Investigadors de la Unitat Mixta en Epidemiologia i Salut Ambiental de la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana (FISABIO), la Universitat Jaume I (UJI) i la Universitat de València han estudiat l’impacte de la contaminació atmosfèrica en el creixement fetal durant l’embaràs.
Els resultats demostren que l’exposició materna al diòxid de nitrogen (NO2), que està directament relacionada amb la contaminació produïda pel trànsit, s’associa amb un menor creixement del fetus. Aquesta exposició és més perjudicial quan té lloc en les primeres fases de l’embaràs.
L’estudi, realitzat en el marc del projecte INMA (Infantesa i Medi Ambient), s’ha realitzat en les cohorts de València, Sabadell, Astúries i Guipúscoa.
En l’estudi es realitzaren ecografies a 2.478 fetus a les 12, 20 i 34 setmanes de gestació, en les quals es mesuraren el diàmetre biparietal (distància que hi ha entre els dos ossos parietals del crani), la longitud del fèmur, la circumferència abdominal i el pes fetal estimat. Aquestes mesures es complementaren amb l’exploració antropomètrica del nadó en nàixer.
Per a estimar l’exposició a NO2 de les mares durant l’embaràs, es realitzà una campanya de mesurament en cadascuna de les àrees d’estudi. En concret, a València, 93 captadors passius van ser distribuïts en l’àrea d’estudi per a obtindre una mesura d’exposició basada en la residència.
Els resultats d’aquesta investigació indiquen que l’exposició a més de 34 μg/m3 de NO2 (respecte als nadons que estan exposats a dosis menors) s’associa amb una reducció de la grandària fetal d’un 7% pel que fa al diàmetre biparietal; d’un 6% en el pes; i d’un 4% en el perímetre abdominal.
L’efecte més consistent s’observa en el diàmetre biparietal, entre les setmanes 20 i 34 de l’embaràs. L’efecte més feble s’observa en la longitud del fèmur, i només té lloc al principi de la gestació.
“Fins ara, el creixement fetal s’ha estudiat sobretot basant-se en el pes en nàixer i, per tant, no és possible saber quan, dins l’etapa fetal, ha començat l’efecte. Això no obstant, nosaltres a través de les ecografies hem pogut examinar en quin moment comencen a ser visibles els efectes”, destaca la doctora Carmen Íñiguez, investigadora de la Unitat Mixta en Epidemiologia i Salut Ambiental de FISABIO, la UJI i la Universitat de València.
“En treballar amb mesures repetides del mateix infant, podem saber quan ha començat a produir-se un retard en el creixement i veure si aquest efecte és permanent o pot ser compensat. A més, ho comparem amb l’estatus de la grandària del mateix infant en moments anteriors i no amb dades poblacionals, cosa que permet una millor avaluació del creixement”, afegeix la doctora Íñiguez.
“Saber quan té lloc l’impacte –puntualitza la investigadora de FISABIO– és important des del punt de vista clínic per a conèixer els mecanismes fisiopatològics que dirigeixen l’associació.”
Així mateix, l’associació negativa d’aquesta exposició amb el diàmetre biparietal i el pes fetal ha estat significativament major en mares fumadores en comparació de les no fumadores.
Per a aquest estudi s’ha seguit una rigorosa metodologia de treball que començà amb el mesurament de la contaminació atmosfèrica i la realització de mapes d’exposició, la recollida d’informació directa durant l’embaràs, atenent totes les variables que hi podien influir (com ara els hàbits dietètics de la mare, l’antropometria dels pares, els hàbits respecte al consum de tabac i alcohol, la classe social, el nivell d’estudis, la situació laboral, etcètera), la recollida d’informació de les ecografies i la realització de models de creixement personalitzats per a cada infant tenint en compte el potencial constitucional del creixement de cadascun d’ells.
Els resultats d’aquest estudi, recollits en l’article ‘L’exposició prenatal a la contaminació de l’aire s’associa amb el creixement fetal’, s’han publicat en la revista ‘Environmental Helth Perspectives’. Signen l’article els investigadors Carmen Íñiguez, Ana Esplugues, Olga Costa, Marisa Estarlich, Mario Murcia, María José López Espinosa i Ferran Ballester, coordinador de l’àrea d’Ambient i Salut de FISABIO-Salut Pública i professor de la Universitat de València.
“Som un grup molt ampli d’investigadors que treballem en aquest projecte. Aquest article respon al treball en equip de moltes persones implicades, tant del nostre centre com d’altres que també formen part del projecte INMA. Sense ells, especialment sense la col·laboració dels pares i de les famílies interessades, hauria estat impossible desenvolupar aquest estudi”, puntualitza Carmen Íñiguez.
En l’article també han col·laborat investigadors del Consorci d’Investigació Biomèdica d’Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP), el Centre d’Investigació en Epidemiologia Ambiental (CREAL), l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques de la Universitat Pompeu Fabra, l’Àrea de Salut Pública del Govern basc, Bionodostia Institut d’Investigació Sanitària, la Universitat d’Oviedo i la Universitat del País Basc.
Sobre el projecte INMA i la cohort de València
INMA (Infantesa i Medi Ambient) és una xarxa d’investigació de grups espanyols que té per objectiu l’estudi del paper dels contaminants ambientals més importants en l’aire, en l’aigua i en la dieta durant l’embaràs i l’inici de la vida, i els seues efectes en el creixement i el desenvolupament infantil.
L’octubre del 2003 es va dur a terme l’estudi pilot per a la creació de la cohort INMA a València. Es reclutaren 855 dones de la província de València.
Es va fer el seguiment dels nadons al llarg de la infantesa. Es realitzava una visita a l’any de vida en la qual s’avaluava el desenvolupament neurològic, la seua antropometria, salut respiratòria, alimentació i exposicions ambientals.
Addicionalment, a la meitat dels infants se’ls van mesurar els nivells de contaminants atmosfèrics a sa casa (dins i fora), on s’instal•laren dosímetres durant 15 dies.
Als dos anys es va realitzar una entrevista telefònica, i als quatre se’ls va citar de nou a l’Hospital La Fe per a avaluar els hàbits dietètics, el creixement i l’obtenció de mostres biològiques (orina, cabells i sang) per a la mesura de nutrients i l’exposició a contaminants ambientals.
Data d'actualització: 3 de d’agost de 2015 12:04.
Llista de notícies
