L’anunciat projecte de reforma de les humanitats ha situat de cop i volta la història en el centre del debat polític. En bona mesura, la confrontació política dels pròxims mesos girarà entorn dels continguts de les assignatures d’història en l’ensenyament secundari, i la poca flexibilitat que ha mostrat el govern en altres polèmiques recents, emparat en la seua majoria absoluta, així com la significació especial que vol atorgar a aquest tema, no fan sinó augmentar els motius de preocupació. Sobretot quan, com es veu, està disposat a jugar fort i ni tan sols dubta a comprometre en la seua particular croada el prestigi d’una institució com la Real Academia de la Historia, l’informe de la qual ha estat àmpliament desautoritzat pel seu escàs rigor i el caràcter esbiaixat de les seues conclusions. I és que la discussió sobre l’ensenyament de la història està lluny de ser una polèmica estrictament acadèmica.