El professor de la Universitat de València i dermatòleg, Onofre Sanmartín.

El sol és una font indispensable perquè existisca vida a la Terra i per a la nostra salut perquè ens permet fabricar vitamina D, a més de millorar l’estat d’ànim. No obstant això, la llum ultraviolada és la principal causa del 90 % dels càncers de pell, la neoplàsia maligna més freqüent en l’espècie humana. Amb aquestes premisses, el dermatòleg Onofre Sanmartín, professor titular de la Universitat de València, reflexiona sobre els efectes de la radiació solar en la pell i com combatre’ls.

Quan ens exposem al sol, hi ha dues maneres de fer-ho que poden resultar un risc per a la salut: l’excés d’exposició solar crònica i l’exposició solar aguda i intermitent. Sanmartín explica que la primera és el dany solar acumulat, és a dir, la pell té memòria i recorda la radiació rebuda al llarg de la vida.

D’altra banda, durant l’exposició intermitent, s’alterna la recepció solar entre períodes d’alta i baixa radiació. Per exemple, “estem amagats durant l’hivern, però eixim al sol a l’estiu i ens cremem; el color roig que s’adquireix amb molta exposició es diu eritema solar i és una cremada per radiació que indica una exposició inadequada”, adverteix el dermatòleg.

Per tant, aquesta última és “a la que ens enfrontem la major part de la nostra vida i la que comporta major risc en produir mutacions en les cèl·lules dèrmiques, que esdevenen la causa directa de més del 90 % dels càncers de pell”, afirma.

Càncer cutani no melanoma
L’expert destaca que d’entre els càncers de pell, el més habitual és el càncer cutani no melanoma. “De fet, no s’inclou dins de les estadístiques d’incidència per càncer, ja que, com que és tan freqüent, les alteraria totes”, afegeix.

D’acord amb Sanmartín, aquest tipus de càncer està en un 90 % de les ocasions causat directament per la radiació ultraviolada (UV) del sol, associada a l’exposició crònica i a les cremades solars. Encara que el sol és beneficiós, s’ha de prendre amb cura, evitar un nombre excessiu d’hores sota els seus efectes i utilitzar protecció solar adequada o, per contra, les mutacions genètiques de la radiació UV acabaran donant lloc al càncer de pell.

La radiació ultraviolada es divideix en tres tipus: UVA, que representa el 9,5 % de la radiació solar i és la responsable del bronzejat, però també que la pell s’oxide, cosa que promou el fotoenvelliment –arrugues, taques de l’edat–; UVB, que representa només el 0,5 % de la radiació, però és responsable de la síntesi de vitamina D, les cremades solars, les mutacions i el càncer de pell –la més perillosa, doncs–; i la UVC, la més energètica i nociva, però que, afortunadament, es queda en la capa d’ozó: si arribara a la Terra, produiria mutacions importants i posaria fi a la vida.

Consells per a gaudir del sol amb seguretat
El professor de la Universitat de València anota que cal prendre’n consciència per a prevenir una exposició insegura i recomana utilitzar cremes i protectors solars amb el factor adequat al tipus de pell i el temps d’exposició.

“És important conèixer el nostre tipus de pell per a avaluar la quantitat de radiació UV que pot tolerar. En dermatologia, classifiquem la pell en sis fototips, definits per la seua resposta a la radiació. Com més fàcil es creme la pell i menys es bronzege, més baix és el fototip”, indica.

És a dir, els tipus 1 i 2 (persones amb cabell ros o pèl-roig i ulls clars) es cremen molt fàcilment, amb la diferència que el tipus 2 pot bronzejar-se molt lentament. Els tipus 3 i 4 es cremen, però es bronzegen amb facilitat, especialment el tipus 4 –aquests dos fototips són els més prevalents a la Mediterrània–. El tipus 5 rares vegades es crema i es bronzeja amb molta facilitat, i és característic de països com l’Índia o el Pakistan; finalment, el tipus 6 mai es crema i això es deu a una pell hiperpigmentada amb molta melanina, que resulta ser un protector natural contra la radiació UV.

