L’estudi ha analitzat l’exposició a 33 contaminants ambientals que poden trobar-se en alguns materials resistents a l’aigua, antiadherents, envasos alimentaris i productes d’higiene.

La Universitat de València ha liderat una investigació en la qual han participat altres centres d’investigació nacionals i internacionals que ha identificat associacions entre l’exposició durant l’embaràs a disruptors endocrins —substàncies tòxiques que influeixen en la producció hormonal—i el posterior desenvolupament en la pubertat de xiquetes i xiquets de 9 anys.

El desenvolupament puberal està determinat per una sèrie de mecanismes hormonals que “es programen” des de la gestació. L’estudi, publicat en la revista Environmental Research, ha analitzat l’exposició a 33 contaminants ambientals que poden trobar-se en alguns materials resistents a l’aigua, antiadherents, envasos alimentaris i productes d’higiene.

Entre les troballes més destacades, una major exposició prenatal al DDT i al seu principal metabòlit (DDE), compostos prohibits des de fa dècades però que persisteixen en el medi ambient i continuen detectant-se en l’organisme humà, es va relacionar amb un inici més tardà del desenvolupament mamari en les xiquetes i del desenvolupament genital en els xiquets, a més d’amb concentracions més elevades de determinades hormones sexuals. Per contra, altres compostos, com alguns PCB —també contaminants persistents—, així com parabens i ftalats, presents en nombrosos productes d’ús quotidià, es van associar amb un desenvolupament més primerenc de determinats caràcters sexuals secundaris o amb canvis en els nivells hormonals.

María-José López-Espinosa, investigadora i professora del Departament d’Infermeria de la UV explica: “La salut infantil comença abans del naixement. Conéixer com l’exposició a contaminants ambientals durant l’embaràs pot influir en el desenvolupament hormonal de xiquets i xiquetes és clau per a previndre problemes de salut des de les primeres etapes de la vida”.

El treball s’ha realitzat sobre 386 parelles mare-fill de la cohort del #ProyectoINMA (Infància i Medi Ambient) que estudia l’impacte dels factors ambientals sobre la salut infantil des de fa més de 20 anys. L’estudi va reclutar dones durant el primer trimestre de l’embaràs (2003-2005), de les quals 787 van completar el seguiment fins al part (2004-2006). Per a avaluar l’exposició a contaminants químics es van arreplegar mostres de sang i orina en diferents moments de l’embaràs. Després del naixement, els xiquets i xiquetes van ser seguits fins als 9 anys, quan es va avaluar el seu desenvolupament puberal.

En l’estudi han participat a més de la Universitat de València, el CIBER d’Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP), l’Institut Català de la Salut (Camp de Tarragona), la Unitat Mixta d’Investigació en Epidemiologia i Salut Ambiental, FISABIO i la Universitat Jaume I.

El treball ha sigut finançat a través de la Unió Europea, el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats (MICIU) i la Generalitat Valenciana, a més d’ajudes de la Fundació Alicia Koplowitz i la Fundació la Marató.

Referència de l’article: Beneito, A., Carrizosa, C., Alvarez, O., Sarzo, B., Llop, S., Esplugues, A., Grimalt, J.O., Schettgen, T., Sakhi, A.K., Murcia, M., Freire, C., Ballester, F., Lopez-Espinosa, M.J. (2026). Prenatal exposure to 33 endocrine-disrupting chemicals and pubertal development at age 9 in Spain. Environmental Research. Vol (301). Link: https://doi.org/10.1016/j.envres.2026.124527