principals mercats emissors. A més, la demanda internacional continua sent alta i Espanya manté una posició forta en el mercat europeu de vacances.

Però aquesta fortalesa té lletra menuda. Com més gran és el volum de turistes internacionals, major és l'exposició del país a qualsevol canvi en la connectivitat aèria. El risc, per tant, no naix d'una caiguda de visitants sinó de l'encariment d'una peça essencial del viatge: el vol. Ara bé, convé evitar dos errors:

1. L'alarmisme: unes cancel·lacions concretes no anuncien per elles mateixes una mala temporada.

2. La complaença: quan puja el cost de volar, algunes destinacions ho noten abans que altres.

Cuando suben los costes, cambian las rutas

Lufthansa ha anunciado la retirada de 20 000 vuelos de corto radio hasta octubre. La cifra es llamativa, pero necesita contexto. Según la propia compañía, el ajuste equivale aproximadamente al 1 % de su capacidad de verano, medida en asientos/kilómetro disponibles (ASK, el número de asientos de un vuelo por la distancia en kilómetros de la ruta). La decisión se concentra en sus vuelos europeos y busca ahorrar unas 40 000 toneladas de combustible.

Cuando el combustible se encarece, las aerolíneas ajustan su programación: reducen frecuencias, cancelan las rutas con menores márgenes de ganancias, concentran sus operaciones en en sus hubs aeroportuarios (centros de conexión que reciben y emiten grandes cantidades de vuelos, pasajeros y mercancías) y protegen los trayectos más rentables. Si volar se hace más caro, la demanda turística puede cambiar de forma.

Estos ajustes no afectan por igual a todos los modelos del negocio aéreo. Las aerolíneas tradicionales (legacy, con tarifas y servicios completos) suelen proteger sus rutas estratégicas y hubs principales, concentrando pasajeros y optimizando conexiones.

En cambio, las compañías de bajo coste, que operan con mayor flexibilidad, pueden ajustar muy rápidamente sus rutas, frecuencias e incluso los aeropuertos desde los que operan en función de la rentabilidad. Así, un contexto de costes al alza va a condicionar qué rutas se mantienen y cuáles desaparecen.

Pese a la incertidumbre, muchos turistas seguirán viajando. Puede que ahora reserven antes, reduzcan su estancia, cambien sus fechas de viaje, elijan otro aeropuerto, busquen un destino más cercano o recorten sus gastos de viaje.

El preu altera les decisions

A Espanya preocupa una crisi en el sector turístic pel pes que aquest té en el PIB nacional (12,6 % en 2024) i perquè alguns dels mercats afectats per les tensions energètiques són grans clients turístics d'Espanya.

Després del Regne Unit, Alemanya és el segon mercat turístic per a Espanya en despesa, passatgers aeris i pernoctacions. En 2025 va rebre 12 milions de turistes alemanys, un màxim històric, que van gastar al voltant de 15 800 milions d'euros.

França també és clau, encara que, per proximitat, molts turistes francesos poden viatjar per carretera. Això redueix part de la dependència aèria, però no l'elimina: les connexions aèries continuen sent importants per a illes, ciutats i destinacions allunyades de la frontera.

A això, s'hi suma la dependència d'aeroports de connexió europeus com Frankfurt, Amsterdam o París. Una part molt important del turisme no arriba en vols directes sinó a través d'aquests grans aeroports de connexió. Així, les decisions preses en aquests nusos poden afectar indirectament les destinacions espanyoles.

Per això no n'hi ha prou amb mirar la xifra nacional de turistes. Una reducció de capacitat des d'un aeroport de connexió alemany pot no moure massa el total nacional. Però pot afectar una illa, una ciutat concreta, una ruta de temporada o un segment de viatgers d'alta despesa.

El mateix ministre d'Indústria i Turisme ha advertit que, tot i que Espanya té una posició relativament sòlida en reserves i producció de querosè, això no la protegeix si els països emissors de turistes pateixen problemes de connectivitat o preus.

No tot ‘shock’ extern perjudica

A vegades, la inestabilitat en unes regions desvia la demanda cap a unes altres. Segons l'agència Reuters, està produint-se un augment en les reserves de vols i hotels cap a Espanya i Portugal per part de viatgers que eviten les zones afectades pel conflicte a Orient Mitjà.

