JOSEPA CORTÉS ESCRIVÀ

Professora titular d’universitat

Àrea de Ciències i Tècniques Historiogràfiques
Universitat de València

Perfil acadèmic, docent i investigador

Josepa Cortés Escrivà és professora titular d’universitat en l’àrea de Ciències i Tècniques Historiogràfiques de la Universitat de València. La seua trajectòria docent i investigadora està vinculada a l’estudi de les fonts escrites i documentals, la història del llibre i les pràctiques socials de l’escriptura en l’època medieval.

Ha impartit docència en els graus d’Història i d’Informació i Documentació de la Universitat de València, així com en diversos màsters universitaris i cursos especialitzats. La seua activitat docent s’ha centrat en la Paleografia, els Arxius i les Ciències i Tècniques Historiogràfiques, amb una atenció especial a l’estudi, la interpretació i l’anàlisi de les fonts escrites i documentals com a eines fonamentals per a la investigació històrica.

La seua investigació s’articula al voltant de la història del llibre, les pràctiques d’alfabetització i els usos socials de l’escriptura, així com de l’edició crítica i l’estudi de textos i documents medievals. Aborda la cultura escrita com un fenomen social, material i institucional, amb una atenció especial a l’àmbit valencià i a la Corona d’Aragó. Entre els seus principals interessos destaquen la producció i la conservació documental, la circulació i el consum de llibres, les pràctiques d’escriptura en els àmbits domèstic i professional i les relacions entre cultura escrita, desigualtat econòmica i mobilitat social.

Ha participat en diversos projectes d’investigació competitius d’àmbit estatal i autonòmic, contribuint a l’estudi de les societats medievals mediterrànies des de la història social, documental i institucional.

Principals línies d’investigació

o Història del llibre i de la cultura escrita: producció, circulació, consum i conservació de manuscrits i impresos, amb una atenció especial al context valencià de la baixa edat mitjana.

o Alfabetització i usos socials de l’escriptura: aprenentatge i pràctiques d’escriptura entre artesans, llauradors i altres grups socials, així com en els àmbits domèstic i professional.

o Documentació medieval i institucions: producció documental, arxius, cancelleries, processos de Corts i memòria política a la Corona d’Aragó.

o Història social i econòmica medieval: desigualtat econòmica, mobilitat social, mercats i institucions en les societats de la Mediterrània occidental.

o Ciències i tècniques historiogràfiques: edició crítica de fonts, codicologia, diplomàtica, heràldica i sigil·lografia.

Participació en projectes d’investigació

Ha format part d’equips d’investigació dedicats a la documentació medieval, la història del llibre i les transformacions econòmiques i institucionals de les societats mediterrànies. Entre els projectes en què ha participat destaquen:

o Documentación real de la Edad Media conservada en archivos valencianos. Edición crítica y estudio (Ministeri d’Economia i Competitivitat, HAR2012-36656), els resultats del qual inclouen l’edició col·lectiva de Iacobi primi instrumenta in Archivo Sedis Valentinae asservata (PUV, 2017).

o Manuscritos datados de la Península Ibérica (882-1500) (Ministeri d’Economia i Competitivitat, HAR2015-64507-P), centrat en la identificació i l’estudi codicològic de manuscrits.

o Desigualdad económica y movilidad social en la Europa medieval (siglos XIII-XVI) (Generalitat Valenciana, Prometeu 2019/072).

o ¿Crecimiento sin desarrollo? Distribución de la riqueza, movilidad social y acción política en la Europa mediterránea (siglos XIII-XV) (PGC2018-099275).

o Breaking hierarchies. Social mobility, economic dynamism and institutional Development in the Western Mediterranean (13th–17th centuries) (Generalitat Valenciana, CIPROM/2022/46).

o Mercados, instituciones e integración económica en el Mediterráneo Occidental (siglos XIII-XVI) (PID2021-128038NB-I00).

o Poverty, Subsistence Minimum, and a Dignified Life in the Western Mediterranean (13th–15th Centuries) (PID2025-176076OB-I00; 2027-2030).

Selecció de publicacions

La seua producció científica inclou edicions crítiques, monografies, articles i capítols de llibre relacionats amb la cultura escrita, la documentació medieval, les institucions i la història social.

Edicions crítiques i monografies

o ‘Aquestes són les obres que, yo, sor Isabel de Billena, é fetes en aquest monestir’. Notes autògrafes de sor Isabel de Villena. Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2019. En col·laboració amb María Luz Mandingorra i Vicent Pons.

o Corts d’Alfons el Magnànim (València, 1417-1418). Universitat de València, 2023, 2 volums.

