Acte electoral del candidat Flávio Bolsonaro, a Rio de Janeiro, el passat 16 d’agost. Focus Pix/Shutterstock

Asbel Bohigues, Universitat de València

El Brasil ha votat aquest diumenge 4 d'octubre per a elegir quines persones ocuparan la Presidència i la Vicepresidència de la República, les governacions i les assemblees legislatives dels estats, la totalitat de la Cambra de Diputats i dos terços del Senat. Més de 158 milions de brasileres i brasilers tenien una cita amb les urnes.

El senador Flávio Bolsonaro ha sigut el candidat més votat en les presidencials, amb el 47,03 % dels vots vàlids, enfront del 45,16 % de l'actual president, Luiz Inácio Lula da Silva. Cap dels dos ha superat el 50 % necessari per a guanyar en primera volta, per la qual cosa tots dos tornaran a enfrontar-se el pròxim 25 d'octubre.

El primer balanç afavoreix la dreta i, especialment, al bolsonarisme, que reforça la presència institucional i arriba amb avantatge a la segona volta. No obstant això, la Presidència de la República continua oberta. Queda per veure si el Brasil tindrà un quart mandat de Lula o si el cognom Bolsonaro tornarà a la Presidència.

Bolsonaro: un lideratge familiar

L'absència en aquesta contesa de Jair Bolsonaro, pare de Flávio, té una explicació judicial. En 2023, el Tribunal Superior Electoral el va inhabilitar durant vuit anys per abús de poder polític. En 2025 va arribar la condemna penal per la trama colpista destinada a impedir l'alternança després de les eleccions de 2022. La candidatura del seu fill major es produeix, per tant, en un context marcat per les conseqüències d'aquella derrota i de l'intent antidemocràtic de revertir-la.

Tot i que s’havia especulat sobre una candidatura presidencial del governador de São Paulo, Tarcísio de Freitas, Jair Bolsonaro va triar donar suport al seu fill Flávio. Però la dimensió familiar del bolsonarisme va més enllà de la Presidència: Michele i Carlos Bolsonaro, dona i fill de l’expresident, respectivament, han resultat electes per al Senat; mentre que un altre fill, Jair Renan Bolsonaro, i un germà, Renato Bolsonaro, han obtingut escons a la Cambra de Diputats.

Aquests resultats apunten la consolidació d'un lideratge personal i familiar, articulat a través del Partit Liberal (PL).

Eixos de la campanya

La inseguretat, el cost de la  vida i l'endeutament de les llars han ocupat un lloc central en la campanya. A aquestes preocupacions s'ha afegit la relació amb els Estats Units. Les disputes pels aranzels de l'administració Trump i la designació per part dels Estats Units de dos grups criminals brasilers, Primeiro Comando da Capital i el Comando Vermelho, com a organitzacions terroristes han incorporat una dimensió internacional al debat electoral.

Un altre assumpte destacat ha sigut l’escàndol del Banco Master, l'antic propietari del qual, Daniel Vorcaro, és investigat per un presumpte frau financer. Les ramificacions arriben a figures de tots els sectors polítics i al Tribunal Suprem Federal mateix.

Polarització màxima

La campanya presidencial ha tornat a organitzar-se al voltant de dos grans pols: l'esquerra liderada per Lula i la dreta articulada pel bolsonarisme. Conjuntament, els dos candidats van concentrar més del 92 % dels vots vàlids: Flávio Bolsonaro ha obtingut 56,1 milions de sufragis, mentre que Lula da Silva n’ha aconseguit 53,9 milions. Les altres candidatures van quedar a una distància considerable dels dos favorits i cap va assolir el 3 % dels vots. El tercer lloc correspon a l'escriptor d'autoajuda Augusto Cury, amb el 2,89 %.

La segona volta del 25 d'octubre aclarirà qui governarà el Brasil durant els pròxims quatre anys. Lula ha de remuntar una diferència d'uns 2,2 milions de vots. Les candidatures eliminades per a la segona volta sumen aproximadament el 7,8 % dels vots vàlids, una mica més de nou milions de sufragis que són decisius.

