General FoundationUniversity of ValenciaUniversity Centre for Diagnosis and Primary Care (CUDAP) Logo del portal

Què és el trastorn del llenguatge?

 

El trastorn del llenguatge o TDL (trastorn del desenvolupament del llenguatge), anteriorment denominat TEL (trastorn específic del llenguatge), és un trastorn del neurodesenvolupament que afecta l´adquisició del llenguatge en la infància i que persisteix fins a l´edat adulta. Aquest trastorn afecta aproximadament el 7% dels xiquets, i és més comú en homes que en dones.

Quina és la causa o l´origen d´aquest trastorn?

 

La causa del TDL es desconeix, però la investigació suggereix que el trastorn té un important component genètic hereditari. Sovint, entre un 50% i 70% dels xiquets amb TDL tenen un o més membres de la família, normalment pares o germans, que també van tenir dificultats durant la infantesa per desenvolupar el llenguatge.

Quines són les principals dificultats que poden presentar aquests xiquets?

 

Els xiquets amb TDL solen començar a parlar més tard del que s’espera. N’hi ha que no diuen les primeres paraules fins als 2 anys d´edat i/o no comencen a construir frases petites de dues paraules fins als 3 anys. A mesura que van adquirint el llenguatge, s´observa que els xiquets presenten dificultats per expressar-se verbalment i, a vegades, s´ajuden de gestos i onomatopeies per fer-se entendre. D´altra banda, alguns d´aquests xiquets també tenen dificultats per comprendre el llenguatge i els costa interpretar amb precisió els missatges verbals, per la qual cosa moltes vegades es recolzen en la informació visual que els ofereix el context per intentar entendre el que se´ls diu.

És típic que els xiquets amb TDL incorporen més lentament paraules noves al seu vocabulari. Especialment, presenten dificultats per incorporar i usar adequadament els verbs i totes aquelles paraules que no tenen un significat tan clar com els substantius (determinants, preposicions, alguns adverbis…). També tenen dificultats per construir oracions sintàcticament correctes i els sol costar realitzar concordances de gènere i nombre (en el cas dels determinants i els adjectius amb els noms) i/o de nombre i persona (en el cas dels verbs amb el subjecte).

Quan se n’ha de fer el diagnòstic?

 

En edats primerenques, si la comunicació està greument compromesa, el trastorn del desenvolupament del llenguatge pot arribar a confondre´s amb el trastorn de l´espectre de l´autisme. A més, passats els primers anys, podríem trobar-nos davant un cas de retard simple del llenguatge que evolucionarà favorablement deixant enrere les dificultats inicials. Per tant, per assegurar l´estabilitat diagnòstica, se sol desaconsellar realitzar un diagnòstic excessivament precoç, ja que no asseguraria un adequat nivell de precisió. Per això, és de gran importància observar el xiquet no solament en el moment actual, sinó també la seua evolució al llarg del temps. Aproximadament als 3 anys d´edat podrem començar a diferenciar aquest trastorn d’altres i, entre els 4 i 5 anys, se’n podrà realitzar un diagnòstic fiable.

Per què ja no es diu trastorn específic del llenguatge?

 

Al llarg dels anys, la terminologia amb què ens referim a aquestes dificultats ha anat canviant. Actualment, es parla de trastorn del desenvolupament del llenguatge i no de trastorn específic del llenguatge perquè s´ha observat que una gran part d´aquests xiquets també presenta dificultats en altres àrees com la memòria, l´atenció o, fins i tot, el desenvolupament motor.

A més, hi ha alguns trastorns o dificultats que, de manera bastant freqüent, poden presentar-se conjuntament amb el TDL, entre els quals podem destacar el trastorn fonològic i, també, les dificultats d´aprenentatge.

Quan s’ha d’actuar?

 

Encara que el xiquet encara no tinga un diagnòstic, es pot començar a intervenir des de la detecció dels primers senyals d´alerta. Per tant, hem de destacar la importància de l´estimulació primerenca i començar a treballar sobre les dificultats del xiquet al més aviat possible. Un abordatge precoç d´aquestes dificultats ajudarà el xiquet en el procés d´adquisició inicial del llenguatge, li proporcionarà eines per desenvolupar una comunicació més eficaç i establirà les bases per a la futura intervenció en qualsevol altre context.

Durant el primer any de vida, aquests són alguns dels senyals que ens poden alertar sobre la presència de dificultats comunicatives:

  • Passat el primer trimestre (>3 mesos d´edat real o corregida)
    • No fixa ni segueix amb la mirada objectes/cares
    • No contacte ocular
    • No somriure social
    • No respon als sons
  • Passat el segon trimestre (>6 mesos d´edat real o corregida)
    • No mostra interès per l´entorn
    • No emet sons de vocals (“a”, “e”, “o”)
    • No riu ni fa sons de plaer
  • Passat el tercer trimestre (>9 mesos d´edat real o corregida)
    • No sembla reconèixer les persones conegudes
    • No respon quan el criden pel nom
    • No mira cap a on senyaleu
    • No balboteja (“ma-ma-ma”, “ta-ta-ta”, “pa-pa-pa”)
  • Passat el primer any (>12 mesos d´edat real o corregida)
    • No senyala
    • No usa gestos senzills, com ara dir “adéu” amb la mà o dir “no” amb el cap
    • No emet aproximacions a paraules senzilles, com ara “papà” o “mamà”