Aeroport de Dubai. shanid chirammal house/Shutterstock

José Tomás Arnau Domínguez, Universitat de València i Paula Simó-Tomás, Universitat de València

En 2025, el turisme internacional no es va frenar malgrat la inestabilitat global. Segons ONU Turisme, l'any passat el volum global de viatgers internacionals va ser de més de 1 500 milions, per damunt dels nivells previs a la pandèmia. La qüestió ja no és si la geopolítica redueix els viatges, sinó com va canviant el mapa del turisme.

El turisme continua creixent, però ja no igual

Durant molt de temps les crisis geopolítiques tenien un efecte quasi automàtic sobre aquesta activitat: menys viatgers, menys reserves i menys activitat.

Després de la caiguda abrupta en els desplaçaments provocada per la pandèmia, el turisme internacional ha anat creixent, tot i l'acumulació de conflictes i incertesa. Ara bé, els fluxos estan reconfigurant-se i un dels millors exemples es troba als països del Golf. En els darrers anys, aquesta regió ha invertit milers de milions de dòlars per consolidar-se com a destinació turística innovadora i gran nus de connexió entre Europa, Àsia i Àfrica.

Abans del començament de la guerra a l'Iran, aquesta estratègia semblava consolidada. Dubai va rebre en 2025 quasi vint milions de turistes internacionals i Doha (Qatar) va ser designada capital del turisme del Golf 2026. Però per a mantenir aquests avantatges s'ha de garantir la connectivitat en les comunicacions i l'estabilitat als països, qüestions que la guerra ha posat en dubte.

Qui hi guanya i qui hi perd

En turisme, la percepció del risc quasi pesa tant com el risc real. Una destinació pot no estar directament afectada per una guerra o una crisi, però si resta associada a una situació d'inestabilitat, molts viatgers opten per alternatives que els resulten més tranquil·litzadores.

Quan augmenta la incertesa, molts viatgers no deixen de viatjar, però sí que canvien la destinació. Trien llocs que perceben com a més segurs, més accessibles o més predictibles. En altres paraules, el turisme no desapareix: es mou.

Aquest desplaçament ja es veu a les zones d'influència d'on es lliura la guerra entre els EUA-Israel i l'Iran. La crisi al Pròxim Orient ha impel·lit una part de la demanda cap a destinacions considerades més segures. Per exemple, algunes grans companyies turístiques han reforçat la seua capacitat a les illes Canàries després d'eixir temporalment del Pròxim Orient.

Aquests moviments no es produeixen per motius turístics, el patrimoni cultural, la gastronomia o la natura, sinó que venen donats per factors geopolítics: l'estabilitat política, la connectivitat aèria, els visats o la percepció internacional del risc.

Viatjar es fa més car

Després del començament dels atacs, a la primeria de març, aeroports clau de l'Orient Mitjà, com ara els de Dubai, Doha i Abu Dhabi, han patit tancaments o restriccions. Això no és pas una qüestió menor: l'Orient Mitjà concentra el 14 % de la circulació aèria internacional en trànsit, i Dubai, Abu Dhabi, Doha i Bahrain mouen junts uns 526 000 passatgers al dia.

Aquesta reconfiguració també afecta altres nusos de connexió aèria. Quan resten interrompudes rutes clau, el trànsit aeri es redirigeix cap a altres alternatives més segures o operativament estables. L'aeroport d'Istanbul, nus de connexió estratègic entre Europa, Àsia i Àfrica, es podria veure beneficiat per la inestabilitat al Golf, reforçar el seu paper com a punt intermedi global i captar passatgers que abans connectaven via Dubai, Doha o Abu Dhabi. Això té implicacions per al transport aeri i també per al turisme urbà: més escales impliquen més pernoctacions, més consum turístic i major visibilitat internacional de la destinació.

A això, s'hi suma el cost econòmic directe. El Consell Mundial de Viatges i Turisme (WTTC) calcula que el conflicte amb l'Iran provoca pèrdues diàries d'uns 510 milions de dòlars per al turisme. Una part d'aquest impacte acaba traslladant-se al viatger en forma de trajectes més cars, més llargs i més incerts.

Els viatgers també canvien

En contextos d'incertesa, els turistes ajusten les decisions. Augmenten les reserves amb cancel·lació flexible, pren més importància l'assegurança de viatge i creix l'interès per destinacions pròximes o ben connectades.

També pesa més la relació entre preu i seguretat. Una destinació pot continuar sent atractiva, però si genera dubtes o implica més costos, molts viatgers opten per alternatives més simples.

Això modifica el perfil de la demanda. En 2025, Allianz va augmentar un 9 % la facturació en assegurances de viatge i les anul·lacions van concentrar més de la meitat de les incidències. Hom continua volent viatjar, però el viatger es torna més cautelós i més sensible al risc.

L'estabilitat importa

Per a moltes destinacions, transmetre seguretat, connectivitat i previsibilitat s'ha convertit en una part central de l'atractiu. Allò que passa en el Golf ho demostra. Dubai, Doha o Abu Dhabi havien construït una proposta basada en el luxe, la innovació, els grans esdeveniments i l'eficiència aeroportuària. Però aquest avantatge depèn del fet que les rutes funcionen i que la percepció de seguretat es mantinga. Quan això falla, no sols hi perd la destinació afectada: es reordena el mapa sencer.

Per això alguns països guanyen pes. No sempre són els més barats ni els més espectaculars, sinó els que ofereixen menys fricció al viatger: millors connexions, menys incertesa i una imatge de normalitat.

El principal efecte de la geopolítica sobre el turisme mundial no sembla que siga, almenys ara per ara, un col·lapse general. El que veiem és un sistema més fragmentat, més desigual i més sensible a la percepció del risc.

José Tomás Arnau Domínguez, Departament d'Economia Aplicada, Universitat de València i  Paula Simó-Tomás, Departament d'Economia Aplicada, Universitat de València

Aquest article es publicà originalment en The Conversation. Llegiu l'original.