Això introdueix una paradoxa: el mateix context internacional que encareix el combustible pot fer que alguns turistes trien Espanya per considerar-la una destinació segura, pròxima i ben connectada.

Per això l'anàlisi ha de ser prudent. Un xoc extern pot tenir efectes negatius i positius alhora: pujar el cost de volar, però també desplaçar viatgers des d'altres destinacions, o afectar unes rutes però reforçar-ne unes altres.

Més seients no eliminen la incertesa

Les aerolínies preveuen per a Espanya una temporada de l'abril a l'octubre de 2026 al voltant d'un 6 % més voluminosa que l'any anterior. El creixement seria especialment fort en destinacions com Alacant, Barcelona, Andalusia i Madrid.

Però la capacitat programada no sempre coincideix amb la capacitat finalment operada. Les aerolínies poden ajustar vols si pugen els costos, si baixa la rendibilitat d'una ruta o si apareixen problemes de subministrament. Per això convé mirar les dades durant la temporada, no sols abans que comence.

El problema no és perdre atractiu, sinó que aquest atractiu no siga prou si arribar a la destinació es torna més car, menys rendible o més incert per a les aerolínies.

La fragilitat d'un model que funciona

Aquesta crisi a les portes de l'estiu permet distingir entre una alarma conjuntural i una vulnerabilitat estructural.

L'alarma conjuntural seria dir que Espanya tindrà menys turistes aquest estiu per les cancel·lacions d'algunes aerolínies. Avui no hi ha base suficient per a sostenir això.

La vulnerabilitat estructural és una altra cosa: Espanya depèn d'una enorme xarxa internacional de mobilitat. Aquesta xarxa inclou aerolínies, combustible, aeroports de connexió, preus energètics, regulació ambiental, conflictes geopolítics i capacitat de despesa de les llars als països emissors.

Quan tot funciona, s'aconsegueixen rècords turístics, però quan una peça falla, el model mostra la seua fragilitat.

A aquesta vulnerabilitat, s'hi suma un factor estructural: el gradual encariment relacionat amb la transició energètica del transport aeri. La Unió Europea ha intensificat la regulació sobre emissions per mitjà d'instruments com el sistema de comerç de drets d'emissió (EU MTS), i està impulsant l'ús de combustibles sostenibles d'aviació (SAF), més costosos que el querosè convencional.

Aquest context apunta a una tendència de fons: volar es pot encarir també per canvis reguladors i ambientals per a reduir l'impacte climàtic i no sols per factors conjunturals com el preu del petroli.

Què cal tenir en compte aquest estiu

Espanya ve de xifres turístiques rècord, té una demanda internacional sòlida i una connectivitat aèria molt àmplia. Però el turisme no sols depèn de com d'atractiu siga el país, sinó del fet que els turistes hi puguen arribar de manera freqüent, assequible i previsible. Per saber si ens trobem davant un soroll passatger o davant un problema major, convé seguir diversos indicadors:

1. La capacitat aèria realment operada. No n'hi ha prou amb saber quants seients s'han programat a l'inici de la temporada.

2. Les tarifes. Una pujada moderada pot no frenar la demanda, però un ascens ràpid sí que pot afectar famílies amb menor pressupost o reserves d'última hora.

3. Els mercats emissors. Alemanya, França i el Regne Unit no reaccionen igual davant els mateixos preus ni tenen les mateixes alternatives de transport.

4. La despesa. El risc no és només que vinguen menys turistes. Pot ser que viatgen els mateixos, però que gasten menys, s'allotgen menys nits o reduïsquen el consum en destinació.

5. La distribució territorial. Una bona dada nacional pot ocultar problemes en destinacions concretes.

La pregunta no és només si hi haurà menys vols o menys turistes aquest estiu, sinó si el model turístic espanyol està preparat per a un futur en què volar pot ser més car i estar més regulat i exposat a xocs externs.

De moment, no sembla haver-hi motius per a l'alarmisme, però sí que n'hi ha per a observar les dades amb atenció.

José Tomás Arnau Domínguez, Departament d'Economia Aplicada, Universitat de València i Paula Simó-Tomás, Departament d'Economia Aplicada, Universitat de València

Aquest article es publicà originalment en The Conversation. Llegiu l'original.