Ricardo Franch Benavent, és doctor en Geografia i Història i Catedràtic d'Història Moderna de la Universitat de València. S'ha format en esta Universitat, obtenint el Premi Extraordinari de Llicenciatura (curs 1979-80) i el Premi Extraordinari de Doctorat (curs 1984-85). En 1987 va obtindre la plaça de Professor Titular d'Universitat, adscrita al Departament d'Història Moderna de la Universitat de València; i en 2000 la Càtedra que exercix en l'actualitat.

La seua investigació s'ha orientat cap a l'estudi de l'activitat econòmica i les relacions socials del període modern, centrant-se especialment en l'anàlisi del comerç, la burgesia mercantil, la immigració estrangera, la fiscalitat i la manufactura de la seda a la València dels segles XVI al XVIII. Els seus resultats s'han plasmat en la publicació de més d'un centenar de capítols de llibre i d'articles en revistes científiques de la seua especialitat. És autor dels llibres Crecimiento comercial y enriquecimiento burgués en la Valencia del siglo XVIII, València, 1986; El Capital comercial valenciano en el siglo XVIII, València, 1989; La sedería valenciana y el reformismo borbónico, València, 2000; El Palau Tamarit, Barcelona, 2011 (en coautoría amb J. Boronat y V. Boira); Del “vellut” al espolín. Estudios sobre la industria valenciana de la seda en la edad moderna, València, 2012; i Historia del colegio del arte mayor de la seda de Valencia, València, 2020 (en coautoría amb G. Navarro Espinach). Ha coordinat també l’edició d’altres sis monografías, entre elles Las rutas de la seda en la historia de España y Portugal, València, 2017. La seua investigació ha sigut avaluada favorablement per la CNEAI mitjançant la concessió de sis sexennis d'investigació (corresponents, de manera ininterrompuda, al període 1981-2016. Data de l'última concessió: 19-06-2017).

Ha participat en diversos projectes d'investigació finançats en convocatòries competitives d'àmbit autonòmic, estatal i europeu, sent Investigador Principal en cinc d'ells en els anys 2002 a 2006 i 2012 a 2022. És director del grup d'investigació El Mediterráneo hispánico en la época moderna, reconegut per la Universitat de València, amb referència GIUV2016-313.

Mi trayectoria investigadora se enmarca en el campo de la historia cultural, en la encrucijada donde se cruzan la historia del libro, la historia de la cultura popular y la historia de la comunicación. En concreto, me he ocupado de los procesos de producción, circulación y lectura de la literatura popular impresa en la España moderna. Asimismo, he trabajado sobre diversos tipos de representaciones culturales difundidas por esos impresos: mujeres, viajeros, criminales, etc. En los últimos años vengo abriendo nuevas líneas de investigación sobre estos temas mediante la adopción de una perspectiva comparada transnacional, plasmada en la participación en proyectos europeos y la publicación de artículos y capítulos de libros. En 2015 salió publicado mi libro Menudencias de imprenta. Producción y circulación de la literatura popular (Valencia, siglo XVIII), he coeditado tres obras colectivas (Educar las costumbres y los sentimientos. Una mirada desde la Historia, 2014; Historia y cine. La construcción del pasado a través de la ficción, 2015; Quimeras de lo insólito en la cultura de los márgenes. Fascinación y horror en el mundo hispánico, 2022) y tengo numerosos artículos y capítulos de libros dedicados a estos temas.

Mi participación continua desde 2005 en proyectos de investigación con financiación nacional me ha permitido estar en contacto con investigadores y equipos de reconocido prestigio, y mi incorporación a redes y proyectos europeos (COST Action Women Writers in History -2009/2013-, The European Dimensions of Popular Print Literature -2016/2018- y PUblic REnaissance: Urban Cultures of Public Space between Early Modern Europe and the Present -2019/2022-) han dotado a mis trabajos de una enriquecedora perspectiva transnacional. En la actualidad soy investigador principal del proyecto de investigación para grupos consolidados "Figuras del mal: marginalidad, dominación y transgresión en los siglos XVII-XIX", CIAICO/2022/226, de la Conselleria de Innovación, Universidades, Ciencia y Sociedad Digital.

Soy miembro de la Junta Directiva de la Sociedad Española de Estudios del Siglo XVIII y evaluador de la Agencia Española de Investigación. 

Considero la transferencia del conocimiento una de mis responsabilidades como investigador, y he tratado de desarrollarla a través de proyectos vinculados a las humanidades digitales, como Mapping Pliegos, la app Hidden Valencia o la web Hidden Cities. El portal Mapping Pliegos, en concreto, que hoy en día ofrece al usuario el acceso a más de 15.000 pliegos de cordel digitalizados, es el fruto de un arduo trabajo de liderazgo, coordinación y colaboración con investigadores, bibliotecas, técnicos de documentación y programadores informáticos. 

En cuanto a mi trayectoria docente, tengo una experiencia de 15 años en el ámbito universitario, impartiendo asignaturas de las áreas de Historia Moderna, Humanidades y Didáctica de la Historia, en grado y postgrado. El hecho de que la mayor parte de esta docencia se haya desarrollado en una facultad de Magisterio y Ciencias de la Educación me ha permitido conocer y aplicar metodologías innovadoras en el aula. 

