Llista de notícies

Vora un miler de persones van assistir a la inauguració de l'exposició 'Memòria i vigència d’un compromís. Universitaris contra la dictadura', al Centre Cultural La Nau de la Universitat de València. La mostra, que va ser inaugurada pel rector de la Universitat, Esteban Morcillo, reivindica la importància del moviment estudiantil en la lluita contra la dictadura i en la construcció de la democràcia espanyola. Es podrà visitar en La Nau fins a l'1 de setembre.

El rector de la Universitat de València va destacar durant la seua intervenció la importància de la relació entre universitat i societat. “La Universitat de València està oberta a la societat valenciana”, va dir. El rector va destacar els valors democràtics de la Universitat i va recordar que “la democràcia cal construir-la dia a dia”.

El rector va estar acompanyat a la inauguració per Juan Juliá, rector de la Universitat Politècnica. Antonio Ariño, vicerector de Cultura i Igualtat, i Daniel González Serisola, delegat del rector per a Estudiants, també assistiren a l’obertura de la mostra.

Aquesta mostra és un projecte d’envergadura per diversos motius, segons explicaren el vicerector de Cultura i Igualtat de la Universitat de València, Antonio Ariño, i la comissària de la mostra, María José Millán, en representació de tot l’equip de comissariat, integrat per Mila Belinchón, Elisa Sanchís i Susi Artal, que va morir mentre es concebia aquest projecte.

En primer lloc, per les dimensions de l’exposició, aquesta ocupa dues sales de l’edifici de la Nau: la Sala Acadèmia (més de 350 metres quadrats) i la Sala Estudi General (més de 200), per a analitzar la importància cardinal del moviment estudiantil des de 1939 fins a l’inici de la democràcia.

A més, la magnitud d’aquesta mostra també es percep en la diversitat i quantitat de material gràfic i documental que reuneix, així com pel nombre d’institucions implicades en el seu préstec. L’exposició conté centenars de fotografies, audiovisuals creats ex profeso per a aquesta, documentació policial i obres d’art contemporani (Anzo, Equipo Crónica, Equipo Realidad, Rafael Canogar, Juan Genovés, Giangiacomo Spadari…) procedent de més de 200 prestadors de diferent naturalesa, tant públics com privats, entre els quals es troba el Museu Nacional Reina Sofia, el Museu Internacional de l’Estudiant de Salamanca, l’Agència EFE, l’Arxiu Històric del Partit Comunista d’Espanya, la Biblioteca Pública Municipal Pedro Ibarra (Elx), l’Arxiu Històric de la Universitat, l’Arxiu de l’Ajuntament de València o el Musée de la Préfectura de Police de París, per la qual cosa s’ha realitzat un esforç ingent per a reunir tots aquests elements, moltes vegades inèdits per procedir d’arxius privats.

I tot això organitzat al voltant d’un innovador muntatge en el qual tot el material gràfic es desplega sobre un gran recorregut mural (de més de 3,5 metres d’alçària), que marca un camí sinuós per traslladar al públic l’atmosfera de l’època.

L’exposició, que podrà visitar-se fins a l’1 de setembre, està estructurada en quatre seccions (Silenci, Consciència, Rebel·lió i Vigència d’un compromís) que narren el moviment estudiantil i la repressió franquista.

La dictadura franquista converteix la Universitat en un desert, arrasa amb el projecte de modernitat que per a la docència universitària havia suposat la República. Són anys de control ideològic, de retrocés científic, d’atropellament a la llibertat de càtedra i de dur procés de depuració. A València, la repressió adquireix tints dramàtics amb l’afusellament del rector Juan Peset el 24 de maig de 1941. En els anys 50 apareixen les primeres protestes contra el règim a la Universitat, molt minoritàries. A la dècada següent, noves organitzacions democràtiques estudiantils s’imposen al sindicalisme oficial i posen de manifest la contradicció entre un àmbit universitari cada cop més lliure en idees, comportaments, actituds i una societat emmordassada. L’exposició narra el creixement de l’oposició democràtica d’estudiants i docents en totes les universitats, des de finals dels anys 60 i la repressió de què és objecte: estats d’excepció, detencions i episodis luctuosos com la mort de l’estudiant Enrique Ruano a Madrid a mans de la policia. Uns esdeveniments que enllacen amb el Maig del 68 a París i la protesta juvenil en altres països, i que ací estan marcats pel franquisme. En els anys 70 les protestes universitàries augmenten i aconsegueixen el suport social, en oposar-se a una instrumentació policial de les institucions universitàries. En resum, mostra la contribució del moviment estudiantil a la consecució de la democràcia a Espanya

L’exposició també ha habilitat dos espais perquè el públic puga intervindre, un físic (un mur on opinar, proposar, reflexionar…) i un altre en xarxes socials (https://www.facebook.com/memoriauniversitat). A més també connecta amb l’actualitat més recent arreplegant 19 imatges realitzades per fotoperiodistes valencians de la coneguda com a ‘Primavera valenciana’ i el documental ‘Estudiar a la primavera’ d’Amparo Fortuny.

