.jpg)
Les recents informacions europees sobre el calfament de la mar i l’expansió estacional de bacteris del gènere Vibrio han augmentat l’interès social per Vibrio vulnificus, una espècie coneguda en els mitjans com a “bacteri carnívor marí”. No obstant això, el personal expert demana calma en el cas de la Mediterrània, on adverteixen que el bany és “segur per a la població sana i el risc és molt baix”.
L’alarma procedeix d’informes del Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de les Malalties (ECDC) i l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), que assenyalen que l’augment de la temperatura superficial de la mar afavoreix l’expansió de vibrions en zones costaneres, especialment en aigües de baixa salinitat o salobres, així com la seua presència en organismes filtradors destinats al consum humà, com les ostres.
El grup de recerca PAFZP (Patògens en Aqüicultura: Patògens de Peixos i Zoonòtics) de la Universitat de València, dirigit per la catedràtica Carmen Amaro (Departament de Microbiologia i Ecologia), estudia des de fa dècades V. vulnificus
com a patogen zoonòtic, capaç de causar malaltia tant en animals aquàtics com en l’ésser humà. Els seus treballs recents han permès detectar i caracteritzar aquest bacteri a l’ecosistema de l’Albufera de València, una llacuna costanera d’aigua salobre, i en punts costaners influenciats per la connexió entre aigües continentals i marines.
V. vulnificus es considera una espècie patògena, encara que no totes les soques d’aquesta tenen la mateixa capacitat de causar malaltia. Només aquelles que reuneixen una combinació adequada de gens de virulència poden produir infeccions greus a l’ésser humà. Aquestes soques poden infectar per dues vies principals: a través de ferides, talls o lesions cutànies exposades a l’aigua marina o salobre, i per ingestió de marisc cru o poc cuinat. En persones vulnerables, aquestes infeccions poden progressar cap a quadres greus, amb destrucció de teixit subcutani (d’ací el nom popular de “bacteri menja-carn”) o, en casos extrems, septicèmia o sèpsia.
Els casos greus són poc freqüents i afecten principalment persones amb un o més factors de risc, com són les malalties hepàtiques (hepatitis crònica, cirrosi o altres hepatopaties), diabetis, hemocromatosis o altres alteracions del metabolisme del ferro, immunosupressió o edat avançada.
La Mediterrània oberta té una salinitat elevada, entorn del 38 per mil, superior al rang favorable per a la proliferació de V. vulnificus. En canvi, les zones de barreja entre aigua dolça i aigua marina (llacunes costaneres, goles, desembocadures, sèquies, ports i punts de connexió amb aiguamolls) poden generar microambients salobres més favorables, especialment durant l’estiu.
“El missatge no ha de ser alarmista. Banyar-se a la Mediterrània no suposa un risc general per a la població sana, però sí és recomanable reforçar la vigilància ambiental, informar el personal professional sanitari i promoure mesures preventives en persones vulnerables: evitar el bany amb ferides obertes, protegir talls o lesions cutànies i evitar el consum d’ostres o marisc cru en grups de risc”, recomana l’equip d’especialistes de la UV.
Les recerques sobre aquest bacteri han sigut finançades pels projectes PID2024-162627OB-I00, concedits pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats i l’Agència Estatal d’Investigació (AEI/10.13039/501100011033), amb cofinançament del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), la Unió Europea, així com pels projectes CIAICO/2024/236, concedits per la Generalitat Valenciana.
Referència de l’article: Salvador-Clavell, R.; Carmona-Salido, H.; Amaro, C. “Draft genomes of Vibrio vulnificus strains from the Albufera ecosystem in València: isolates from summer 2022 to summer 2023”. Microbiol Resour Announc. 2025 May 8;14(5):e0003525. https://doi.org/10.1128/mra.00035-25