Articles i capítols de llibre

o «Escriure i conservar textos i arxius de l’àmbit privat a la València medieval». Dins Una comunitat humana al llarg de la història: la Safor. Afers, 2020, p. 455-489.

o «El consumo de libros y el mercado de segunda mano en la València bajomedieval». Dins De scriptura et scriptis: consumir. Universidad de Murcia, 2021, p. 185-265.

o «Del manuscrit a l’imprés: el llibre acadèmic, escolar i professional (València, 1474-1500)». Recerques: Història, economia i cultura, 85 (2024), p. 91-113.

o «Authority and Representation. The Seals of the Municipal Councils in La Ribera del Xúquer (Kingdom of València) in the 14th and 15th Centuries». Dins La sigillographie médiévale en Catalogne et dans l'Europe méditerranéenne. IEC-Viella, 2025, p. 369-400.

o «L’autoritat del consell medieval d’Alzira: simbologia i materialitat». Dins Història d’Alzira. Des de la prehistòria fins a l’actualitat. Universitat de València, 2020, p. 343-353.

Activitat científica recent

Participa regularment en congressos nacionals i internacionals sobre història del llibre, alfabetització, pràctiques d’escriptura, producció documental i institucions medievals. Entre les seues contribucions recents figuren treballs sobre l’aprenentatge i els usos de l’escriptura entre artesans i llauradors a la València del segle XV, la memòria política del regne i els arxius institucionals.

Durant el 2026 també ha participat en diverses trobades científiques dedicades a la significació històrica de Jaume I i a la documentació relacionada amb la conquesta i la formació del regne de València:

o «Un tresor documental: el Llibre de privilegis de l’Arxiu Municipal d’Alzira». Jaume I i Alzira: els documents d’un rei.

o «Els pergamins de Jaume I als arxius de la Ribera». Jaume I a la Ribera. 750 aniversari de la mort del rei.

o «Els notaris en la conquesta i la creació del nou regne de València». Jaume I, del passat al present. 750 anys de la mort del monarca.

Així mateix, juntament amb Antoni Furió, ha participat en el congrés internacional Sustainability before Modernity: Cultures of Reuse and Recycling in Late Medieval and Early Modern Europe, celebrat a València, amb la ponència «The Many Afterlives of the Written Page. Reuse and Recycling Parchment, Paper and Books in Late Medieval Iberia».

[Biografia, versió en valencià]

[Biografia, versió en valencià]

Laura Guinot Ferri és professora ajudant doctora dins de l'àrea d'Història Moderna de la Universitat de València. Ha sigut investigadora predoctoral (2015-2018) i postdoctoral (2023-2025) del Institut Universitari d'Estudis de les Dones i del Departament d'Història Moderna i Contemporània de la mateixa institució; investigadora doctora en el projecte europeu CIRGEN (ERC Advanced Grant 787015) entre 2019 i 2023, i ajudant doctora a l'àrea d'Història de la Ciència durant el curs 2025/2026. Ha realitzat estades d'investigació a la Università di Bologna, la Universidad Nacional Autónoma de México, la Queen Mary University of London i la Università degli Studi di Palermo.

Les seues línies de treball s'han desenvolupat en quatre camps: la història de les dones, la història de l'espiritualitat, la història de la medicina i la història de la lectura, tot allò des d'una perspectiva cultural especialment atenta als casos d'estudi. En primer lloc, ha explorat les relacions entre dones, medicina i religió als segles XVII i XVIII en el seu llibre Mujeres y Santidad. Sanadoras por mediación divina. Un estudio desde la microhistoria (siglos XVII-XVIII) (Comares, 2021); i també en Devociones del parto y maternidad simbólica: la circulación de reliquias entre mujeres nobles en el siglo XVIII (Revista de Historia Moderna, 2025). En segon lloc, ha analitzat el rol de les dones en els processos de mediació cultural mitjançant la coordinació del llibre Gender and Cultural Mediation in the Long Eighteenth Century. Women across Borders (Palgrave Macmillan, 2024) i del dossier Agencia y mediación cultural en femenino: bibliotecas, correspondencia y redes transnacionales en los siglos XVII y XVIII (Arenal, 2022). En tercer lloc, ha treballat sobre dones, lectura, catolicisme i Il·lustració en articles com: «Para la más fácil inteligencia de todos y de todas». La literatura para religiosas en el siglo XVIII (Espacio, Tiempo y Forma. Serie IV, Historia Moderna, 2024). Actualment, els seus interessos de recerca se centren en la relació entre dones, cossos, espais i objectes, prestant especial atenció als discursos mèdics, hagiogràfics i de gènere entorn a la construcció de la santedat al segle XVIII.

