.jpg)
Nadina Gómez Merino, Universitat de València i Marina Pi-Ruano, Universitat de València
‘No ho entenc’. ‘No ho comprenc’. ‘Estic cansat’. La dislèxia és una condició que sovint comença amb aquestes frases. Aquest trastorn del desenvolupament afecta l’habilitat de llegir de la persona que la pateix.
Generalment, les persones amb dislèxia necessiten més temps i més oportunitats d’entrenament per assolir un nivell paregut al de les persones sense dislèxia.
Tanmateix, tenen més probabilitat de veure’s immerses en un cercle viciós on els costa més llegir, senten angoixa quan ho fan i, com a conseqüència, eviten la lectura i no gaudeixen dels beneficis que els pot aportar un llibre.
Quan el so que representen les lletres arriba al cervell
La dislèxia pot tindre diverses manifestacions: tardar en llegir paraules desconegudes o confondre-les per paraules que la persona sí coneix és un dels símptomes de qui la pateix. Aquest tipus de dislèxia s'anomena fonològica.
En aquesta forma de dislèxia, el procés de descodificació és més aparatós que en persones sense dislèxia, perquè els resulta més difícil reconèixer el so que representen les lletres. Sovint, la lectura sol ser erràtica i davant paraules noves tendeixen a substituir-les per altres de conegudes (per exemple, llegir “balena” en lloc de “baluerna”). Aquesta limitació dificulta que les persones que la pateixen amplien el seu vocabulari mitjançant la lectura.
Comprendre millor el que ‘entra’ per l'oïda
Quan escoltem un audiollibre posem en marxa la comprensió auditiva, és a dir, la capacitat d’entendre i d’interpretar un discurs oral. Normalment, les persones amb dislèxia no manifesten dificultats en aquesta habilitat. Això es deu principalment al fet que, durant un discurs oral, no cal fer el desxiframent lletra-so, ja que la informació viatja directament en format sonor.
Açò fa més probable que experimenten més plaer en sentir un discurs oral que en llegir un text (encara que la informació siga la mateixa) i que puguen centrar-se en atendre el contingut del text, cosa que ajudarà millorar i amplien el vocabulari.
Així doncs, l’aparició dels audiollibres podria suposar un nou paradigma d’intervenció per a les persones amb dislèxia fonològica, ja que podrien brindar una nova manera d’experimentar la lectura mitjançant la comprensió auditiva.
Audiollibres: aliats de la comprensió lectora
Si sols ens dediquem a escoltar el llibre, podem experimentar beneficis emocionals, com ara emocionar-nos amb els matisos de veu que aporta el narrador de la història, per exemple. També podem traure avantatge del narrador o narradora, ja que actua com a “bon lector o lectora”, del qual podem imitar i aprendre l’entonació de les frases, les pauses dels diferents signes de puntuació i altres aspectes pragmàtics de la lectura.
No obstant això, també trobem desavantatges en comparació amb la lectura d’un text. Quan llegim, exercim un gran control sobre allò que processem. El lector pot tornar enrere, rellegir i revisar si no ha entès alguna frase o paraula, és a dir, manté una postura activa per a la comprensió. En canvi, quan escoltem un text, l’actitud que adoptem és més passiva. Per a l’aprenentatge és preferible l’actitud activa.
Però pel que fa a les persones amb dislèxia, alguns estudis han assenyalat que l’audiollibre ajuda a fer que s’impliquen més, augmenten la confiança i la motivació per la lectura. Llegir un text i escoltar-lo fa que es posen en marxa algunes habilitats compartides. Per exemple, en ambdós casos necessitem fer ús de la memòria i l’atenció per retenir la informació que escoltem o llegim.
Altres recerques suggereixen que duplicar la informació (visual i auditiva) requereix que el lector haja de reajustar la seua atenció a ambdues modalitats. Això ocorre perquè sovint el lector pot llegir a un ritme més ràpid que la narració de l'àudio. En canvi, quan hi ha dificultats de desxiframent o fluïdesa de la lectura, aquest efecte podria no estar present i comptar simultàniament amb àudio i text podria facilitar la comprensió i el record del material.
Trencant el cercle de dificultat i recuperant el gust per llegir
Com que els audiollibres ja formen part del nostre dia a dia, el més intel·ligent és aprofitar els seus avantatges. L'avantatge més potent que presenten és la capacitat que poden tenir per trencar el cercle viciós que experimenten les persones amb dislèxia fonològica. Açò es deu al fet que poden ajudar a reduir el malestar associat a la lectura. A més, ajuden a millorar la capacitat de prestar atenció i d’escoltar.
Tanmateix, també hi ha altres estratègies relacionades que poden ajudar a millorar la comprensió lectora i motivar a la lectura persones amb dislèxia fonològica. Per una banda, les eines que converteixen textos en àudio o l'opció que una persona llija en veu alta directament a altres persones (sense estar gravat digitalment).
Per un altra, hi ha la pràctica de la lectura en veu alta. En aquesta modalitat, el lector o lectora ha de prestar atenció tant a allò que està escrit com a allò que diu en veu alta.
En definitiva, els audiollibres amplien les formes de llegir i ofereixen noves experiències als lectors. Per a moltes persones amb dislèxia, la lectura tradicional és un repte constant, sovint associat a frustració o cansament. Els audiollibres, en canvi, ofereixen una porta d’accés més amable a les històries, i permeten gaudir de la literatura sense les barreres que pot imposar el text escrit.
En un dia que celebra els llibres i la lectura, incorporar els audiollibres és també una manera de fer Sant Jordi més inclusiu.
Nadina Gómez Merino, Professora Ajudant Doctor. Departament de Psicologia Evolutiva i de l'Educació. Membre d'ERI-Lectura, Universitat de València i Marina Pi-Ruano, Professora ajudant doctor en Departament de Psicologia Evolutiva i de l'Educació, Universitat de València
Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegiu l’ original.