D’altra banda, sobre la protecció amb crema solar, Sanmartín remarca que “hi ha productes amb confirmació científica de la seua seguretat i que permeten estar sota la llum solar sense que la pell adquirisca mutacions”. Només cal tenir en compte el factor de protecció solar (FPS) i la quantitat que administrem.

El FPS indica quant de temps extra pot romandre una persona al sol abans de cremar-se i es mesura de la manera següent: “Calcula quant tarda la teua pell a cremar-se (posar-se roja o adolorida). Aquest nombre cal multiplicar-lo pel FPS. Per exemple, un fototip 1 i 2 en 10 minuts ja té cremades. Si utilitza un FPS 10, pot romandre 10 vegades més sota el sol, cosa que equival a 100 minuts sense cremar-se. En canvi, si fa servir un FPS 50, podria romandre 500 minuts sense cremar-se”, exposa el dermatòleg valencià.

No obstant això, la protecció real únicament s’aconsegueix si s’aplica la quantitat adequada de crema. “Per exemple, si una persona utilitza un FPS 50, però se’n posa molt poca quantitat, en realitat no obté aquest factor de protecció, més prompte, obtindrà un FPS de 10 o 20, atès que hi ha menys molècules que absorbisquen la radiació solar. D’altra banda, si ens posàrem la quantitat de protector que el fabricant recomana, un protector solar duraria una o dues setmanes i, usualment, una crema solar dura quasi tot l’estiu, així que s’està obtenint un índex de protecció molt més baix de l’assenyalat per l’etiqueta”, puntualitza Onofre Sanmartín.

Per a solucionar-ho, l’especialista aconsella “utilitzar factors alts si s’administra poca quantitat i, en cas que ens tombem al sol, suem o ens banyem, el millor serà renovar el protector solar amb major periodicitat”.

La latitud, la refracció i el dany solar
La planificació d’horaris d’exposició, tenint en compte que el període comprès entre el migdia i les 16 hores sol ser el de major radiació UV, és una altra mesura eficaç per a prevenir el càncer de pell.

Igualment, és rellevant la relació entre la latitud i la irradiació solar que rep la superfície terrestre. La Mediterrània es troba lleugerament per damunt del tròpic, per tant, és una zona d’una irradiació solar important. Aquesta arriba molt perpendicular, i això la torna molt energètica i nociva. “Des del mes de maig fins a finals d’octubre hi ha una alta exposició solar i una incidència de radiació UV que, en excés, produeix càncer de pell”, recalca Sanmartín.

Després, a l’hivern, el risc baixa, ja que la radiació entra molt més tangencialment, cosa que la fa menys potent i evita que cause mutacions.

Així mateix, cal considerar la refracció, perquè pot duplicar la dosi de radiació rebuda. La UVB pot refractar-se en superfícies, depenent del seu color: les fosques l’absorbiran –per tant, no hi ha duplicitat–; per contra, en la superfície clara o blanca la radiació rebotarà. Per exemple, en l’arena, l’aigua o la neu es reflecteixen els raigs UVB i una persona pot resultar afectada per aquesta doble dosi de radiació: la que arriba des del cel i la que emana de la superfície.

Evidència científica contra les faules
Davant les opinions de persones influenciadores en mitjans de comunicació i xarxes socials sense base científica, experts i expertes responen rotundament a la necessitat d’expressar-se sobre temes que poden afectar la salut pública amb evidència científica.

Així, Onofre Sanmartín assenyala l’extensió d’informació “pseudocientífica” en xarxes respecte a prendre el sol, la radiació UV i la salut. “S’han vist moviments contra el protector solar i influencers promocionant cabines de raigs per al bronzejat i suposats beneficis. És una informació enganyosa que posa en risc la salut en negar les mesures de prevenció, com reconèixer els fototips, utilitzar protector solar i allunyar-se dels llits de bronzejat”, reflexiona.

Contra això, el metge especialista recorda que els consells preventius serveixen per a evitar el càncer de pell. “Els dermatòlegs donem recomanacions basant-nos en estudis científics i experiència clínica. Jo no escoltaria celebritats sense formació científica, preferiria atendre les indiscutibles evidències mèdiques, que són una oportunitat per a reduir el càncer de pell”, conclou.