.jpg)
Dominic Royé, Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC); Ana M Vicedo-Cabrera, University of Bern; Aurelio Tobias, Instituto de Diagnóstico Ambiental y Estudios del Agua (IDAEA - CSIC); Carmen Íñiguez, Universitat de València i Coral Salvador, University of Bern
Pensem en un dia d'estiu sufocant. Ara imaginem aquesta situació per a una embarassada de vuit mesos. La calor no és només una incomoditat: per a moltes dones, pot ser el desencadenant d'un part que arriba massa prompte. Un bebè prematur –nascut abans de les 37 setmanes de gestació– s'enfronta a un risc significativament més gran de mortalitat i a complicacions de salut que poden acompanyar-lo durant tota la vida.
Durant dècades, les recerques han documentat la relació entre l'exposició a la calor i els parts prematurs. Ara bé, la majoria dels estudis s'havien limitat a una sola ciutat o país, empraven mètodes distints i obtenien resultats difícils de comparar.
Quants parts prematurs es deuen realment a la calor en diferents regions del món? Són totes les embarassades igual de vulnerables? El nostre nou estudi, publicat en Environment International, ofereix les respostes més completes fins ara.
Una anàlisi de 36 milions de naixements en 13 països
Hem analitzat 36,6 milions de naixements ocorreguts durant l'estiu en 250 ciutats de 13 països (Austràlia, el Brasil, el Canadà, Xile, l'Equador, Estònia, Israel, Itàlia, el Japó, Paraguai, Espanya, Suïssa i els Estats Units) entre 1979 i 2019. És l'anàlisi multicèntrica més extensa feta sobre aquest tema fins a aquest moment.
Per a estimar la relació entre la temperatura i el risc de part prematur utilitzem models estadístics d'avantguarda que permeten capturar efectes retardats i no lineals de l'exposició a la calor en els dies previs al part.
El resultat és clar: la calor augmenta el risc de part prematur de manera lineal a mesura que pugen les temperatures. En dies de calor moderada, aquest risc s'incrementa un 2,8 %. En dies de calor extrema, l'augment arriba al 3,8 %.
855 parts prematurs per milió de naixements
Traduir aquests riscos relatius a xifres concretes permet entendre millor la magnitud del problema. Estimem que el 1,41 % de tots els parts prematurs ocorreguts durant l'estiu són atribuïbles a la calor. En termes absoluts, això equival a 855 parts prematurs per cada milió de naixements.
La magnitud és comparable a la d'altres factors ben establerts. Per exemple, supera àmpliament la contribució del tabaquisme matern en països de renda baixa i mitjana, i s'aproxima a la del paludisme. No és un efecte menor: la calor és ja un factor de risc ambiental de primer ordre per a la salut reproductiva.
Les diferències entre països són també reveladores. Paraguai registra la càrrega més alta, amb 1 347 parts prematurs per milió, mentre que Suïssa presenta la més baixa, amb 628. Espanya se situa en valors intermedis-alts, amb 1 080 per milió. Aquesta variabilitat suggereix que el clima, el nivell de desenvolupament socioeconòmic i la capacitat d'adaptació de cada país modulen significativament la vulnerabilitat de les embarassades.
No totes les embarassades corren el mateix risc
Una de les troballes més rellevants del nostre estudi apunta al fet que la calor podria no afectar igualment totes les dones. Les mares joves, amb menor nivell educatiu, en situació de vulnerabilitat socioeconòmica i sense parella podrien presentar un major risc de part prematur induït per la calor. Els fetus femenins també semblen ser més susceptibles que els masculins. Ara bé, la majoria d'aquestes anàlisis de subgrups no van assolir significació estadística, per la qual cosa es necessita més recerca per a confirmar-ho.
Darrere d'aquestes diferències hi ha mecanismes concrets. Les persones en situació de desavantatge econòmic tenen més probabilitats de viure en zones especialment caloroses, el denominat efecte illa de calor urbana, de treballar en exteriors i de no disposar d'accés a aire condicionat o altres mitjans de protecció enfront de la calor. La desigualtat social i la desigualtat climàtica se sobreposen, i les embarassades més vulnerables paguen el preu més alt.
La calor avança el part fins i tot en embarassos a terme
Potser la troballa més sorprenent de la nostra recerca és que l'efecte de la calor no es limita als parts prematurs. També hem observat un augment significatiu del risc de part en embarassos que es considerarien clínicament normals, entre les setmanes 37a i 42a. En concret, la calor extrema incrementa el risc de part en la setmana 37a-38a en un 3,66 %, i en embarassos de 39 setmanes o més, en un 2,97 %.
Això implica que la calor pot actuar com a desencadenant del part en fetus que, en altres circumstàncies, haurien continuat desenvolupant-se amb normalitat. La finestra gestacional més sensible s'estén des de la setmana 31a fins a la 40a, cosa que abasta tant els parts prematurs tardans com els primerencs a terme.
Per què ocorre això?
Els mecanismes biològics són múltiples. La calor pot elevar la temperatura corporal materna i desencadenar contraccions uterines. La deshidratació que produeix la calor altera l'equilibri electrolític i redueix el flux sanguini cap a la placenta. A més, afavoreix processos inflamatoris i d'estrès oxidatiu que poden comprometre el desenvolupament fetal i accelerar la maduració del coll uterí.
Les embarassades són especialment vulnerables perquè el seu cos ja genera més calor de la normal a causa del creixement fetal i, alhora, té una capacitat reduïda per a dissipar aquesta calor per l'augment de pes.
Una amenaça que creixerà amb l'escalfament global
Aquests resultats adquireixen una dimensió especialment preocupant en el context del canvi climàtic. Les onades de calor seran més freqüents, més intenses i més llargues en les pròximes dècades. Si no actuem, la càrrega de parts prematurs atribuïbles a les altes temperatures no farà més que créixer i erosionarà dècades d'avanços en salut neonatal i infantil.
La resposta demana actuar en diversos fronts. En l'àmbit clínic, els sistemes de salut han d'incorporar la calor com a factor de risc en el seguiment de l'embaràs, sobretot en dones socialment vulnerables. En l'àmbit urbà, és urgent desenvolupar estratègies d'adaptació –zones verdes, refugis climàtics, sistemes d'alerta primerenca– que protegisquen les embarassades durant els episodis de calor extrema. I, en l'àmbit polític, aquestes dades s'han de traslladar a objectius ambiciosos de reducció d'emissions.
La calor extrema ja no és només un problema de confort. És un problema de salut pública, d'equitat social i de justícia climàtica. I les embarassades es troben en primera línia.
Dominic Royé, Investigador Ramon y Cajal, Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC); Ana M Vicedo-Cabrera, Head Climate Change & Health research group, University of Bern; Aurelio Tobias, Associate professor, Instituto de Diagnóstico Ambiental y Estudios del Agua (IDAEA - CSIC); Carmen Íñiguez, Professora en el Departament d'Estadística i Investigació Operativa, Universitat de València i Coral Salvador, Senior Research Assistant, University of Bern
Aquest article es publicà originalment en The Conversation. Llegiu l'original.
