Albert Einstein. Wikimedia Commons, CC BY

José Miguel Soriano del Castillo, Universitat de València

L'abril de 1729 Benjamín Franklin va publicar un article titulat La naturalesa i necessitat d'un paper moneda, a favor de l'ús d'aquest tipus de material per a l'economia del seu país. Posteriorment, va descobrir problemes i errors en els seus arguments i, en adonar-se de les implicacions negatives de les seues recomanacions, va sol·licitar la retractació del treball mitjançant una carta a la Pennsylvania Gazette. Allí explicava per què els seus arguments originals eren incorrectes i retirava les seues recomanacions. Aquest és un dels primers exemples històrics on apareix el procés de retractar-se en el camp científic.

Retractar-se en ciència és un procés que permet corregir el registre científic i mantenir la confiança i el rigor en la bibliografia acadèmica. Encara que pot ser una situació estranya, resulta més habitual en els darrers anys. Hi ha cinc tipus diferents de retractació.

Retractació completa o parcial

La completa implica la retirada total d'un article de la bibliografia científica. Pot ser per algun d'aquests motius: frau, manipulació de dades, fabricació de resultats, plagi, violacions ètiques greus o errors substancials que invaliden les conclusions. La retractació parcial sol ocórrer quan afecta només una part de l'article, com certes dades, gràfics o seccions, mentre que la resta del treball es considera vàlid.

Un cas il·lustratiu de retractació completa va ser un article publicat en 2023 per la revista Frontiers in Cell Developmental Biology. L'estudi, realitzat per investigadors de l'Hospital Hong Hui, a Xi'an (Xina), examinava la relació entre cèl·lules mare espermatogòniques (cèl·lules precursores de l'esperma) i una ruta molecular crítica en la regulació cel·lular. A banda d'estar mal generada, incorporava una figura d'una rata mascle amb un penis desproporcionadament gran. L'article i la revista van ser criticats amb duresa, i la publicació es va retirar i se'n va retractar poc de temps després.

Errata

Es tracta d'errors menors apareguts en un article, però que no afecten les principals conclusions. Habitualment es detecten errors tipogràfics en la filiació dels autors o fins i tot en el mètode d'anàlisi. Un dels casos més coneguts li va ocórrer a Albert Einstein. El novembre de 1915, va publicar un article sobre la teoria de la relativitat general. Al poc de temps va detectar un error en l'equació que havia presentat, relacionada amb el terme d'energia. L'equació no reflectia correctament la conservació d'energia en un camp gravitacional. Aquell mateix any en va fer la correcció per ajustar-ho.

Expressió de preocupació

Un editor pot publicar una declaració quan es té constància de problemes seriosos amb un article, però no prou per a justificar-ne una retractació immediata. En aquesta situació és habitual una recerca més a fons, feta des de la revista, abans de prendre una decisió final.

Un cas cridaner va ocórrer durant la pandèmia per covid-19, en què un estudi multicèntric de diversos països indicava que el tractament amb hidroxicloroquina estava significativament associat amb la reducció/desaparició de la càrrega viral. També deia que el seu efecte es veia reforçat per un antibiòtic (azitromicina). La revista va emetre una expressió de preocupació per alertar els lectors sobre possibles problemes en la recerca mentre es duia a terme una revisió addicional. Aquesta va demostrar greus errors metodològics en l'article.

Retractació per infracció de drets d'autor

El plagi o infracció de drets d'autor també pot produir la retirada d'un article. En aquest cas, la revista emet una nota de retractació en què cita la infracció, a més de retirar l'article de la seua base de dades.

Un dels casos més coneguts va ser el treball sud-coreà del grup de Hwang Woo-Suk. Havien indicat un estudi revolucionari que afirmava haver creat la primera línia de cèl·lules mare embrionàries humanes derivades d'un blastocist clonat. Posteriorment es va comprovar que havien falsificat dades i havien manipulat imatges. A banda, les proves de clonació i derivació de cèl·lules mare presentades no eren autèntiques. També havien utilitzat òvuls humans sense el consentiment adequat, cosa que violava les normes ètiques de recerca.

Retractació per violació de polítiques de la revista

La retractació també pot originar-se per conflictes d'interessos no declarats, manipulació de revisors o enviament a múltiples revistes. En aquesta situació, la revista emet una retractació en què cita el tipus de violació detectada.

El 7 d'abril de 2022 es va retirar un article de l'Hospital Universitari de Qingdao (Xina), on s'avaluava l'impacte de la coinfecció de virus respiratori sincicial (RSV) i Streptococcus pneumoniae en la patogènesi. El treball indicava que aquesta interacció afecta la gravetat de la malaltia segons el serotip del patogen. També els canvis en la forma en què els gens s'expressen i les característiques observables que presenta aquest bacteri, en resposta a diferents condicions ambientals. La retractació es va fer a petició de l'editor, perquè els informes obtinguts provenien de revisors que no eren ni apropiats ni independents. Era una clara violació dels fonaments de la revisió per experts, que és la base de les polítiques de publicació i constitueix un dels requeriments d'ètica en el món científic.

En quin punt ens trobem?

El grup de recerca dirigit per Murat Cokol, de la Universitat de Columbia a Nova York, sosté que, en la pràctica, no es retiren tots els articles que caldria. Aquesta situació es deu, en part, a les diferències d'escrutini que reben els articles segons la revista en què es publiquen. Els articles en revistes d'alt impacte tendeixen a ser examinats amb més rigor que no els de les revistes de menor impacte.

Quants articles caldria retractar si s'aplicaren uniformement els requeriments més alts de control de qualitat? Per abordar aquesta qüestió, l'equip de Cokol va desenvolupar un model que descriu el procés de publicació i retractació. Aquest model permet estimar quants articles s'haurien d'haver retractat en diferents escenaris de control de qualitat. Els resultats de l'estudi indiquen que, en l'escenari més pessimista, caldria haver retirat més de 100 000 articles publicats entre 1950 i 2004. En l'escenari més optimista, la xifra superaria els 10 000.

Eines científiques per retractar-se

En vista de totes aquestes situacions, la ciència posseeix eines fiables i segures per a fer efectiva la retractació, com són la Comissió d'Ètica de les Publicacions (Committee on Publication Ethics, COPE) i la base de dades anomenada Retraction Watch. Aquesta última ofereix requeriments ètics per a editors i autors que ajuden a mantenir la integritat en la publicació científica. Descriu uns procediments que permeten identificar, avaluar i gestionar retractacions. Amb ells s'asseguren que es gestionen de manera justa i transparent.

La COPE, a més, té una guia per a detectar la manipulació inapropiada d'imatges en un article científic i actuar-hi en conseqüència.

Com va dir la gran biòloga i conservacionista Rachel Carson, “l'objectiu de la ciència és descobrir i il·luminar la veritat”, i per aquesta raó el procés de retractació consolida la fermesa en el camí científic.

José Miguel Soriano del Castillo, Catedràtic de Nutrició i Bromatologia del Departament de Medicina Preventiva i Salut Pública, Universitat de València

Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegiu l’ original.