Logo de la Universitat de València Logo Unitat de Cultura Científica i de la Innovació - Càtedra de Divulgació de la Ciència Logo del portal

Antoni Josep Cavanilles

  • Unitat de Cultura Científica i de la Innovació
  • 16 de gener de 2018
Image de la noticia

Antoni Josep Cavanilles va nàixer a València el 16 de gener de 1745 i va morir a Madrid el 5 de maig del 1804. Va desenvolupar la major part del seu treball com a botànic. Entre les seues aportacions principals destaca la descripció i l’enregistrament d’una gran quantitat de gèneres vegetals endèmics valencians, així com l’elaboració de diverses teories orientades a optimitzar l’ús de recursos naturals. A més, també va dur a terme la publicació de la primera revista científica espanyola de ciències naturals, Anales de Historia Natural, que va veure la llum entre 1801 i 1804.

L’octubre de 1759 va iniciar els seus estudis de filosofia a la Universitat de València. Mentrestant, va completar de manera privada la seua formació amb estudis de matemàtiques i física. En finalitzar els estudis, va intentar opositar dues vegades a la càtedra de Filosofia Tomista els anys 1767 i 1768, però no va ser capaç d’aconseguir el seu objectiu. Tampoc no el va assolir un any després, el 1769, quan es va presentar a la càtedra de Matemàtiques.

Davant aquesta circumstància, Cavanilles va haver de canviar l’orientació de la seua carrera professional. Així, l’any 1777 va canviar la seua residència a París per ser preceptor dels fills del duc de l’Infantat Teodomiro Pedro de Briones. Aquesta tasca la va exercir fins al 1789, mentre iniciava els estudis en el camp de la botànica.

El 1780 el seu interès per l’estudi de les plantes es va despertar gràcies a la relació que va establir amb els botànics francesos André Thouin i Antoine Laurent de Jussieu. En aquesta època va començar a recol·lectar plantes silvestres dels voltants de París per al seu estudi gràcies als mitjans que li va oferir l’Escola Botànica del Jardí Reial, la tutela de la qual requeia en Thouin. A poc a poc, va començar a mantenir correspondència escrita amb els principals naturalistes europeus i a participar en tertúlies i gabinets de les incipients societats científiques. Amb aquestes activitats es va fer un nom i en poc de temps va esdevenir un dels més prestigiosos cultivadors de la disciplina.

 

Per encàrrec del secretari d’estat, Mariano Luis de Urquijo, Cavanilles va impulsar la redacció de la primera revista científica espanyola de ciències naturales: Anales de Historia Natural.

 

En aquest context, Cavanilles va publicar el seu primer treball: Dissertationes, la publicació del qual va començar amb el primer tom el 1785 i va acabar el 1800. Va ser una de les seues primeres aportacions al camp de la botànica. Publicat de forma monogràfica, s’hi mostren diferents estudis molt detallats dels gèneres Sida, Geranium, Erythoroxylon, Malpighia i Passiflora, entre altres. A més, en aquesta obra Cavanilles descriu un total de 643 espècies i proposa 15 nous gèneres.

L’any 1789, amb l’esclat de la Revolució Francesa, es van esvair els seus anhels d'esdevenir el màxim responsable del Jardí Reial i es va veure obligat a canviar de residència. A partir d’aquest moment, es va encarregar d’ampliar els coneixements botànics sobre les plantes de la geografia espanyola. Sota les ordres del rei Carles IV, Cavanilles va viatjar pel territori valencià i va escriure l’any 1797 la seua obra Observacions sobre la Història Natural del Regne de València.

En aquesta obra recull una gran quantitat de dades més enllà de la botànica, com l’anàlisi sobre els sistemes de producció agrícola, la geografia o els jaciments arqueològics. A més, paral·lelament a aquest treball, també va impulsar la redacció d’Icones et descriptiones plantarum, una descripció d’espècies vegetals de tot el planeta. Aquest treball es va començar a publicar el 1791 i va acabar una dècada més tard. El resultat va ser un total de 712 espècies descrites i il·lustrades.

A mitjan juny del 1801, Cavanilles va aconseguir la direcció única del Reial Jardí Botànic de Madrid i, per tant, el control i la planificació de les activitats botàniques a tot el territori de la monarquia. Tres anys després va morir a Madrid.

 

Reial Jardí Botànic de Madrid
Reial Jardí Botànic de Madrid, institució de la que Cavanilles va ser director

Peu de foto portada: Imatge identificativa de la ruta 'Les plantes de Cavanilles', que es realitza al Jardí Botànic de la Universitat de València.