Maite Mercado, professora del Departament de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació de la UV.

Un estudi de personal investigador de la Universitat de València (UV), la Universitat Complutense de Madrid (UCM) i la Universitat Rei Joan Carles (URJC) conclou que els informatius televisius espanyols tracten el canvi climàtic des d’una “asimetria” entre les causes, que apareixen amb menor freqüència (25 %), i les conseqüències. Així, prop del 90 % de les notícies analitzades mostren almenys un impacte.

El treball, publicat en adComunica. Revista Científica de Estrategias, Tendencias e Innovación en Comunicación, també constata que, si bé tenen més pes les fonts científiques que les polítiques (més de la meitat), hi ha un dèficit de veus ciutadanes, socials, juvenils o educatives, la qual cosa reprodueix la imatge d’un assumpte gestionat “des de dalt”.

“El desequilibri entre la visibilitat de les conseqüències del fenomen i la menor atenció als seus orígens i les mesures per a mitigar-lo o adaptar-s’hi afecta la manera com la ciutadania interpreta la naturalesa del problema i el seu marge d’acció”, explica l’estudi, en el qual la primera signant és María Teresa Mercado, professora del Departament de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació de la UV. A més, la falta de contextualització de la crisi climàtica la presenta com si no tinguera agents participants o responsabilitats clarament identificables.

La visió oferida dels impactes és sobretot purament física o climàtica, de manera que atén en menor mesura els efectes socials, econòmics o geopolítics, i les solucions, de mitigació o d’adaptació, estan poc representades (més de la meitat de les peces informatives no en fan cap esment), conclou el treball en el qual també participen M. Gemma Teso (UCM) i Carlos Lozano (URJC).

Per categories temàtiques, un 34,8 % de les peces informatives seleccionades tenen una perspectiva científica i tècnica; un 17,1 %, un àmbit meteorològic; l’11,6 %, un vessant polític, mentre que el vessant econòmic i de salut tenen un 8,5 % cadascuna. Respecte a l’espai, un 42,1 % de les notícies ho fan en un context local o regional i un 21,3 % des d’una perspectiva estatal. Un 29,3 % de les notícies tenen una perspectiva global i només un 7,3 % són a escala europea.

Igualment, la comprensibilitat de les notícies evidencia una limitada voluntat educativa i comunicativa per part dels informatius analitzats. En aquest sentit, María Teresa Mercado explica: “Obviar les explicacions afebleix, per tant, el potencial dels mitjans per a contribuir a l’alfabetització climàtica de la ciutadania”. Només un terç de les peces, aproximadament, presenta nivells acceptables de comprensibilitat.

Negacionisme climàtic

Un altre assumpte analitzat és el negacionisme climàtic, que només apareix en algun cas i vinculat a la intervenció d’un càrrec públic d’extrema dreta. “La reproducció d’aquesta mena de declaracions de manera descriptiva com a mers testimoniatges sense una anotació crítica de reforç explícit de l’evidència científica porta a la normalització del negacionisme”, explica el treball.

Selecció

La mostra seleccionada en aquest estudi és part de la recollida per l’Observatori de la Comunicació del Canvi Climàtic amb motiu de l’elaboració del VI Informe sobre la comunicació de la crisi climàtica a Espanya. Es va analitzar una mostra de 1.658 peces informatives procedents de diferents suports mediàtics i de la xarxa social X. Els filtres de cerca aplicats van ser les paraules clau canvi climàtic, escalfament global, emergència climàtica, efecte d’hivernacle i crisi climàtica.

De les peces incloses en el VI Informe, el 16 % són continguts televisius (264). D’aquestes, es van seleccionar per al treball aquelles en què el canvi climàtic és la referència o l’assumpte principal en la informació (164). Són 31 peces de Cuatro, 27 de TV3, 21 d’À Punt, 19 de Telecinco, 18 de La 1 d’RTVE, 15 de Canal Sur, 14 de La Sexta, 10 d’Antena 3, 6 d’ETB i 2 de BTV. Les peces es van emetre durant les setmanes que començaven el dilluns 12 de febrer, 4 de març, 22 d’abril, 7 de maig i 17 de juny de 2024.

Referència article: Mercado Sáez, María Teresa; Teso Alonso, Mª Gemma y Lozano Ascencio, Carlos (2026). “Cambio climático en los informativos televisivos: temáticas, fuentes, comprensibilidad y representación de causas, impactos y soluciones”. adComunica. Revista Científica de Estrategias, Tendencias e Innovación en Comunicación, núm. 31. Castelló de la Plana: Departament de Ciències de la Comunicació de la Universitat Jaume I, 27-52. DOI: http://dx.doi.org/10.6035/adcomunica.9311