Com han explicat les tres comissàrias d’aquesta exposició és un projecte del Vicerectorat de Cultura i Igualtat de la Universitat de València, posat en marxa per iniciativa de l’Associació Memorial Democràtic 23 d’abril, que pretén “donar explicació d’una època, uns esdeveniments, uns protagonistes, però també pretén posar-nos en contacte amb l’actualitat i amb els valors de compromís que segueixen vigents”.

Els continguts de la mostra s’organitzen en quatre espais expositius en dues sales:

Àmbit 1. Silenci. Sala Acadèmia.
1939-1956
En aquest primer àmbit es fa patent el control ideològic de la universitat pel franquisme entre 1939 i 1950, la repressió i les depuracions de professors i alumnes, l’organització d’una universitat minoritària i classista com una milícia al servei de l’Estat, posant especialment l’accent en la Universitat, i en episodis com el afusellament del rector Peset. Així mateix, hi tractem el control de la universitat a través del SEU, sindicat únic franquista que, paradoxalment, despertarà amb les seues limitacions desitjos de llibertat.

Àmbit 2. Consciència. Sala Acadèmia.
1957-1964
Des de la darreria dels anys 50 assistim al naixement de distintes iniciatives d’oposició al SEU falangista a les universitats espanyoles. El 1955, el 90% dels estudiants universitaris espanyols és contrari al Moviment Nacional, segons una enquesta encarregada pel rector Laín Entralgo. Són fills de la burgesia, majoritàriament de famílies adeptes al franquisme −no hem d’oblidar que la universitat és encara minoritària. El règim constata amb estupor que està perdent contacte amb el “futur de la nació”, i es prepara per esmenar la situació amb iniciatives fallides com la creació de les associacions professionals d’estudiants (APE).

D’altra banda, desmantella amb facilitat els primers intents d’organització de l’oposició universitària, que represalia amb duresa. Però no impedeix, amb tot, l’inici d’un lent, encara que imparable, procés de canvi polític i acadèmic que portarà al protagonisme creixent de la universitat en la lluita contra la dictadura i per les llibertats.

A València, els primers intents d’organització són més tardans que a d’altres districtes universitaris, però el 1957 es crea el primer grup del PCE, el 1958 veu la llum l’efímera Agrupació Socialista Universitària i el nacionalisme valencianista s’organitza el 1964 en el PSV, entre altres iniciatives. A més del material gràfic, s’hi aprecien obres d’Anzo, el Genovés i Canogar.

Àmbit 3. Rebel·lió. Sala Acadèmia.
1965-1975
És l’espai més important i ampli de l’exposició, junt amb el dedicat a les detencions del 23 d’abril de 1971. S’hi tracta la progressiva pèrdua del control de la universitat per part del franquisme, la contestació en les aules a la dictadura. La joventut, com als anys 30, anirà esdevenint un agent mobilitzador de primera magnitud, trencant culturalment, vitalment i políticament amb el règim. Les aules seran una escola d’aprenentatge polític i de valors cívics que irradiaran a la resta de la societat.

Amb la influència constant de l’exterior (maig francés, primavera de Praga, Vietnam…), aquesta generació beu de tot plegat i genera una cultura transgressora alternativa (música, cultura, teatre, hàbits, llenguatge...), i dins d’aquesta una cultura política que mena a la fractura. És un moviment que mira cap endavant i que s’inspira en la modernitat. Hi ha moltes referències a la cultura en aquest àmbit i obres de l’Equip Realitat, Equip Crònica, Genovés, Spadari o Ballester, en aquesta secció.

Els anys 60 estan marcats per l’augment dels conflictes, les constants mobilitzacions i assemblees, les campanyes a favor de l’amnistia i les llibertats. La universitat és el taló d’Aquil·les del règim. Hi mostrem la creació i posterior desaparició del Sindicat Democràtic d’Estudiants Universitaris (SDEUV), la radicalització del moviment universitari entorn del 68 i la repressió massiva del període 1968-1975, etapa en què se integren les detencions del 23 d’abril de 1971.

Àmbit 4. Vigència d’un compromís. Sala Estudi General.
Aquest és l’espai expositiu que reuneix tot els recursos audiovisuals i es tracta de la secció més vinculada a l’actualitat. Proposa una aproximació al tema des de la història oral a través de diversos documentals promoguts pel Vicerectorat de Cultura i Igualtat i realitzats ex profeso per a la mostra pel realitzador Joan Dolç. En ‘La Caída’ s’arrepleguen els testimoniatges de les detencions del 23 d’abril de 1971 a estudiants de la Universitat de València i als quals se’ls sol·licitava 119 anys de presó. D’altra banda, ‘10 mujeres contra el Olvido’ dóna veu a les estudiantes de la Universitat de València que van ser empresonades en 1969. En aquesta sala també poden contemplar-se dos vídeo-arts pertanyents al Museu Nacional Reina Sofia de l’artista Fernando Sánchez Castillo, a més de 19 imatges seleccionades per Tania Castro, de fotoperiodistes valencians de la coneguda com a ‘Primavera valenciana’ i el documental ‘Estudiar en primavera’ d’Amparo Fortuny.

Data d'actualització: 14 de de març de 2013 07:40.