.jpg)
En un estudi dut a terme durant set anys, la investigadora de la Universitat de València Gabriela Moriana, també directora de l’Institut Universitari d’Estudis de les Dones (IUED), ha recopilat les experiències de violència de gènere de les i els alumnes, i la definició. Aquesta poques vegades coincideix amb la donada per la Llei Orgànica del 2004 de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere.
En l’estudi es va preguntar a l’alumnat per la seua experiència amb la violència de gènere. Gabriela Moriana recopila algunes d’aquestes situacions: apareixen casos de denúncies falses, experiència de violència intrafamiliar i un altre tipus de violència contra les dones. Però, sobretot, la immensa majoria assenyala que ha patit ella mateixa o les dones que coneix violència de gènere, i els agressors són la seua parella o exparella.
Una estudiant comparteix la seua història amb què mostra fins a quin punt poden arribar les agressions i la seua gravetat: “Jo mateixa vaig patir maltractaments psicològics i físics, tenia 13 anys i als 16, després d’una pallissa on vaig ser ingressada i mitjançant una ordre d’allunyament vaig poder abandonar el meu agressor. Vaig arribar a patir trastorns alimentaris i baixa autoestima”.
Un dels relats més durs, que mostra com és de difícil sortir d'una relació així, ho comparteix una estudiant de quart curs: “Jo, 20 i 23 anys, era una relació molt tòxica […] “Quan jo feia alguna cosa malament” el meu nom era puta de merda […] L’última agressió que vaig ttindre va ser un dia que (ell) arribava d’apostar a la ruleta russa i va perdre […] En alçar-me em va agafar del coll i vaig pensar que em quedava a terra. Jo el vaig denunciar, però al dia següent li vaig llevar la denúncia, fa un mes i mig vaig decidir eixir d’allí i ha estat la meua millor decisió”.
Gabriel Moriana, professora del Departament de Treball Social i Serveis Socials, afirma: “necessitava saber què entén l’estudiantat per violència de gènere i si la pateixen o coneixen persones que la patisquen. A mi em sembla necessari conèixer aquesta informació per saber com abordar la docència i en què o com els puc ajudar”. L’estudi s’ha publicat en la revista TS Nova.
Tot i que és evident que pot ser des de fora, una relació d’abusos i maltractament pot ser normalitzada: “el seu nóvio la maltracta psicològicament, no li permet eixir amb les seues amigues, posar-se escot, etc., però el pitjor de tot és que per més que li diga no se n’adona”, comenta una estudiant sobre una amiga seua. En aquesta línia, es pot arribar al punt que elles se senten responsables, com comparteix una alumna de primer sobre una familiar: “en un cas van arribar a les mans, estaven manipulades i se sentien culpables que la relació anava malament”.
En l’estudi, la investigadora mostra que la definició de violència de gènere més utilitzada per l’alumnat és: “La violència que es dóna tant de forma física, verbal i psíquica, entre un home i una dona, independentment de qui dels dos siga l’agressor o l’agredit”. La quarta definició més estesa és la que coincideix amb la Llei Orgànica del 2004 de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere: “Tot acte de violència física i psicològica, incloses les agressions a la llibertat sexual, les amenaces, les coaccions o la privació arbitrària de llibertat”.
Metodologia
Durant set anys la professora de la Facultat de Ciències Socials va demanar als estudiants que compartiren les seues experiències i les seues definicions. En aquest sentit, no hi ha hagut massa canvis, cosa que li fa pensar que: “cal continuar treballant la igualtat i prevenció de la violència, i la necessitat de la implicació de la Universitat en això, perquè tant les nostres estudiants com les altres dones tenen dret a viure vides lliures de violència”.
Article:
Moriana Mateo Gabriela (2021). «Zorra de mierda: la violencia de género sufrida y vista por el estudiantado de Trabajo Social de la Universitat de València». TS Nova Núm. 25, p. 71-85 DOI: https://cotsvalencia.com/wp-content/uploads/2020/11/Tsnova_n17_completa.pdf
