.jpg)
Ángel Soler Guillén, Universitat de València; Instituto Valenciano de Investigaciones Económicas (IVIE) i Lorenzo Serrano Martínez, Universitat de València; Instituto Valenciano de Investigaciones Económicas (IVIE)
És més competent una persona que ha acabat els estudis de postgrau que una altra que té només un grau universitari? Sembla lògic que sí: com més anys hem estudiat, millors deuen ser les nostres competències reals en l'àmbit professional. Però un nivell d'estudis semblant no equival a un nivell de competències similar. Especialment entre països.
El programa PISA, que avalua les competències dels estudiants en matemàtiques, ciències i lectura, ens ofereix dades per a analitzar amb més precisió la relació entre l'educació, el capital humà i el rendiment econòmic dels països i els individus.
Els resultats que ofereix aquesta avaluació internacional mostren la importància de les competències reals (en termes de la seua capacitat per a reeixir en la vida quotidiana i l'activitat laboral) en comparació amb la mera acumulació d'anys d'ensenyament. I mentre que PISA ens parla dels joves de 15 anys, el recent informe de l'OCDE sobre el nivell de competències de la població adulta és la translació del mateix enfocament a la població en edat de treballar.
Aplicar allò que hem après
Aquest darrer estudi ofereix informació sobre el nivell de competències bàsiques (matemàtiques, comprensió lectora i resolució adaptativa de problemes) de la població entre 16 i 65 anys. Això permet comparar Espanya amb altres països de l'OCDE (tots, països desenvolupats) i tenir en compte aspectes com l'edat de l'individu, el nivell d'estudis acabats i la situació entre diferents generacions, com hem fet en el nostre últim estudi.
Fins i tot podem distingir quina part de les diferències en competències entre grups o països es deu al fet que unes persones han estudiat més anys o han arribat a nivells educatius més alts, i quina part obeeix al fet que, fins i tot amb el mateix nivell d'estudis, alguns grups o països desenvolupen més o menys competències que altres.
En les competències d'una persona influeixen factors diversos relacionats amb característiques personals i familiars o la mateixa activitat laboral, però el paper del sistema educatiu i el seu millor o pitjor funcionament és, sens dubte, fonamental. Per això l'informe té en compte tant quin efecte té acumular més o menys anys d'estudis i completar nivells més avançats d'ensenyament o no, com aspectes més qualitatius sobre les competències assolides en els successius nivells d'ensenyament.
Per què empitjora el nivell a Espanya?
La comparació amb la mitjana dels països de l'OCDE mostra una bretxa desfavorable per a Espanya. El nivell de competències és per a totes les franges d'edat més baix en les tres competències bàsiques investigades.
A més, aquesta distància augmenta generació rere generació. Per a la cohort de 25 a 34 anys (la més jove amb prou edat per a haver completat la seua etapa educativa), la bretxa triplica la de la cohort de 55 a 65 anys. És a dir, els joves espanyols estan el triple de lluny del nivell habitual de competències dels joves dels països desenvolupats que les persones de 55 a 65 anys respecte a la mitjana per a aquest grup d'edat.
És interessant observar que, mentre que el nivell d'estudis influeix d'una manera previsible en els resultats (és a dir, la bretxa és menor amb els països de l'entorn a mesura que les persones tenen nivells més elevats d'estudis), en el cas de les competències que s'adquireixen en cada nivell educatiu, la distància és cada vegada més gran: en igualtat de nivell d'estudis, les competències de les successives generacions es troben cada vegada més lluny de les dels seus coetanis dels països desenvolupats.
El resultat més cridaner és que, en termes globals, els espanyols nascuts en els seixanta i pròxims a jubilar-se (cohort de 55 a 65 anys) mostren més competències en igualtat d'estudis completats que els seus coetanis de l'OCDE. Tot i això, per a les cohorts posteriors aquest avantatge desapareix i es va convertint en una bretxa negativa cada vegada més gran.
Més competències que els seus majors, però menys que els seus coetanis europeus
En definitiva, tenen els joves espanyols més competències bàsiques que els seus majors? Sí, però aquest avanç s'ha produït en tots els països i, de fet, Espanya és un dels cinc països desenvolupats on és més dèbil. Com a resultat, els joves espanyols es troben més lluny dels seus coetanis de l'OCDE que no els qui van nàixer en els seixanta, una generació que es va formar íntegrament amb el model de l'EGB.
En altres paraules, mentre que altres països de l'OCDE han aconseguit que els seus joves amb el mateix nivell educatiu dominen competències bàsiques més altes, a Espanya aquest progrés ha sigut menor, de manera que, fins i tot amb els mateixos estudis completats, els espanyols solen mostrar un nivell mitjà de competències inferior al dels seus homòlegs en altres països.
Frenesí legislador
Es tracta d'un resultat decebedor en el context dels esforços fets en matèria educativa durant les darreres dècades. La llista de reformes en aquest àmbit des dels vuitanta conforma una autèntica sopa de lletres de lleis orgàniques: LOU, LODE, LOGSE, LOPEG, LOCE, LOE, LOMCE, LOMLOE, LOSU… Això converteix Espanya en un cas una mica atípic de frenesí legislador caracteritzat per una sistemàtica falta de consens, amb una successió de normes a vegades contradictòries, altres vegades efímeres o fins i tot no aplicades realment.
L'ensenyament necessita polítiques coherents i sostingudes en el temps, pel fet de caracteritzar-se per períodes de maduració molt prolongats. Cal pensar que, en l'actualitat, un graduat universitari típic pot acumular fàcilment vint anys d'estudis en els diferents nivells d'ensenyament.
Aquesta falta d'una política educativa consensuada, coherent i prolongada pot haver contribuït a fer que el progrés aconseguit per Espanya en termes de competències no puga qualificar-se d'adequat si es compara amb l'habitual en altres països desenvolupats.
Esa falta de una política educativa consensuada, coherente y prolongada puede haber contribuido a que el progreso conseguido por España en términos de competencias no pueda calificarse de adecuado si se compara con el habitual en otros países desarrollados.
Ángel Soler Guillén, vicedegà d'Estudis de Postgrau de la Facultat d'Economia, Universitat de València; Instituto Valenciano de Investigaciones Económicas (IVIE) i Lorenzo Serrano Martínez, catedràtic de Fundaments d'Anàlisi Econòmica, Universitat de València; Instituto Valenciano de Investigaciones Económicas (IVIE)
Aquest article es publicà originalment en The Conversation. Llegiu l'original.
