Què és el TEAF?
Hi ha evidència clara sobre la capacitat de l’alcohol com a teratogen per a interrompre o alterar el desenvolupament de l’embrió o fetus en qualsevol de les etapes de gestació.
Els efectes directes produïts sobre l’embrió o el fetus en desenvolupament pel consum matern d’alcohol durant la gestació es coneixen sota la denominació genèrica de Trastorns de l’Espectre Alcohòlic Fetal (TEAF).
Entre aquests trastorns, el més destacable és la Síndrome Alcohòlica Fetal (SAF), perquè és el més greu, encara que no el més freqüent. El consum d’alcohol durant l’embaràs és la causa prevenible més important de trastorns cognitius en general i de retard mental en particular.
Quins són els senyals d’alerta?
Els xiquets/es afectats pel consum d’alcohol durant l’etapa de gestació es caracteritzen per un quadre molt variat de símptomes, que van des d’aspectes físics fins a aspectes psicològics i socials.
Entre els més greus, la Síndrome Alcohòlica Fetal (SAF) presenta malformacions facials i cursa generalment amb retard mental. No obstant això, la investigació ha demostrat que molts xiquets/es afectats pel consum d’alcohol de la mare no presenten les característiques del SAF, i sí una gran varietat de problemes neurològics, d’atenció, aprenentatge, que porten a plantejar altres categories diagnòstiques que s’engloben dins dels Trastorns de l’Espectre Alcohòlic Fetal (TEAF).
El dèficit en la funció executiva ha sigut considerat com un punt cardinal en TEAF. La funció executiva es refereix al procés cognitiu d’ordre superior implicat en el pensament i l’acció sota el control conscient realitzada necessàriament per a aconseguir un objectiu o meta. Habilitats com la planificació, la inhibició conductual, memòria de treball, cerca organitzada, sistema de desplaçament, l’ús d’estratègia, pensament flexible i la fluïdesa són aspectes de la funció executiva. La funció executiva es creu que està localitzada a l’escorça frontal, i s’ha descrit que l’exposició prenatal a l’alcohol afecta negativament el desenvolupament de l’escorça frontal.
Quina prevalença té el TEAF?
La prevalença de la síndrome alcohòlica fetal en països occidentals està reconeguda entre el 0,5 i el 2 per 1000 nascuts (a Espanya es parla de 2 per 1000). La prevalença del conjunt de trastorns TEAF s’estima entre 3 i 5 vegades superior a SAF.
Forma de detecció i diagnòstic:
Per a una intervenció eficaç, és necessària la detecció i diagnòstic precoç. En molts casos cursa inicialment com un retard psicomotor que a poc a poc evoluciona en una direcció o en l’altra, en funció de les variables contextuals i els programes d’intervenció que s’hi puguen activar.
Per al diagnòstic de TEAF o SAF, com és obvi, es requereix la confirmació del consum d’alcohol per la mare. Es disposen de qüestionaris (AUDIT, CAGE, TWEAK, T-ACE, MAST, etc.) sobre estils de vida que de forma indirecta o directa pregunten sobre el consum d’alcohol, a partir dels quals es pot iniciar un treball psicològic de reconeixement del consum sense implicar culpabilització.
Els casos més difícils de diagnòstic són les formes menys evidents del trastorn, en què no hi ha marcadors físics manifestats. La majoria d’aquests casos no es detecten fins que s’evidencien els trastorns del desenvolupament en començar l’escolaritat obligatòria.
Intervenció
No hi ha cap programa d’estimulació particular per als TEAF. La forma de treballar és simptomàtica i els programes d’intervenció que es desenvolupen seran els que es necessiten en funció de l’alteració cognitiva que es detecta.
És molt important la intervenció familiar amb la finalitat de controlar les variables contextuals i socials que pogueren estar presents en el cas de persistència de consum d’alcohol.