Daniel Muñoz Navarro, Professor Titular d'Història Moderna de la Universitat de València (2023). Va obtindre el seu doctorat en Història Moderna en esta universitat l'any 2012, amb una tesi sobre el comerç minorista i el consum tèxtil a València durant el segle XVIII. Des de juny de 2013, el Dr. Muñoz es va incorporar a la Scuola Superiore di Studi Storici de la Università di San Marino com a investigador postdoctoral. Finalment, va poder tornar a la Universitat de València a l'abril de 2016, gràcies a un contracte Juan de la Cierva-Incorporació, i posteriorment va obtindre una plaça de professor Ajudant Doctor a la fi d'eixe mateix any. Des de 2019, exercix com a coordinador de l'àrea d'Història Moderna i secretari de departament.
La seua activitat investigadora durant els últims anys s'ha centrat en les relacions comercials, la producció manufacturera i les transformacions econòmiques i socials en la Monarquia Hispànica durant la Edat Moderna, inserint-les en el context mediterrani. La història del consum i l'anàlisi dels sistemes de comercialització tèxtil a la València preindustrial és la seua principal línia d'investigació. Per això, ha centrat gran part del seu treball en l'estudi de la producció i comercialització de la seda com a factor clau en l'esdevenir històric a l'Europa mediterrània.

Llicenciat en Geografia i Història (1984) i Doctor en Història Moderna (1988) per la Universitat de València. Premi Extraordinari de Llicenciatura (1985) i Doctorat (1989). Ha estat Professor Ajudant d'Història Moderna (1989), Professor Titular interí (1990), Professor Titular (1991) i Catedràtic d'Història Moderna (2016) a la Universitat de València. Al llarg de la seua carrera acadèmica i docent ha ocupat diferents càrrecs i responsabilitats. Ha estat secretari del Departament d'Història Moderna i de la Facultat de Geografia i Història, membre del consell editorial de les revistes Crime, Histoire et Société i Revista de Historia Moderna (Anales de la Universidad de Alicante), secretari d'Estudis. Revista d’Hisòria Moderna, IP de 2 projectes de recerca subvencionats en convocatòries competitives i investigador titular en 7 projectes més. Ha estat director i codirector de 4 tesis doctorals i, actualment, dirigeix i co-dirigeix 4 tesis més. Ha participat en diferents congressos nacionals i internacionals i és autor de nombrosos llibres, capítols, articles científics, ressenyes, etc. Els seus estudis s'articulen al voltant de sis línies principals de recerca: A) Justícia penal, criminalitat, càstig i mecanismes de control social, B) Pobresa, marginació, assistència i grups socialment vulnerables, C) Poder, elits, noblesa i institucions polítiques, D) Mentalitats, religiositat i construcció simbòlica de l'ordre social, E) la Germania de València i el conflicte polític i social a València a principis del segle XVI i F) Història cultural i intel·lectual: Humanisme, Erudició i Il·lustració. En aquest darrer aspecte de la seua activitat investigadora, cal destacar el llibre Moradas de Apolo. Palacios, ceremoniales y academias en la Valencia del Barroco (1679-1707) [Valencia, 2010] i l’extens estudi titulat «Gregorio Mayans y el Humanismo Crítico europeo» (Valencia, 1999).

És llicenciat en Història (2011) i va completar el màster en "Història i Identitats Hispàniques a la Mediterrània Occidental, segles XV-XIX" (2012), moment en què va iniciar la seua investigació centrada en l'estudi dels agents de l'elit transnacional des de la Mediterrània durant el segle XVII. És Professor Permanent Laboral a temps complet a la Universitat de València des del 25 d'octubre de 2023. Es investigador i membre de l'Institut d'Estudi de les Dones de la Universitat de València. 

