.jpg)
Alicia y Benito contra Eva. Un recorrido por los secretos de la criptografía és l’obra guanyadora del XXXI Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General, dotat amb 12.000 euros i lliurat avui divendres en el marc de la 37 edició dels Premis literaris Ciutat d’Alzira, organitzats per l’Ajuntament d’Alzira i Edicions Bromera. En l’acte, Rosa Donat, vicerectora d’Innovació i Transferència de la Universitat de València (UV), entitat patrocinadora del premi de divulgació, ha destacat el treball dels guanyadors, José Nicanor Alonso i Miguel Ánguel Miràs, professors del Departament de Matemàtiques de la Universitat de Vigo. Ecos de l’univers violent, de Manel Perucho, catedràtic d’Astronomia i Astrofísica de la UV, és l’obra finalista i també serà publicada en la col·lecció “Sense Fronteres” d’Edicions Bromera i Publicacions de la UV.
L’obra guanyadora ha sigut elegida per unanimitat del jurat, que n’ha destacat “la gran capacitat divulgativa i l’originalitat del seu plantejament. Revela la història de la criptografia a través d’un recorregut per diverses històries particulars d’un alt valor metafòric, que permeten el lector endinsar-se, d’una manera amena i rigorosa, en els secrets de l’art de xifrar i desxifrar missatges”. Rosa Donat, present en la gala celebrada al Gran Teatre d’Alzira i amb una àmplia representació cultural i institucional, ha destacat el compromís de la UV amb la divulgació i amb la voluntat de “fer accessible a la ciutadania d’una forma amena la investigació científica”.
La criptografia, amb una gran aplicació en economia o en usos militars, és l’intercanvi d’informació amb la seguretat que, encara que el missatge que la conté siga interceptat per un tercer, aquest no puga accedir-hi. “Escrivim el text amb rigor, però al mateix temps incloem una trama seminovel·lesca que creiem que fa que es mantinga l’interès. Els nostres tres personatges actuen com a éssers humans, amb virtuts i defectes, encerts i errors. Els lectors i les lectores poden comprendre’n les reaccions. I al mateix temps que prenen partit pels uns o els altres, aprenen els mètodes de la criptografia”, destaquen José Nicanor Alonso i Miguel Ángel Miràs.
Així, l’obra guanyadora presenta d’una manera comprensible l’evolució dels mètodes criptogràfics al llarg de la història, així com les seues perspectives de futur. També “com una idea més subtil”, segons els autors, planteja que en ciència no existeixen els comportaments estancs, sinó que en la criptografia intervenen diversos sabers que van competint entre si i es van complementant, com la química, la lingüística, la psicologia, les matemàtiques, la informàtica, “actualment la física quàntica i no seria estrany que acabara jugant un paper clau la intel·ligència artificial”, expliquen.
José Nicanor Alonso, doctor en Matemàtiques i professor en la Facultat de Ciències de la Mar, centra la seua investigació en àlgebra. Ha escrit tres novel·les, dues en gallec i una en castellà. Miguel Àngel Miràs és també doctor en matemàtiques, treballa en anàlisi matemàtica i és docent en la Facultat de Química. Ha sigut responsable d’un projecte sobre dones i matemàtiques i un altre de teatre matemàtic. Des de fa anys, els dos fan xarrades als centres d’ensenyament mitjà de Galícia per a inculcar el valor de les matemàtiques. També han traduït al gallec textos científics antics (Arquimedes, Euclides, Copèrnic) i tenen publicat un llibre sobre els símbols matemàtics.
Ecos de l’univers violent
L’obra finalista en el XXXI Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General, Ecos de l’Univers violent, explica temes complexos de la cosmologia. Amb un llenguatge planer i experiències personals, Manel Perucho tracta l’evolució de l’Univers des de la formació de les estreles fins a la vida. A més, conté il·lustracions realitzades específicament, de la física Clara Murgui, que evoquen el que mostra el text.
“En els darrers cent anys, l’astrofísica i la cosmologia han apartat la Terra i l’ésser humà de qualsevol esperança de lloc de privilegi còsmic. Potser un dels factors que han permès el desenvolupament de la vida ha estat precisament aquesta ubicació perifèrica, allunyada dels perills de l’univers més energètic. Per a demostrar aquesta afirmació, l’obra convida a iniciar un viatge per l’espaitemps que guia pels escenaris més destructius que coneixem”, explica Manel Perucho. L’investigador ressalta “la il·lusió per escriure un llibre com aquells que llegia, per comunicar la ciència que fem; i conéixer l’univers on vivim, que permet conèixer-nos millor”, entre les motivacions per escriure i presentar al premi un manuscrit amb reflexions i anècdotes des de l’aprenentatge i les experiències viscudes.
Manel Perucho és catedràtic d’Astronomia i Astrofísica i director del Servei de Llengües i Política Lingüística de la UV. La seua carrera científica ha transcorregut entre aquesta universitat, l’Institut Max Planck de Radioastronomia, a Bonn, i la Universitat de Würzburg (Alemanya). És investigador principal de projectes centrats en l’astrofísica relativista i d’altes energies. Ha publicat més d’un centenar d’articles en revistes especialitzades.
Gala dels premis
L’edició de 2025 dels Premis Literaris Ciutat d’Alzira ha tornat a reivindicar, un any més, el seu paper com a referent literari, en una edició marcada per l’aniversari de la DANA i la reivindicació de la situació del sector cultural un any després de la tragèdia. També hi ha hagut espai per a la celebració del 40 aniversari de Bromera. S’han repartit 74.000 euros en premis en vuit modalitats, amb publicació garantida de les obres premiades.