El predomini de candidatures de dreta entre els eliminats ofereix a Flávio una reserva potencial de suports major. Igual que a Xile l'any passat i a Colòmbia fa uns mesos, la dreta té a priori més marge que l'esquerra per a créixer.

La competència ajustada entre tots dos candidats ja apareixia en els últims sondejos. L'enquesta de Quaest publicada la vespra situava Lula en el 46 % i a Flávio en el 45 %, dins del marge d'error. Les urnes han col·locat per davant al candidat del PL. El creixement que ha experimentat en els últims sondejos, juntament amb el retrocés d'altres candidatures, suggereix una concentració del vot de dretes entorn de la seua candidatura.

Els resultats legislatius confirmen la persistència de la fragmentació partidista i l'enfortiment del Partit Liberal. Amb 121 dels 513 diputats, el PL ocuparà prop del 24 % de la Cambra i tindrà la major bancada des de 1994. Al Senat, la projecció és de 28 dels 81 escons, una mica més d'un terç del total. Serà també la primera força d'aquesta cambra.

Context regional

L'elecció brasilera té una dimensió que transcendeix les seues fronteres. En 2022, la victòria de Lula es va inscriure en un cicle regional marcat per l'anomenat “gir a l'oposició ”.

Governs de distint signe perdien les eleccions i l'alternança es convertia en la tendència dominant. El retorn de l'esquerra al Brasil formava part d'aquest procés de càstig als oficialismes.

En 2026, una eventual victòria de Flávio Bolsonaro reforçaria l'avanç de la dreta a Amèrica Llatina. El Brasil podria sumar-se a Xile, Hondures, Colòmbia i el Perú com un estat més en què les dretes guanyen les eleccions i s'alineen més amb Trump 2.0.

Des del seu retorn a la presidència, Trump ha combinat el suport retòric a candidatures afins amb diferents formes d'intervenció i pressió més pròpies del hard power (poder dur), des de l'operació militar a Veneçuela fins al bloqueig de Cuba. Així, aliades i aliats de Trump estan guanyant elecció rere elecció. Malgrat la gran heterogeneïtat i realitat social i econòmica de cada país, Amèrica Llatina és cada vegada més afí als Estats Units (a Trump, més precisament). L'Escut de les Amèriques compta cada dia amb més membres, i potser se n’hi suma un altre el pròxim 1 de gener, en començar el nou mandat presidencial brasiler.

Resiliència democràtica

En ciència política, una de les definicions més conegudes i minimalistes de la democràcia correspon al politòleg Adam Przeworski, que va afirmar: “És un sistema en el qual els partits (de govern) perden les eleccions”. E l Brasil seria un cas més en aquesta definició mínima, però hi ha més coses en joc.

El retorn de Lula en 2023, després de la presidència de Bolsonaro pare, es va viure en molts sectors com una sort de restauració democràtica. L'informe de V-Dem de 2026 identifica la seua victòria en 2022 com el punt d'inflexió que va permetre revertir el procés d'erosió democràtica.

Estem assistint en directe a un test de les teories sobre resiliència democràtica. O, si es prefereix, sobre com poden morir les democràcies.

S'ha escrit molt sobre com s'erosiona una democràcia des de dins, com actuen autòcrates electes i com fer per a derrotar-los en unes eleccions. La novetat en el panorama polític actual té a veure amb el que succeeix en acabant. És a dir, amb la manera de mantenir aquesta força poc o gens democràtica allunyada del poder.

Aquestes eleccions mostren el que ja vam veure als EUA el 2024: que s'haja derrotat una força de dreta antidemocràtica no significa que aquesta desaparega i no torne a guanyar. Al Brasil, la possible victòria de Bolsonaro, ara Flávio i no Jair, podria confirmar aquesta tendència.

Asbel Bohigues, Profesor de Ciencia Política, Universitat de València

Este artículo fue publicado originalmente en The Conversation. Lea el original.