.jpg)
Un equip d’investigació multidisciplinària de la Universitat de València (UV), el Museu de Prehistòria de València (MPV) i la Universitat de Barcelona (UB) ha publicat un estudi en què descobreix i interpreta una làmina de plom amb escriptura ibèrica, la primera obtinguda en una excavació reglada en el Pico de los Ajos (Yátova), un dels jaciments ibèrics més importants. Aquesta làmina, d’escriptura arcaica i de temàtica desconeguda, sí que ha pogut ser transcrita fonèticament i avança en el coneixement de la cultura ibèrica.
Moltes de les làmines de plom procedeixen de l’expoli i no d’excavacions reglades. Així, la làmina estudiada pel grup d’investigació en què s’inclouen Consuelo Mata, David Quixal i Gianni Gallello, del Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga, i Ana Serrano, graduada del Màster d’Arqueologia de la UV, representa una de les poques i la primera d’aquest jaciment a obtindre’s en una excavació. Gràcies a açò, ha pogut estudiar-se dins d’un context conegut, tant temporal com espacial. L’estudi s’ha publicat en la revista Veleia.
El plom es va trobar doblegat sobre si mateix i, després de la seua neteja i adequació al MPV, va poder ser interpretat paleogràficament pels especialistes Joan Ferrer i Javier Velaza, de la UB. Escrit pels dos costats i conformant un únic text, s’hi poden identificar símbols ibèrics de sonoritat coneguda. A més, destaca que va ser escrita entre els segles IV i III aC, mentre que altres làmines similars generalment daten de segles posteriors. Allò interessant és que la seua troballa arqueològica s’ha produït en un context posterior, dels segles II i I aC, moment en què el plom havia perdut la seua funció original i era un simple metall més per reciclar, juntament amb altres eines i útils metàl·lics. Pel que fa a la temàtica del text, se’n descarta la naturalesa comercial o administrativa, de manera que una hipòtesi és que puga ser un text religiós.
“Aquest jaciment té un dels majors conjunts de textos escrits en ibèric de tota la península”, assegura David Quixal. Les làmines de plom usades com a suport d’escriptura són relativament comunes en els jaciments de la cultura ibera. El Pico de los Ajos, un poblat situat a la localitat de Yátova, estigué habitat com a mínim des del segle VII aC i abandonat posteriorment entre els segles I aC i I dC.
No obstant això, encara que s’haja pogut estudiar fonèticament, no està clar el missatge que conté aquesta làmina i, per tant, tampoc el context en què s’ha de situar. “L’ibèric és una llengua que continua sense poder traduir-se, però en la qual els experts avancen a poc a poc en la identificació de paraules i això ajuda a interpretar quin tipus de textos eren”, explica David Quixal, professor d’Arqueologia i un dels autors de l’article. De fet, en aquest plom s’ha pogut identificar amb bastant seguretat el nom d’una persona, tořaibeleś, presumiblement l’autor del text o qui el va encarregar.
Article: Ferrer i Jané, Joan; Quixal Santos, David; Velaza Frías, Javier; Serrano Castellano, Ana; Mata Parreño, Consuelo; Pasíes Oviedo, Trinidad; Gallello, Gianni (2021), «Una pequeña lámina de plomo con inscripción ibérica de paleografía arcaica del Pico de los Ajos (Yátova, València)», Veleia, 38, 91-109. DOI: https://doi.org/10.1387/veleia.22508
Peu de foto:
Excavació del Pico de los Ajos.
Imatges:
