.jpg)
La Universitat de València (UV) ha participat, juntament amb l’Institut d’Investigació Sanitària INCLIVA i l’Hospital Clínic Universitari de València, en una revisió d’estudis científics sobre ventilació i pacients amb esclerosi lateral amiotròfica (ELA). Els resultats apunten al fet que la ventilació no invasiva, ajustada adequadament, pot alleujar els símptomes, reduir hospitalitzacions i millorar la supervivència i la qualitat de vida dels pacients amb aquesta malaltia neurodegenerativa.
L’estudi del professor del Departament de Medicina de la UV Jaime Signes-Costa, i dels metges Jesús Sancho i Santos Ferrer, vinculats a la UV i part del Grup d’Investigació en Malalties Respiratòries d’INCLIVA, ha sigut publicat en la revista Journal of Clinical Medicine.
L’estudi analitza els factors que influeixen en l’èxit de la ventilació respiratòria no invasiva i proposa mesures per a optimitzar-ne l’ús en la pràctica clínica.
L’esclerosi lateral amiotròfica produeix debilitat muscular progressiva per l’afecció de les motoneurones —neurones que comuniquen informació des del cervell i la medul·la espinal fins als músculs o glàndules, i que en controlen els moviments— fins a causar paràlisi. L’alteració dels músculs respiratoris i de la via aèria superior constitueix la principal causa de complicacions, ingressos hospitalaris i mortalitat en aquests pacients.
Claus per a millorar l’eficàcia del tractament
Malgrat que no hi ha actualment un tractament curatiu, la ventilació no invasiva és capaç d’alleujar els símptomes respiratoris, evitar les hospitalitzacions i millorar tant la supervivència com la qualitat de vida dels pacients. No obstant això, segons els investigadors, la seua eficàcia depèn en gran mesura d’un ajust adequat i de la detecció de possibles problemes mentre s’usa. En cas contrari, una ventilació ineficaç pot reduir fins al 50 % la supervivència en comparació amb aquelles persones que reben una tècnica eficaç.
La causa més comuna d’una ventilació ineficaç són les fuites d’aire en la màscara. Altres causes inclouen episodis de l’obstrucció de les vies respiratòries superiors o una ventilació insuficient o excessiva.
El control regular de l’eficàcia de la ventilació no invasiva és essencial, atès el seu impacte en la supervivència. Per això, l’estudi destaca la importància de fer un seguiment periòdic per detectar aquestes situacions i aplicar mesures correctores, com ajustar la màscara, augmentar el suport ventilatori en cas d’hipoventilació residual, disminuir el suport ventilatori en cas d’hiperventilació o fer una prova amb una màscara nasal per abordar els efectes de la interfície oronasal.
Segons assenyalen els investigadors, una ventilació ben ajustada pot equiparar la supervivència dels pacients a la d’aquells que presenten una resposta adequada des de l’inici, mentre que una ventilació ineficaç pot reduir-la de manera significativa.
Quan es produeix una obstrucció de les vies respiratòries, la mesura més habitual és augmentar la pressió respiratòria en la ventilació no invasiva. Aplicar aquest tipus d’ajustos permet que la tècnica resulte eficaç en el 58 % dels casos i que els pacients assolisquen una taxa de supervivència similar a la d’aquells en els quals el tractament funciona correctament des de l’inici.
Referència de l’article: Sancho, J.; Ferrer, S., i Signes-Costa, J. (2025). “Noninvasive Ventilation Effectiveness in Amyotrophic Lateral Sclerosis”. Journal of Clinical Medicine, 14 (23), 8609. https://doi.org/10.3390/jcm14238609
