José Miguel Soriano del Castillo, Universitat de València

El 12 de novembre de 2025, l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO) i el Programa Mundial d'Aliments (WFP) van publicar un informe que torna a encendre les alarmes sobre l'estat de la seguretat alimentària global. Tots dos organismes adverteixen que la “finestra per a evitar que milions de persones caiguen en inseguretat alimentària aguda va tancant-se ràpidament”.

En concret, el document identifica setze regions del món on el risc de crisis alimentàries greus no sols continua creixent, sinó que també podria desencadenar emergències humanitàries de gran magnitud si no s'adopten mesures urgents i coordinades.

Conflictes armats que bloquegen aliments i paralitzen economies

El conflicte armat es manté com la causa central en la majoria dels països assenyalats. La violència prolongada, la destrucció de terres cultivables, els desplaçaments massius i el bloqueig de corredors humanitaris redueixen de manera dràstica l'accés a aliments.

El Sudan apareix com un dels escenaris més crítics: després de mesos d'intensificació dels combats, milions de persones han quedat atrapades en zones on els mercats s’han enfonsat i la distribució d'ajuda és pràcticament impossible. La FAO adverteix que algunes regions podrien acostar-se als llindars tècnics de fam si no s'aconsegueix estabilitzar la situació.

El Iemen presenta un escenari similar, amb més del 40% de la població en nivells de crisi alimentària greu. Allí, la destrucció d'infraestructures essencials i la falta de combustible dificulta l'arribada d'importacions, de les quals depèn la major part de la dieta del país.

A Palestina, l'informe subratlla que la inestabilitat crònica i les restriccions al moviment de béns essencials han reduït encara més la disponibilitat d'aliments i han generat una ràpida deterioració en els indicadors de nutrició.

També és preocupant la situació de Mali i Burkina Faso, on la inseguretat i el control inestable del territori estan generant interrupcions en els mercats, bloquejos al comerç agrícola i pèrdues significatives de producció de cultius.

Així, a Burkina Faso, les llars més pobres que viuen en zones afectades pel conflicte s'enfronten a les “disrupcions del mercat i l'assistència humanitària limitada”, segons l'anàlisi més recent de seguretat alimentària.

Aquestes dinàmiques s'observen també a Mali, on les mateixes condicions estan provocant “una ràpida deterioració en els nivells locals de consum alimentari i nutrició”. És un diagnòstic reforçat per les dades de l'indicador d’Insufficient Food Consumption (IPC), que situava entorn del 52% la proporció de població insuficientment alimentada al setembre de 2025.

Xocs econòmics que multipliquen la vulnerabilitat

El segon impulsor de la inseguretat alimentària és la inestabilitat econòmica, que es manifesta en l'encariment dels aliments, la depreciació de les monedes locals i l'augment del preu del combustible i dels inputs agrícoles.

A Haití, aquesta situació es veu agreujada per la violència i la interrupció del funcionament normal dels mercats, cosa que ha deixat milions de persones en una vulnerabilitat extrema. De fet, al voltant de 5,7 milions d'haitians, més de la meitat del país, es troben ja en nivells d'inseguretat alimentària aguda, una xifra que continua augmentant.

S’observen circumstàncies similars a Myanmar i Etiòpia, on la devaluació de la moneda i la interrupció de les activitats econòmiques han encarit el preu dels aliments bàsics i han reduït dràsticament el poder adquisitiu de les famílies.

La crisi climàtica, un factor estructural

El tercer gran factor identificat és el canvi climàtic, que ja no actua com a fenomen excepcional, sinó com un impulsor estructural de vulnerabilitat. Sequeres prolongades, inundacions sobtades, ciclons i onades de calor afecten de manera recurrent regions amb una agricultura que depèn en gran manera de les precipitacions estacionals.

La Banya d'Àfrica és el cas més evident: després de cinc temporades consecutives de pluges fallides, milions de pastors i agricultors han perdut el bestiar i les collites, fet que ha provocat desplaçaments massius i un augment dràstic de la dependència de programes de nutrició.

