.jpg)
Javier Brazo-Sayavera, Universidad Pablo de Olavide; Javier Molina García, Universitat de València; Mario Jordi Sánchez, Universidad Pablo de Olavide i Palma Chillón Garzón, Universidad de Granada
El patinet elèctric té ja una presència habitual a les nostres ciutats. S'ha venut com el símbol de la micromobilitat moderna, com una solució que promet descongestionar les ciutats, fer desplaçaments en menys temps i reduir les emissions. Ara bé, darrere del seu estil modern s'amaga un parany silenciós: aquests vehicles podrien amenaçar la salut i la seguretat de la joventut.
Quan la mobilitat assistida roba la salut
L'Organització Mundial de la Salut destaca la inactivitat física com una de les pandèmies silencioses del segle XXI. Per a combatre-la, el transport actiu –caminar o anar en bicicleta – és l'eina més eficaç. Això és així perquè integra l'exercici en el dia a dia, especialment en trajectes habituals com anar i tornar del centre educatiu.
Els patinets elèctrics roben aquesta oportunitat als més joves? Alguns estudis actuals han avaluat aquesta preocupació.
Un treball recent demostra que usar-lo comporta una despesa energètica menor que caminar. És lògic: no és un mitjà de transport actiu, sinó passiu i assistit. Reemplaçant la caminada o la bicicleta, afavoreix la pèrdua d'activitat física diària, com assenyala un altre estudi. A més, com que permeten arribar fins a la porta de la destinació, fa menys atractiva la mobilitat híbrida amb transport públic.
Si un jove substitueix un trajecte de quinze minuts a peu per un de cinc minuts en patinet elèctric perd una part crucial de la seua activitat física diària i la interacció amb l'entorn. L'impacte en la salut pública és demolidor si ho multipliquem per milions de joves. En darrer terme, també augmenta el risc de malalties no transmissibles a llarg termini.
En un futur caldria analitzar els possibles efectes negatius de l'ús del patinet elèctric en la salut psicosocial. Per exemple, aquest vehicle podria estar transformant l'experiència social del desplaçament al centre educatiu. I és així perquè redueix les oportunitats d'interacció social que ofereix el transport actiu, disminueix les converses i l'intercanvi d'experiències.
El risc ocult: l'augment de lesions greus
A més, l'auge de la micromobilitat assistida ha comportat un increment preocupant en el nombre d'accidents. Les dades són clares: segons la Direcció General de Trànsit, a Espanya es van hospitalitzar 459 persones durant 2024 per accidents amb vehicles de mobilitat personal (sobretot, patinets elèctrics). Això representa un 34 % més que l'any anterior. La xifra de morts quasi es duplica, amb un augment de 10 a 19.
Les dades d'altres ciutats europees confirmen aquesta tendència. A Alemanya, per exemple, els morts van augmentar en un 27 %. La meitat dels ferits van ser menors de 25 anys.
Altres estudis també revelen que, en joves, els patinets elèctrics causen més accidents en comparació amb les bicicletes. Les lesions que produeixen inclouen fractures complexes, lesions cerebrals traumàtiques i lesions de la medul·la espinal. La velocitat que agafen, en combinació amb la inestabilitat de les seues rodetes i la falta d'infraestructures específiques per als patinets, converteix el desplaçament en un risc.
Per crear aquest còctel perillós es combinen diversos factors. Entre aquests, la falsa sensació de seguretat, el baix ús del casc, la falta d'educació viària i la inexperiència dels joves per a maniobrar a altes velocitats en entorns urbans, congestionats i mancats d'infraestructures adequades.
La bicicleta: l'autèntic transport del futur
La solució a aquesta cruïlla no és prohibir, sinó promoure alternatives saludables i sostenibles. La bicicleta, no necessàriament elèctrica, és la clau per a la mobilitat en els trajectes urbans de curta i mitjana distància.
La bicicleta ofereix un triple avantatge que el patinet elèctric no pot igualar. Aquest és el “model de la triple S”:
1. Salut. Proporciona una despesa energètica i per això contribueix a l'activitat física diària i a la millora d'aspectes psicosocials.
2. Sostenibilitat. És un mitjà de zero emissions, alineat perfectament amb la lluita contra el canvi climàtic.
3. Seguretat. Encara que el risc existeix, el disseny de la bicicleta, la seua estabilitat i la infraestructura ciclista milloren la seguretat percebuda i real.
Des de Red Española por una Infancia Activa y Saludable insistim que el futur de la mobilitat juvenil ha de ser actiu, i no pas assistit. És fonamental que les polítiques urbanes, els educadors i les famílies prioritzen la creació d'entorns segurs i atractius a fi que els joves puguen caminar i pedalar.
Algunes pautes per a millorar la salut pública i la del planeta comporten invertir en:
• Carrils bici segurs i segregats.
• Accions de conversió en zona de vianants i pacificació del trànsit.
• Facilitar que es puguen compartir calçades amb vehicles motoritzats.
• Programes d'educació viària activa dins i fora dels contextos escolars.
• Campanyes que destaquen els beneficis físics i mentals de pedalar.
El patinet elèctric és una eina de mobilitat, però no pas de salut. Hem d'assegurar que la pròxima generació no canvie l'oportunitat de ser activa per la comoditat de ser assistida. El camí cap a una joventut més sana i un planeta més verd depèn de tornar a posar l'energia a les cames dels joves.
Javier Brazo-Sayavera, Profesor del área de Educación Física y Deportiva, Universidad Pablo de Olavide; Javier Molina García, Catedràtic d'Universitat. Àrea: Educació Física, Universitat de València; Mario Jordi Sánchez, Profesor Titular de Antropología Social, Universidad Pablo de Olavide i Palma Chillón Garzón, Profesora Titular de Universidad; área de Educación Física y Deportiva, Universidad de Granada
Aquest article es publicà originalment en The Conversation. Llegiu l'original.
