.jpg)
Guanyadora del premi extraordinari 2017-2018 per la seua tesi, Marina estudià Sociologia i Ciències polítiques a la Universitat de València, mentre treballava a l’hostaleria i portava a terme unes pràctiques a la cooperativa Lligam Recerca on va aprendre les claus per poder fer investigació social.
El 2011 fou guardonada amb la borsa d’estudis dels països catalans de l’IEC i l’any següent amb la beca FPU, d’ajuda per a la Formació del Professorat Universitari, del Ministeri d’Educació. Açò li va permetre desenvolupar la tesi “Entre natros i mosatros: representacions socials, discursos agraris i discursos mediambientals al Delta de l’Ebre i l’Albufera de València”, dirigida per José Manuel Rodríguez Victoriano, Luis Enrique Alonso Benito i Ignasi Lerma Montero. Va fer estades a la Universitat Autònoma de Madrid i a la Universitat de Manchester.
En acabar la tesi, treballà com a becària en una empresa d’investigació de mercats on es portava a terme el treball de camp d’enquestes realitzades per la Comissió Europea, el CIS, el Banc d’Espanya i també a empreses privades com Mahou, Burger King o Coca-Cola.
La seua recerca actual està finançada per la Generalitat Valenciana i la Fundació Social Europea. Es desenvolupada entre la Universitat de València i la Universitat de Sheffield. En ella investiga el comportament mediambiental i els diferents estils de vida en el context de les pràctiques diàries en hàbitats rurals i urbans.
Has trobat alguna dificultat en el desenvolupament de la teua tesi?
El més difícil ha sigut poder entrevistar o incloure als grups de discussió empresaris i empresàries que exerciren als polígons industrials del voltant dels Parcs Naturals estudiats.
Què creus que aporta la teua recerca al conjunt de la comunitat científica i a la societat? I a tu?
Escoltar la gent dels nostres pobles ha estat realment útil per entendre que tenir cura del mediambient no és una qüestió vinculada a les actituds reproduïdes per la gent de classe mitjana o alta que viu a les ciutats i té alts nivells d’educació, com moltes de les teories socials i el coneixement comú s’entesten a explicar. El comportament mediambiental que es deriva d’aquestes teories es basa en enquestes que pregunten sobre percepció social i comportaments aïllats que tracten de mitigar els efectes de consum (com ara el reciclatge), però deixen de banda l’estil de vida. Aquests estudis, a més, s’enfronten a l’esmentada “bretxa mediambiental”, les inconsistències entre les pràctiques declarades i les realment produïdes.
En l’estudi qualitatiu vàrem poder observar que, als nostres pobles, hi havia comportaments molt orientats a la protecció mediambiental: produïen part del seu menjar, compraven localment, tenien una menor despesa d’energia i una major vinculació amb l’entorn, entre altres pràctiques. Estils de vida heretats de generacions anteriors i vinculats al territori. No obstant això, aquests estils de vida han sigut relegats i marginats pel progrés econòmic.
A més, s’ha observat que la gent dels pobles tendeix a no considerar-se com persones preocupades pel medi ambient, però en canvi actuen com si ho foren. No és una reverència sagrada a la naturalesa, sinó un interès material pel medi ambient com a font de sustentació, no tant una preocupació pels drets de les altres espècies i generacions futures humanes, sinó pels pobles de hui.
La nostra feina, com investigadors socials, és recuperar part d’eixos estils de vida que estan ancorats en la nostra memòria i identitat col·lectiva, i que ens porten a desenvolupar societats menys depredadores dels recursos naturals.
Quina aplicabilitat pràctica pot tindre el teu treball?
Facilitar assolir l’objectiu conservacionista, mitjançant un model d’organització social i estils de vida, des de la producció fins a la urbanització i el lleure, menys agressius i menys explotadors de les funcions útils de la natura.
Per la teua experiència, consideres que doctorar-se facilita la inserció laboral?
No per al cas de la sociologia. En acabar el doctorat vaig haver de buscar feina al sector privat. Som una ciència incomoda.
Recomanaries iniciar els estudis de doctorat?
No, recomanaria fer investigació social compromesa, i que les administracions públiques possibilitaren les condicions materials per al seu desenvolupament.
Has participat activament en activitats de divulgació i comunicació científica? Quina importància creus que tenen aquestes activitats?
Referent a aquesta qüestió, considere que el sistema acadèmic actual està molt allunyat de la societat que estudia i no hi ha moltes vies obertes per a la devolució, ha perdut el sentit de la seua existència. Personalment, no he participat en moltes activitats que implicaren tornar el coneixement que les persones m’han donat. Quan ho he fet ha sigut de manera molt informal.
Imatges:
