Juan Fabregat, catedràtic d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València i Vicent Peris, astrofotògraf de l’Observatori Astronòmic, utilitzant el telescopi TROBAR en Aras de los Olmos, estan entre els astrònoms que han format una col·laboració a nivell mundial per a amidar amb precisió, per primera vegada, la grandària del planeta nan Eris, una de les més recents adquisicions en la família del Sistema Solar. Els seus resultats apareixen publicats aquesta setmana en la revista Nature.
El 6 de novembre de 2010 una d’eixes coincidències còsmiques que de vegades ocorren, va fer que Eris, vist des de la Terra, passara exactament per davant d’una estrella llunyana, succés que pot tindre semblances amb un eclipsi de Sol, i igual que en aquests casos, l’ombra de Eris podria ser observada des d’alguns llocs de la Terra, però no des d’uns altres. Allò interessant d’aquest tipus de successos és que, al contrari del que ocorre en el cas d’un eclipsi solar (on la posició i la forma de Sol, Terra i Lluna es coneix amb extraordinària precisió), la manera i el moment que l’ombra d’Eris es mou per la superfície de la Terra no és conegut amb exactitud a priori, i una vegada mesurat ofereix informació d’extraordinària precisió sobre la seua grandària.
Per aquest motiu, 26 grups d’astrònoms de tot el món, guiats des de centres de París i Granada, van sincronitzar els seus esforços per a observar el pas d’Eris per davant de l’estrella. Eixa nit 26 telescopis diferents (imatge d’aquesta notícia) es van fixar en l’estrella, mesuraren amb gran precisió la seua lluentor cada pocs segons i anotaren detalladament totes les observacions. Alguns van patir males condicions meteorològiques (punts rojos en el mapa), uns altres no van detectar cap canvi en la intensitat de l’estrella (punts blaus) i uns altres sí que van detectar el pas d’Eris (punts verds). Això va permetre determinar amb precisió el camí recorregut per l’ombra d’Eris sobre la superfície de la Terra, i la seua grandària. A partir d’ací s’ha amidat el diàmetre del propi Eris, que resulta ser de 2.326 quilòmetres (amb un error de només 12 quilòmetres més o menys).
Aquest resultat contrasta amb les estimacions anteriors, que posaven el diàmetre d’Eris entre 2.600 i 3.000 quilòmetres. L’explicació aportada pot ser que la superfície d’Eris siga molt més reflectant del que es creia. Podria, per exemple, estar totalment cobert de gel, amb el que el seu percentatge de llum reflectida seria major de l’esperat, enganyant així als anteriors mesuraments, basats només en la seua lluentor. És interessant assenyalar que, després d’aquesta anàlisi, es coneix la grandària d’Eris amb major precisió que la del propi Plutó.
Plutó i Eris
En l’any 2006 la Unió Astronòmica Internacional va provocar un inesperat revol a tots els nivells en decidir “degradar” a Plutó del seu estatus de “planeta” i crear la nova categoria de “planeta nan” entre els objectes del Sistema Solar. Un dels principals motius d’aquest canvi era el descobriment d’una sèrie de cossos en òrbites pròximes a la de Plutó i amb grandàries similars a la seua. La taxa a la qual es descobrien nous cossos d’aquest estil amenaçava amb convertir la llista de planetes en una espècie d’enorme (i creixent) guia telefònica, i per això es va decidir limitar el nombre de veritables “planetes” per a incloure exclusivament als clàssics (Mercuri, Venus, Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú). Plutó, juntament amb l’asteroid Ceres i els aleshores recentment descoberts Haumea, Makemake i Eris, inaugurava la nova categoria dels “planetes nans”.
Precisament Eris va ser el responsable més directe de gran part d’aquest canvi, ja que les primeres estimacions de la seua grandària (basades en la seua lluentor aparent) el feien fins i tot més gran que el propi Plutó.
Més informació: http://www.eso.org/public/spain/news/eso1142/
Data d'actualització: 28 de d’octubre de 2011 11:30.
Llista de notícies
