Davant la proximitat del centenari del naixement de la Teoria de la Relativitat d’Einstein, que se celebrarà el pròxim any 2015, la Universitat de València acull hui, 2 de setembre, la conferencia ‘Relativitat i Erupcions de Rajos Gamma: un matrimoni molt ben avingut’, a càrrec del professor del Departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València Miguel Ángel Aloy.
El principal objectiu de la conferència, que es realitzarà a l'Aula Magna de La Nau a les 19:30 hores, és demostrar que els fenòmens amb major potència energètica en l’Univers, les erupcions de rajos gamma, tenen una naturalesa intrínsecament relativista.
En aquest sentit, durant la conferència, l’investigador Aloy explicarà que la radiació que observem només pot veure’s perquè les gegantesques erupcions es produeixen a causa de l’expansió a velocitats extraordinàriament properes a les de la llum d’un plasma la massa total del qual és semblada a la de la Terra. Per aquest motiu, com a conseqüència, «la radiació que rebem està fortament focalitzada i increïblement reforçada», indica Aloy. Aquests efectes de naturalesa cinemàtica, com subratlla el ponent, necessiten de la Teoria de la Relativitat Especial d’Einstein per a ser explicats.
Generadors d’energia il·limitada
Però, per a poder acumular aqueixa quantitat d’energia és necessari, com explicarà Aloy durant la seua conferència, que es forme un forat negre a partir del col·lapse del nucli d’un estel molt més massiu que el sol. Per a comprendre el procés de formació del forat negre és necessari, de nou, recórrer a la descripció relativista del camp gravitatori, és a dir, a la Teoria de la Relativitat General. I, com remarca Aloy, «entendre com la naturalesa produeix aquests fenòmens és un primer pas per a intentar reproduir generadors d’energia que seria pràcticament il·limitada».
Miguel Ángel Aloy és doctor en Física Teòrica per la Universitat de València. Entre 2000 i 2005 va fer una estacia post-doctoral en l’Institut Max-Plank für Astrophysik de Garching (MPA) d’Alemanya. Entre altres contractes i ajudes, Aloy va obtenir una beca Marie Curie individual dins del VI programa marque de la Unió Europea, així com un contracte com a investigador d’excel·lència dins del programa Ramón y Cajal del MICINN. La seua trajectòria investigadora ha tingut avaluacions positives de diferents organismes nacionals i internacionals. En l’actualitat, és professor del Departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València sent la seua principal línia de treball investigador la hidrodinàmica relativista numèrica, un camp al com ha contribuït tant en aspectes metodològics com en aplicacions astrofísiques. En l’actualitat, lidera el grup de recerca Computer Aided Mideling of Astrophysical Plasma (CAMAP), finançat amb fons del European Research Council.
Més de 100 astrofísics es reuneixen en el congrés de la Societat Espanyola de Gravitació
Esta conferència s'imparteix en el marc del congrés internacional que, anualment, organitza la Societat Espanyola de Gravitació i Relativitat (SEGRE), i que es realitza a la seu d'ADEIT fins al final de la setmana. En aquesta reunió, presidida per José Antonio Font, professor d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València, s'han donat cita 114 astrofísics. Els assistents, procedents d’universitats, instituts i centres d’investigació de diferents països, són en la seua major part espanyols (41%), seguits de portuguesos i japonesos (amb un percentatge del 10% cadascun), francesos i alemanys (amb un 5% dels assistents cadascun). A més, hi ha investigadors d’altres països com Mèxic, USA, Iran, Brasil, Colòmbia, Índia o Corea del Sud, entre molts altres.
El congrés se centra en tres línies d’investigació: la astrofísica relativista, la relativitat matemàtica i la interfície entre la gravitació i la teoria quàntica.
Més informació:
Data d'actualització: 2 de de setembre de 2014 08:54.
Llista de notícies