L'informe del WFP subratlla que aquests fenòmens, intensificats per variacions associades al fenomen climàtic d’El Niño, continuaran repetint-se. En països com el Sudan del Sud, Somàlia i Etiòpia les pluges extremes que succeeixen a les sequeres destrueixen infraestructures bàsiques, arrasen cultius i contaminen fonts d'aigua essencials.

Una crisis profundizada por el déficit de financiación humanitaria

El cuarto factor, y uno de los más decisivos para comprender la magnitud del problema, es el enorme déficit de financiación humanitaria. El WFP ha advertido que los fondos disponibles este año podrían situarse en torno a 6 400 millones de dólares. Es una cifra muy inferior a la necesaria para sostener sus operaciones globales y está claramente por debajo de los niveles previos, lo que obliga a recortar raciones, suspender programas nutricionales y priorizar de forma estricta a los beneficiarios más vulnerables.

Las consecuencias de estos recortes son directas: en áreas donde el conflicto impide el acceso a los alimentos y los mercados locales han colapsado, la ayuda humanitaria constituye la única fuente de sustento. Si la financiación continúa siendo insuficiente, millones de personas corren el riesgo de pasar rápidamente de una situación de crisis a una emergencia alimentaria severa o incluso a condiciones cercanas a la hambruna.

Una crisi aprofundida pel dèficit de finançament humanitari

El quart factor, i un dels més decisius per a comprendre la magnitud del problema, és l'enorme dèficit de finançament humanitari. El WFP ha advertit que els fons disponibles enguany podrien situar-se entorn de 6 400 milions de dòlars. És una xifra molt inferior a la necessària per a sostenir les seues operacions globals i està clarament per davall dels nivells previs, cosa que obliga a retallar racions, suspendre programes de nutrició i prioritzar de manera estricta els beneficiaris més vulnerables.

Les conseqüències d'aquestes retallades són directes: en àrees on el conflicte impedeix l'accés als aliments i els mercats locals s’han enfonsat l'ajuda humanitària constitueix l'única font de manteniment. Si el finançament continua sent insuficient, milions de persones corren el risc de passar en breu d'una situació de crisi a una emergència alimentària greu o fins i tot a condicions pròximes a la fam.

El mateix WFP ha assenyalat que la falta de recursos està comprometent greument la capacitat per a anticipar-se als pics de fam estacional o climàtica i limita el seu marge d'actuació en alguns dels entorns més fràgils del planeta.

L'alimentació com a indicador d'estabilitat global

Aquest informe demostra que l'alimentació no és només un afer domèstic ni una qüestió d'hàbits individuals. La inseguretat alimentària es converteix tant en símptoma com en causa d'inestabilitat, amb efectes sobre la salut pública, el funcionament de les economies locals i els moviments migratoris. La interdependència dels mercats globals implica que les crisis alimentàries en els setze hunger hotspots (punts crítics de la fam) identificats repercuteixen en regions molt allunyades d'aquells punts, i generen tensions addicionals en països importadors i en economies vulnerables.

Malgrat el to d'advertiment, l'informe de FAO-WFP conclou que encara és possible evitar la deterioració massiva prevista per a 2026. Assenyala que invertir en mitjans de vida, en resiliència i en protecció social abans que la fam arribe al seu pic serà “una inversió intel·ligent en pau i estabilitat a llarg termini”.

També subratlla que el suport agrícola, com ara llavors, la salut del bestiar o una acció d'anticipació, és essencial per a estabilitzar la producció alimentària i reduir la dependència de l'ajuda d'emergència. Al mateix temps, adverteix que la falta de finançament i l'accés humanitari bloquejat estan comprometent greument la capacitat d'actuar a temps, i que ignorar aquesta finestra d'oportunitat tindrà un cost humà incalculable.

José Miguel Soriano del Castillo, catedràtic de Nutrició i Bromatologia del Departament de Medicina Preventiva i Salut Pública, Universitat de València

Aquest article es publicà originalment en The Conversation. Llegiu l'original.