.jpg)
Daniel Gabaldón Estevan, Universitat de València
Des que dilluns passat el president del Govern d'Espanya, Pedro Sánchez, va expressar la seua determinació de reprendre l'abandó del canvi horari a la UE s'ha avivat el debat sobre si és millor quedar-se amb l'anomenat horari d'hivern o amb el d'estiu. Els cronobiòlegs denuncien que, quan se'ls pregunta, molts ciutadans trien el segon perquè l'associen amb dies més llargs i més lluminosos. Però la veritat és que triem el que triem, els dies d'hivern seran igual de curts que sempre.
Com erradicar per sempre el canvi d'hora
Necessàriament, el debat ha de ser un altre, i és que en el cas d'Espanya hauríem d'acumular dos canvis successius d'hivern (i cap d'estiu) fins a quedar-nos en la zona horària que ens correspon. I aleshores podrem erradicar per sempre el canvi d'hora.
I això és així perquè Espanya és el país europeu on la discordança entre l'hora oficial i l'hora solar és més extrema. Això ho van expressar molt bé Till Roenneberg, Eva C. Winnebeck i Elizabeth B. Klerman amb el gràfic que reproduïm més avall, i que poden comprovar els lectors descarregant-se en el mòbil qualsevol aplicació que els indique l'hora solar de la ubicació en què es troben.
Mapa d'Europa on les zones horàries solars reals es dibuixen amb fons codificats per colors, i les zones horàries socials es mostren amb els mateixos colors (més intensos) en primer pla. Fins i tot amb l'horari estàndard, les zones occidentals de les zones horàries socials es troben molt allunyades dels límits orientals de les zones horàries solars (A); aquesta discrepància augmenta en una hora amb l'horari d'estiu (B). Una solució al problema (C): les fronteres polítiques d'Europa són ideals per a la correcta separació cronobiològica de les zones horàries, de manera que en cap zona d'Europa el rellotge social no tinga una discrepància amb el rellotge solar de més de 30 minuts. © 2019 Roenneberg, Winnebeck and Klerman, CC BY
Doble avançament
Dels dos avançaments respecte del fus horari que ens correspon a Espanya (la franja groga en el mapa), l'un és permanent i l'altre, estacional, i tenen el seu origen en dos moments històrics ben recognoscibles.
L'avançament permanent d'una hora es va establir en 1940, en fixar de manera arbitrària que l'hora oficial a l'Espanya peninsular, les Balears, Ceuta i Melilla fos la que correspon al fus horari de l'Europa central (GTM+1). Així s'abandonava el fus del meridià de Greenwich (GTM), que ens correspon per ubicació geogràfica (i avançant, al seu torn, a GTM l'horari de les Canàries, que fins a aquell moment se situava correctament en GTM-1).
El segon avançament –de caràcter intermitent i amb antecedents durant alguns períodes del primer terç del segle XX– es va consolidar amb l'anomenada crisi del petroli de 1973. Aquest segon canvi tractava de reduir la factura energètica (obviant les conseqüències per a la salut d'un tal desfasament horari) i és aquell a què associem el canvi d'hora recurrent que ara es proposa d'eliminar. Però, com hem vist, és només la meitat del problema.
El mite que a Espanya es menja més tard
Una comparació d'Espanya amb un altre país mediterrani com Itàlia –a una hora solar de diferència, però amb el mateix horari oficial– ens mostra que fem les menjades principals una hora oficial més tard, però a la mateixa en termes d'hora solar. Això demostra que el mite que a Espanya es menja més tard que a la resta d'Europa es manté només perquè vivim en una ficció horària: la fam té un fort component circadiari.
Distribució diària de les principals activitats per a la població italiana (part superior) i espanyola (part inferior) entre 10 i 70 anys d'edat. De l'article "A deshora en la escuela", Daniel Gabaldón Estevan. Publicat en la revista RASE (2021)
Així, quan algú a Espanya diu que dina a les 14.00 h, en realitat ho fa a les 13.00 hora solar (en l'horari d'hivern) o a les 12.00 hora solar (en el d'estiu), com en la immensa majoria de països europeus, també al sud.
Jet lag social
Allò que sí que ens diferencia d'Itàlia és que el rellotge social ens pressiona a començar el dia abans. Hi ha més gent a Espanya que es veu forçada a matinar en excés i a no descansar prou.
En aquest punt, és important assenyalar que allò que provoca problemes de salut, d'accidents de trànsit, de rendiment escolar i de productivitat laboral és la disrupció entre el rellotge intern de les persones i el rellotge social. El primer depèn de l'edat, factors genètics i ambientals, i el seu major sincronitzador és la potent llum solar que rebem cada dia a través dels ulls. Per la seua banda, el rellotge social es manifesta a través de compromisos com els horaris laborals o escolars que ens disciplinen per coordinar-nos amb altres membres de la nostra societat i que generalment requereix l'ús de despertadors.
La discrepància entre ambdós s'anomena jet lag social perquè l'efecte és semblant al que es produeix quan ens desplacem entre zones horàries i que requereix alguns dies fins a aclimatar-nos al nou fus horari. A diferència del que ocorre en els viatges, al jet lag social, no ens hi habituem mai perquè, encara que ens despertem amb un despertador que mostra l'hora solar de Varsòvia (a l'hivern) o de Kíiv (a l'estiu), el nostre organisme se sincronitza en realitat cada dia amb l'hora solar del lloc on vivim.
Un desajust així afecta de manera notable, però no exclusiva, la població escolar, ja que aquesta retarda de manera natural el seu cicle circadiari durant la pubertat i l'adolescència, i es genera un dèficit de son crònic que afecta la seua salut, el seu benestar i el seu rendiment.
Tal desajuste afecta de manera notable, pero no exclusiva, a la población escolar, ya que esta retrasa de manera natural su ciclo circadiano durante la pubertad y la adolescencia, generando un déficit de sueño crónico que afecta a su salud, su bienestar y su rendimiento.
Daniel Gabaldón Estevan, Professor Titular d'Universitat, Sociologia, Universitat de València
Aquest article es publicà originalment en The Conversation. Llegiu l'original.
