Ens proposem analitzar la manera en què les dones participen en la construcció de la modernitat, entre els segles XVIII i XX, no com a objectes passius de les transformacions socioeconòmiques, polítiques i culturals, sinó com a agents actius de les mateixes, a través de les seues estratègies intel·lectuals i les seues pràctiques socials. Aquesta perspectiva enriquirà el nostre enteniment del procés de modernització de la societat espanyola (els seus assoliments, les seues ambigüitats i els seus límits) i de les seues diferències i semblances respecte d'altres models europeus. A partir de diversos estudis de cas, analitzarem, en primer lloc, el significat dels canvis en el treball, la possessió i transmissió de béns, la cultura material i els estils de vida i el seu impacte sobre la forma de representar la pròpia identitat i els vincles socials. En segon terme, el paper de les dones com a productores i consumidores de cultura, en l'època de naixement de l'opinió pública i de l'emergència d'una comunitat d'intel·lectuals amb influència determinant sobre l'opinió. En tercer lloc, en l'àmbit de la participació pública, tractarem de comprovar la nostra hipòtesi que l'especificitat espanyola, en contrast amb el model anglosaxó, va consistir en l'elaboració d'un concepte de ciutadania més social que política, plataforma des d'on generar noves demandes i exigències amb la finalitat de forçar la universalitat. Finalment, partint de les nostres recerques sobre la construcció cultural de la família moderna i sobre els conflictes i violències familiars, aprofundirem en les relacions i desequilibris entre els models culturals de feminitat i vida domèstica proposats com a normatius, i les formes d'experiència i subjectivitat de les dones.