La seua investigació ha abordat la circulació de persones i objectes durant el procés de la primera globalització, amb una atenció especial a les pràctiques socials i culturals des de la perspectiva de la renovació historiogràfica de la història global i transnacional. Les seues contribucions han explorat el redimensionament dels estudis sobre la Mediterrània del segle XVII i els imperis ibèrics, així com la concepció del procés de mundialització, desafiant els paradigmes estructuralistes i analitzant contextos d'oportunitat i resiliència en moments de crisi a través dels subjectes, les comunitats "nacionals" i la superació de fronteres polítiques i imaginades. Aquesta línia de treball queda reflectida en la publicació del llibre guardonat amb el Premi Noguera, Emprenedors Transnacionals (Fundació Noguera, 2019).

Actualment, el seu treball se centra en la incorporació de la història de les emocions, el gènere i la història cultural per a comprendre la primera globalització. Desenvolupa un projecte interdisciplinari entre història i literatura en què presta especial atenció a les qüestions de gènere dels autors i les trobades globals. A través d’aquestes obres, busca entendre com els testimonis del passat van contribuir a la configuració de les jerarquies colonials i imperials, l’anàlisi de les emocions i el gènere en els encontres entre subjectes de diferents parts del món, i quina va ser la seua rellevància en la configuració d'alteritats (de gènere, racials, nacionals) formulades en una era de connexions. Ha aplicat la perspectiva de gènere en diferents etapes de la seua trajectòria, abordant temes com les elits de poder, el matrimoni, les relacions intrafamiliars i de gènere des d’una perspectiva transnacional, així com les representacions de gènere i l’homoerotisme.

Forma part de l’equip del Grup Emergent de la Generalitat Valenciana "EMODER. Emocions de la Modernitat" (www.emoder.uv.es), de marcada innovació historiogràfica, en el qual ha organitzat seminaris sobre Humanitats Digitals, el seminari internacional "Sensibilitats, passions i emocions en la història i la literatura (ss. XVII-XIX)" (València, 2023) i el Congrés Internacional "Recreant passats: diàlegs entre emocions, imperi i gènere (ss. XVII-XIX)" (Bilbao, juny de 2025). Actualment forma part de l'equip de [GEMEI] "Geografías y memorias del imperio: Género, emociones y usos de la Historia en el pasado hispánico (ss. XVII-XIX)", projecte emergent finançat per la Conselleria d'Educació, Cultura, Universitats i Ocupació de la Generalitat Valenciana.

Ha participat en diversos projectes d’investigació del Ministeri d’Innovació i Ciència (València, Còrdova), i actualment participa en el projecte "Guanyar i perdre en les societats dels territoris hispànics de la Mediterrània occidental durant l’Edat Moderna (WINLOSE)", finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació (PID 2022-142050NB-C21).

Va obtindre una beca de l’Institut d’Estudis Catalans l'any 2022 per a dur a terme un projecte sobre les idees de crisi i resiliència de les comunitats mercantils entre Barcelona i València del segle XVII. Així mateix, és membre de diverses xarxes internacionals d’historiadors, com l'Associació Internacional SIHEX/IACHE, la Societat Iberoamericana de la Història de les Emocions i l’Experiència (Ibero American Chapter on the History of Emotions), i membre de l’Associació d’Estudis del Segle XVIII (SEESXVIII), i de l'Asociación Española de Investigaciones en Historia de las Mujeres (AEIHM). 

Ha participat en congressos i seminaris nacionals i internacionals (amb un total de 39 contribucions), aportant en els camps de la història global, transnacional i de gènere. Exemple d’això són les recents conferències a la Universitat de Viena (2023), la participació en la Conferència Internacional de The North American Chapter on the History of Emotion a Vancouver (Canadà, 2024), o la conferència a l’Institut de la Europa Mediterrània (Barcelona, 2024) o la taula coordinada al congrés de la SHEE a la UNAM (Mèxic). Així mateix, compta amb un nombre rellevant d'articles científics (Hispania, Studia Historica, Obradoiro, Revista de Historia Moderna) i capítols de llibre en editorials prestigioses (Marcial Pons, Sílex, Trea). Recentment ha estat editor, juntament amb B. Altonaga i N. Soriano, del llibre Los Afectos del Pasado. Significados de las emociones a través del género, el imperio y la nación (Sílex, 2024).

Té una trajectòria formativa sòlida, en la qual ha sigut investigador principal de tres projectes competitius d’Innovació Docent a la Universitat de València i ha participat en 10 projectes d’innovació. El seu compromís amb la transferència es reflecteix en l’organització de diverses col·laboracions externes a la Universitat amb l’Ajuntament de Burjassot (UVsocietat 2025), La Mutant. Espai d’Arts Vives (2024) i el Projecte Boomelia a Las Naves (Ajuntament de València, 2021).