.jpg)
Sergi Maicas Prieto, Universitat de València
La resistència als antibiòtics és una de les grans amenaces sanitàries del segle XXI. Les infeccions causades per bacteris resistents dificulten tractaments mèdics habituals i posen en risc procediments essencials com les cirurgies, la quimioteràpia o els tractaments intensius a les UCI. Segons l’Organització Mundial de la Salut, cada any moren centenars de milers de persones a causa de patògens resistents, una xifra que podria augmentar de manera dramàtica si no es prenen mesures efectives.
Davant d’aquest escenari, la universitat té una responsabilitat que va més enllà de la recerca: formar professionals i ciutadania crítica, capaç d’entendre la magnitud del problema i d’actuar de manera responsable. La comprensió de la microbiologia i de la resistència antimicrobiana és essencial per promoure un ús prudent dels antibiòtics i fomentar polítiques de salut pública basades en evidència científica.
Amb aquesta idea va nàixer el Grup d’Innovació Docent en Microbiologia de la Universitat de València, una iniciativa orientada a renovar l’ensenyament de la microbiologia mitjançant metodologies actives, projectes reals i una clara vocació divulgativa. Tot i la diversitat de les seues activitats, el grup comparteix un eix central: abordar el repte de les resistències antimicrobianes des d’un enfocament docent que permeta transmetre’n la rellevància científica, sanitària i social.
Aquesta aproximació permet que l’alumnat no només adquireixi coneixements teòrics, sinó que desenvolupi habilitats pràctiques, pensament crític i responsabilitat ètica.
Aprendre microbiologia resolent problemes reals
En l’última dècada, el grup ha impulsat projectes que integren docència, recerca, internacionalització i divulgació científica. L’objectiu: transformar l’ensenyament tradicional i connectar la microbiologia amb problemes reals. En lloc de pràctiques de laboratori tancades, aquestes iniciatives plantegen reptes oberts vinculats a la crisi global de la resistència als antibiòtics. Alguns d'ells són la recerca de noves molècules antimicrobianes i la monitorització de patògens resistents en diferents ambients. Aquest enfocament no només augmenta la motivació de l’alumnat, sinó que els introdueix en la realitat del treball científic interdisciplinari, amb la possibilitat de contribuir de manera significativa a la societat.
Un dels projectes més consolidats és [Micromón], integrat en la xarxa hispano-portuguesa Micromundo i en xarxes internacionals com Small World Initiative i Tiny Earth. La seua proposta és implicar l’estudiantat universitari en la cerca de nous microorganismes productors d’antibiòtics a partir de mostres ambientals, especialment de sòl. Des del curs 2017–18, Micromón es desenvolupa de manera continuada a la Universitat de València i ha comptat amb la participació de milers d’estudiants de prop d’un centenar de centres educatius del País Valencià. L’alumnat participa així en totes les fases del procés científic, des de l’aïllament microbià fins a l’anàlisi de resultats.
La nostra proposta és implicar l’estudiantat universitari en la cerca de nous microorganismes productors d’antibiòtics a partir de mostres ambientals, especialment de sòl. Des del curs 2017–18, Micromón es desenvolupa de manera continuada a la Universitat de València i ha comptat amb la participació de milers d’estudiants de prop d’un centenar de centres educatius del País Valencià. L’alumnat participa així en totes les fases del procés científic, des de l’aïllament microbià fins a l’anàlisi de resultats, i desenvolupa tant competències tècniques com habilitats transversals, alhora que pren consciència de la rellevància social de la microbiologia.
Divulgar per conscienciar
La formació i la recerca només tenen un impacte real si el coneixement arriba a la societat. Amb aquest objectiu va sorgir Divulsuperbac, la iniciativa més clarament divulgativa del grup. El projecte busca explicar de manera clara què són els superbacteris i per què la resistència als antibiòtics és un problema que ens afecta a totes i tots.
El nucli del projecte és una exposició itinerant formada per catorze infografies, elaborades inicialment per estudiants de la Universitat de València. Aquestes infografies aborden l’origen de les resistències, les seues conseqüències clíniques i socials, i les principals estratègies de prevenció i ús responsable dels antimicrobians. Un element clau és que el mateix estudiantat universitari actua com a divulgador científic davant d’alumnat d’educació secundària. El resultat és un foment del diàleg i de la participació activa. Amb el temps, Divulsuperbac s’ha expandit a altres universitats com La Rioja i Vigo (Campus d’Ourense).
Cooperar amb grups d'altres països
La dimensió internacional completa aquesta aposta docent. La participació en l’aliança universitària europea FORTHEM ha permès desenvolupar projectes educatius centrats en l’amenaça de les superbacteris. Aquestes aproximacions amb una perspectiva interdisciplinària i multinacional, situen l’estudiantat en un context europeu de cooperació acadèmica.
En aquesta mateixa línia s’inscriu el Blended Intensive Program (BIP) – EUROMIWO, que es va celebrar a la Universitat de València el setembre de 2024. Aquest programa Erasmus+ va combinar activitats virtuals amb una estada presencial intensiva, i va permetre treballar el descobriment de nous antimicrobians mitjançant estratègies de crowdsourcing i aprenentatge-servei. L'esdeveniment també va fer un gran paper en la conscienciació sobre la crisi de les resistències antimicrobianes.
Inspiració docent per a altres continents
Amb la clara vocació de augmentar l’impacte de les nostres accions, hem desenvolupat un programa de cooperació internacional de desenvolupament universitari. Comptem amb la col·laboració de la Universitat Euromediterrània de Fès (UEMF) per desenvolupar aquestes accions en el nord de Marroc. Així mateix, estem ja mantenint converses per augmentar el camp d’acció a Mèxic i Xina.
Innovar en docència també és fer salut pública
L’impacte d’aquestes iniciatives no es limita a la universitat. Activitats de formació dirigides al professorat d’educació secundària han permés transferir aquest coneixement a les aules i multiplicar-ne l’impacte social.
En un context marcat per crisis sanitàries globals, aquestes experiències mostren que innovar en docència també és una manera de fer salut pública: formar millor, divulgar amb rigor i implicar l’estudiantat en problemes reals són passos essencials per afrontar, de manera col·lectiva, el repte de les superbacteris.
Article col·lectiu del membres del Grup Consolitat d'Innovació Educativa en Microbiologia de la Universitat de València (GCID23-2580699)
Sergi Maicas Prieto, Profesor Titular del Departamento de Microbiología y Ecología. Director del Máster en Biología Molecular, Celular y Genética, Universitat de València
Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegiu l’ original.
