Logo de la Universitat de València Logo Unitat de Cultura Científica i de la Innovació - Càtedra de Divulgació de la Ciència Logo del portal

Decodifiquen els mecanismes cel·lulars i moleculars de la síndrome d’Asherman, una malaltia rara que deixa les dones sense menstruació

  • Unitat de Cultura Científica i de la Innovació
  • 22 de setembre de 2023
Equip d’investigació de Carlos Simón.
Equip d’investigació de Carlos Simón.

Un article publicat pel catedràtic del Departament de Pediatria, Obstetrícia i Ginecologia de la Universitat de València (UV) Carlos Simón i el seu equip investigador (UV, INCLIVA i Fundació Carlos Simón) a la revista Nature Communications, descriu per primera vegada les alteracions cel·lulars responsables de la Síndrome d’Asherman a nivell de cèl·lula única. També identifica els perfils d’expressió gènica que creen un entorn disfuncional, fet que provoca la formació de teixit cicatricial, inflamació i alteracions vasculars. La Síndrome d’Asherman és una malaltia rara caracteritzada per cicatrius intrauterines que causen alteracions menstruals i infertilitat.

Per a aquest estudi es van reclutar pacients diagnosticades amb la Síndrome d’Asherman moderada o greu. A més, es va comptar amb dones fèrtils i donants sanes com a grups de control. En l’estudi també es van crear organoides endometrials a partir de pacients afectades i dones sanes. Aquests organoides –que són endometris miniaturitzats generats en el laboratori– van mostrar trets similars als del teixit endometrial in vivo, cosa que suggereix que aquests organoides són un bon model in vitro per estudiar la Síndrome d’Asherman.

En aquest estudi es van analitzar més de 200.000 cèl·lules provinents de l’endometri de pacients amb la Síndrome d’Asherman i controls sanes. Mitjançant la incorporació de models d’aprenentatge automàtic d’avantguarda, l’equip de recerca va desxifrar les diferències transcriptòmiques entre les cèl·lules endometrials in vivo i in vitro de controls i pacients, cosa que va proporcionar més informació sobre les alteracions del microambient endometrial a la malaltia.

Aquestes pacients formen part d’un estudi clínic en curs, actualment en fase I/II, que busca validar els efectes de la teràpia amb cèl·lules mare procedents de la medul·la òssia de les mateixes pacients (CD133+) en els resultats clínics reproductius.

 

Referència de l’article:

Santamaria, X., Roson, B., Perez-Moraga, R. et al. Decoding the endometrial niche of Asherman’s Syndrome at single-cell resolution. NatCommun 14, 5890 (2023). https://doi.org/10.1038/s41467-023-41656-1