Paloma Vidal ha rebut el reconeixement de Premi Extraordinari de Doctorat 2017-2018 per la seua tesi “Alrededor del fuego: paisaje, clima y gestión de los recursos leñosos en grupos cazadores-recolectores durante el Paleolítico medio (Alicante, España)”. Dirigida per les invesigadores Ernestina Badal García, del Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga de la Universitat de València, i per Isabelle Théry-Parisot, de la Université Côte d’Azur, la tesi analitza el paisatge vegetal que es va desenvolupar al sud-est peninsular durant el Paleolític mitjà, l’època en què vivien els neandertals.

Paloma Vidal va començar la seua investigació el 2013. Després de finalitzar el Màster en Arqueologia de la Universitat de València obtingué un contracte predoctoral concedit per la Generalitat Valenciana que li va permetre desenvolupar el seu projecte durant tres anys. El 2016 va aconseguir una de les “Ajudes a la investigació” de l’Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert i, després de defensar la seua tesi, va ser contractada en la Universitat de València com a Tècnica Superior de Recerca.

Un any després arribà el seu primer contracte postdoctoral, el qual li ha permès establir-se, fins avui, al Centre National de la Recherche Scientifique, la institució de recerca més prestigiosa de França.

Has trobat alguna dificultat en el desenvolupament de la teua tesi?
La veritat és que no. Vaig tindre la sort de comptar amb un contracte predoctoral, la qual cosa em va permetre desenvolupar la meua investigació sense problemes. El Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga de la Universitat de València em va oferir totes les facilitats per a poder accedir a la infraestructura necessària i les meues directores de tesi posaren tots els mecanismes per a poder adquirir una bona formació. 

I amb qüestions vinculades al treball de camp?
Tampoc n’he tingut. El meu treball de camp per a la tesi es va desplegar a Alcoi, a dos jaciments arqueològics excavats des de fa molts anys per un equip de la Universidad de La Laguna (Tenerife). He tingut en tot moment el suport de l’equip i he pogut dur aterme el mostreig i treball de camp necessari per a obtenir resultats.

Quins camins deixa oberts la seua tesi per a futurs treballs? 
Tots! Una tesi, en realitat, no és més que una xicoteta finestra que s’obri i que dóna peu a nous camins, noves metodologies, noves interpretacions i, sobretot, noves preguntes. En concret, la meua tesi és una contribució més per a comprendre millor el paisatge vegetal al sud-est peninsular durant el Paleolític mitjà, en l’època en la qual vivien els neandertals. 

Què creus que aporta la teua recerca al conjunt de la comunitat científica i a la societat? I a tu?

Hi ha poques tesis doctorals dedicades a l’ús i la gestió de les plantes per part dels grups caçadors-recol·lectors. Per això, crec que la meua tesi pot ser un punt més en el mapa per a poder “rescatar” aquest registre i comprendre millor qüestions tan interessants com els canvis climàtics que es produïren en el Paleolític, com s’adaptaren els grups neandertals al medi, quin coneixement tenien sobre els recursos llenyosos del seu voltant, quines habilitats tècniques tenien en relació amb l’ús i el manteniment del foc, etc. Són qüestions que ens apropen més, com a societat, a altres grups humans que visqueren al nostre territori fa 50.000 anys i ens ajuden a comprendre millor la diversitat del comportament humà i la seua materialització al registre arqueològic. Si em preguntes què m’ha aportat a mi la meua recerca doctoral, et diria que m’ha donat 3 anys d’aprenentatges constants, des de com portar i gestionar un treball d’investigació inèdit, fins a altres qüestions com una major maduresa professional, capacitat organitzativa, tècniques d’expressió i comunicació en públic, etc., elements útils per a qualsevol dedicació professional que puga tindre amb posterioritat.

Quina aplicabilitat pràctica pot tindre el teu treball?

Crec que és difícil respondre a aquesta pregunta des de les Ciències Socials o les Humanitats. Almenys, des de l’òptica imperant a la nostra societat marcada per la productivitat econòmica o social amb canvis que siguen pràcticament visibles d’una manera immediata. La investigació arqueològica o històrica té, no obstant això, la seua aplicabilitat social, per suposat. Ens permet situar-nos, com a societat humana, al món. Ens aporta les claus per a comprendre’ns, des del passat fins al present, i entendre els processos històrics. En aquest sentit, entendre també aquells processos que han donat lloc a drames tan grans com guerres i apartheids, i que els historiadors actuen com una mena d’alarma perquè les societats actuals no tornen a repetir-los. En el cas concret de la meua tesi, crec en el potencial de divulgació científica que s’amaga darrere del coneixement dels paisatges i les plantes utilitzades pels grups humans al passat. Aquests coneixements d’etnobotànica, tan arrelats en les societats tradicionals que encara perviuen, estan pràcticament perdent-se en l’actualitat.

Per la teua experiència, consideres que doctorar-se facilita la inserció laboral?

Sincerament, no. No crec que siga la porta per a entrar amb garanties al món laboral. La investigació és una carrera professional dura, plena d’imprevistos i contratemps. Desgraciadament, no és un camí professional d’estabilitat laboral. És, més bé, un camí professional ple de reptes (personals i professionals), motivacions i ganes, moltes ganes.

Recomanaries iniciar els estudis de doctorat? Quins consells donaries a una persona que vulga doctorar-se?

Sí, sens dubte. Com deia abans no és un camí fàcil, però és altament gratificant. La sensació d’haver sabut portar i gestionar un projecte d’investigació predoctoral, des de les primeres preguntes plantejades fins a la seua culminació en l’acte de defensa, és molt gratificant. El meu major consell seria no tindre massa expectatives en què vindrà després. Pareix fàcil dir-ho, però les raons de fer una tesi mai haurien de ser les expectatives laborals posteriors, perquè pots tindre més o menys “sort” i acabar en un camí de frustracions. Per tant, el meu consell: fes la tesi (sobretot, si tens finançament per a fer-la amb garanties) i gaudeix del període predoctoral, aprèn de l’experiència. I, quan acabes, ja decidiràs si vols anar un pas més enllà.
 

Has participat activament, en alguna ocasió, en activitats de divulgació i comunicació científica? Quina importància creus que tenen aquestes activitats?

Sí, el 2017 la Unitat de Cultura Científica i de la Innovació de la Universitat de València es va fer ressò d’un article publicat en la revista Journal of Archaeological Science amb resultats interessants respecte a l’ús de llenya morta i podrida per part de grups neandertals i les seues implicacions paleoeconòmiques. Crec que la divulgació social dels resultats científics té molta importància, encara que és una parcel·la que no sempre tenim present quan investiguem. Les nostres investigacions són possibles, en la majoria dels casos, gràcies al finançament públic. Per la qual cosa, és imprescindible que si volem un major suport social i polític del nostre treball, siguem capaços de transmetre les conclusions i implicacions que es poden extraure de què fem. Si la gent no comprèn la ciència, mai serà una prioritat donar-li suport. I aquesta és una assignatura pendent en la investigació, encara que, cada vegada més, el personal investigador està més conscienciat.