José Miguel Soriano del Castillo, Universitat de València

El 9 d'octubre de 2025 Itàlia va fer un pas sense precedents a Europa aprovant una llei que reconeix legalment l'obesitat com una malaltia crònica, progressiva i amb tendència a la recaiguda. L'entrada en vigor es va produir el proppassat 25 d'octubre.

Fins avui, cap altre país europeu no ha promulgat una llei nacional que reconega l'obesitat amb una amplitud així: com una patologia crònica i amb garanties específiques de prevenció, tractament i seguiment incloses en l'atenció sanitària pública.

Passos en la mateixa direcció

Ara bé, alguns països de l'entorn també han avançat parcialment en la mateixa direcció. Així, mitjançant la Resolució núm. 12634/2023, Portugal va aprovar al desembre de 2023 aplicar un Model Integrat de Cures per a la Prevenció i Tractament de l'Obesitat dins del seu Servei Nacional de Salut. Encara que no es tracta d'una llei, la defineix com un problema crònic de salut pública i impulsa xarxes especialitzades de tractament.

A Alemanya, el Bundestag la va reconèixer en 2020 com una malaltia en sentit mèdic i social, dins de l'Estratègia Nacional contra la Diabetis i l'Obesitat, però sense dotar-la encara d'un marc legal per a garantir-ne prestacions o cobertura sanitària específica.

I, finalment, el Regne Unit no disposa tampoc d'una llei com la d'Itàlia, però el seu Servei Nacional de Salut sí que inclou l'obesitat entre les condicions cròniques de gestió prioritària, amb èmfasi en la prevenció i el tractament a llarg termini.

De “culpa personal” a problema estructural

En conseqüència, la legislació italiana, a la qual la revista The Lancet Diabetis & Endocrinology ha dedicat unes pàgines en el número d'aquest mes, marca un abans i un després a Europa: és la primera que converteix en norma legal al màxim nivell una visió mèdica i social moderna de l'obesitat.

Durant dècades, l'acumulació anormal de greix en el cos va ser interpretada com una conseqüència de mals hàbits, falta de disciplina o eleccions alimentàries equivocades. Tot i això, les dades científiques han demostrat que el seu origen és complex, resultat de la interacció entre factors genètics, ambientals, metabòlics i socials.

La nova legislació italiana assumeix aquesta visió moderna i, així, trenca amb l'estigma que ha acompanyat milions de persones. Reconèixer l'obesitat com a malaltia significa reconèixer també que requereix atenció mèdica especialitzada, no pas judicis morals.

Una pandèmia silenciosa

L'Organització Mundial de la Salut ha qualificat l'expansió de l'obesitat com a “globesitat”, una pandèmia en augment constant. El World Obesity Atlas 2025 estima que la seua prevalença mundial haurà augmentat entre 2010 i 2030 més d'un 115 %. Si no es milloren les mesures de prevenció i tractament, el cost econòmic podria arribar a 4,32 bilions de dòlars anuals en 2035, quasi el 3 % del PIB mundial. Aquesta xifra és comparable a l'impacte de la COVID-19 en 2020 o al del canvi climàtic en l'actualitat.

Aquest problema no es limita a la salut individual: està associat a un increment substancial en malalties cardiovasculars, metabòliques i oncològiques. Els investigadors fins i tot han introduït un nou terme, adiponcosi, per a descriure la relació entre l'excés de teixit adipós i el desenvolupament de fins a tretze tipus de càncer.

Més enllà de l'atenció mèdica

Reconeixent l'obesitat com una malaltia crònica amb implicacions sanitàries, socials i econòmiques, la Llei núm. 149, de 3 d'octubre de 2025, també impulsa polítiques integrades per a prevenir-la i tractar-la. El seu enfocament combina prevenció, educació, recerca i assistència mitjançant la creació d'un programa nacional i un observatori especialitzat.

Entre les seues disposicions, promou campanyes d'informació i educació sobre alimentació saludable i activitat física, així com també iniciatives comunitàries i escolars destinades a crear entorns que afavorisquen estils de vida sans. Encara que no recull mesures fiscals ni d'etiquetatge, la norma estableix les bases per a una estratègia nacional multisectorial.

Canvi de mentalitat

El reconeixement de l'obesitat com una malaltia crònica amb repercussions socials i sanitàries implica un canvi simbòlic important: les persones afectades passen a ser considerades subjectes de dret sanitari, mereixedors d'atenció i respecte. La nova norma promou l'educació, la sensibilització i la formació professional per a millorar la comprensió social del problema, i així estableix les bases per a reduir l'estigma i fomentar una visió més sensible i estructurada de l'obesitat.

En definitiva, el reconeixement oficial pot contribuir a canviar el discurs públic i promoure empatia i comprensió en compte de judici i culpa.

Un model per al món

Ara el desafiament rau a implantar amb eficàcia i sostingudament les mesures que impulsa i garantir la coordinació entre els nivells institucionals i el seguiment continu dels resultats. Però si el model té èxit, podria inspirar una transformació global en la manera d'entendre i afrontar l'obesitat.

Com conclouen els autors de l'article en The Lancet, la decisió italiana “representa un pas crucial per a reduir els costos del tractament i frenar la mortalitat”.

En una època en què les malalties cròniques amenacen la sostenibilitat dels sistemes sanitaris, reconèixer l'obesitat com una malaltia és, abans de res, un acte de realisme i de justícia sanitària, que ha de ser tractada pels professionals de la nutrició.

José Miguel Soriano del Castillo, Catedràtic de Nutrició i Bromatologia del Departament de Medicina Preventiva i Salut Pública, Universitat de València

Aquest article es publicà originalment en The Conversation. Llegiu l'original.