Alejandro Llinares Planells és doctor en Història, amb menció internacional i Premi Extraordinari de Doctorat, per la Universidad de Málaga, amb especialització en Història Moderna. La seua tesi doctoral, dirigida pel Dr. Antonio Calvo Maturana i defensada l’any 2023, es va desenvolupar en el marc d’un contracte predoctoral FPI finançat pel Ministeri d’Universitats. Posteriorment, va ser investigador postdoctoral a la Universidad de Málaga (2023–2024) i va obtindre un contracte postdoctoral Juan de la Cierva, concedit pel Ministeri de Ciència i Innovació, al qual va renunciar en accedir a una plaça de professor ajudant doctor de l’Àrea d’Història Moderna de la Universitat de les Illes Balears (2024-2026). Actualment, és professor ajudant doctor de l’Àrea d’Història Moderna del Departament d’Història Moderna i Contemporània de la Universitat de València. La seua formació acadèmica inclou el Grau en Història i el Màster Interuniversitari en Història i Identitats en el Mediterrani Occidental (segles XV-XIX), cursats a la Universitat de València. Així mateix, compta amb experiència professional en l’àmbit dels arxius.

Ha participat en diversos projectes de recerca d’àmbit estatal i autonòmic i és autor de nombrosos articles i capítols de llibre publicats en revistes i editorials especialitzades de reconegut prestigi, entre les quals destaquen Pasado y Memoria, Acta Histriae, Annales. Series Historia et Sociologia, Mélanges de la Casa de Velázquez, Memoria y Civilización, Manuscrits. Revista d’Història Moderna, Boletín de Literatura Oral, Revista de Cancioneros Impresos y Manuscritos i Scripta. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna.

A més, ha coordinat dos volums col·lectius: Biografías olvidadas y marginalidad en la Edad Media y Moderna en la Corona de Aragón, juntament amb Vicent Josep Escartí (Sílex, 2024), i Rethinking Violence in Valencia and Catalonia: Fourteenth to Seventeenth Century, juntament amb Guillermo López Juan (Peter Lang, 2024).

Ha participat en nombrosos congressos i reunions científiques de caràcter nacional i internacional i ha realitzat estades de recerca en diverses institucions europees, entre les quals es troben la University of Cambridge, la Fondazione Bruno Kessler de Trento, la Università degli Studi di Napoli Federico II i l’École des hautes études en sciences sociales (EHESS) de París.

Les seues línies de recerca se centren en la història sociocultural de l’Edat Moderna, amb especial atenció a la cultura del gran públic, la història de la cultura escrita i la literatura popular impresa, entesa tant com un element quotidià de l’espai públic com en la seua relació amb els models culturals dominants durant els segles moderns. Una part rellevant de la seua investigació aborda l’anàlisi cultural del bandolerisme, la violència i la criminalitat des de plantejaments microhistòrics, així com l’estudi de la literatura vinculada a les execucions públiques i de les pràctiques d’assistència espiritual als condemnats a mort entre els segles XVI i XVIII. Igualment, treballa amb dietaris, memòries i altres formes d’escriptura personal per a analitzar el paper de l’individu en l’apropiació, reinterpretació i circulació de models culturals, així com la seua participació en processos col·lectius durant l’Edat Moderna.

[Biografia, versió en valencià]

Llicenciat per la Università degli studi di Palermo, aconsegueix el Doctorat en Història Moderna per la Università della Repubblica di San Marino i la Universitat de València. És Professor Titular i ha sigut visiting scholar en les universitats La Sapienza de Roma, Federico II de Nàpols, Nantes, Ca’ Foscari de Venècia, Càller, ZRS Koper, Trieste, Padua. En 2011 obté el Premi Joves Investigadors atorgat per la Fundació Espanyola d'Història Moderna; en 2016 el Premi per la storia religiosa per l'Institut Sangalli de Florència; en 2017 el Premi Extraordinari de Doctorat per la Universitat de València.

És autor de les monografies Bandolerismo, violencia y justicia en la Sicilia barroca (Madrid, CSIC, 2011), Refugiados. Los moriscos e Italia (Granada, Comares, 2022 - edició original en italià Florència, FUP, 2017), i Impresiones diplomáticas. La revuelta de las Alpujarras vistas por los embajadores venecianos (València, Tirant lo Blanch, 2022). És editor dels volums Identidades cuestionadas. Coexistencia y conflictos interreligiosos en el Mediterráneo (ss. XIV-XVIII) (amb B. Franco, M. Lomas, B. Bejarano - València, PUV, 2016), Poderosos, marginados y gente común: una historia de todos. Homenaje a Rafael Benítez Sánchez-Blanco (amb F. Robres, J.F. Pardo, M. Lomas - València, Albatros, 2023) i de Minorités ethnico-religieuses dans l’Italie moderne. Installations et agentivité (XVIe-XVIIIe siècle) (Paris, Éditions de la Sorbonne, 2025).

Les seues línies d'investigació actuals aborden la història social de les migracions, de l'esclavitud, de les conversions d'individus adscrits a les minories religioses del Mediterrani dels segles XVI i XVII des d'una perspectiva glocal.

És Director d'Estudis. Revista d'Història Moderna i Director del Màster en Història i Identitats de la Mediterrània Occidental (ss. XV-XIX) de la Universitat de València.

Nuria Verdet Martínez és doctora en Història Moderna per la Universitat de València i professora permanent laboral en el Departament d'Història Moderna i Contemporània de la mateixa institució. La seua línia d'investigació principal és l'estudi de la cultura jurídica-política de l'alta magistratura règia valenciana del s. XVII, explorant el paper d'este grup soci-professional i la seua producció intel·lectual com a element d'articulació i cohesió política la Monarquia hispànica. És autora de les monografies Francisco Jerónimo de León. Un letrado al servicio de la Monarquía (PUV, 2014) y Gobernar con el derecho. Las Decisiones de Francisco Jerónimo de León (Institució Alfons el Magnànim, 2019). Ha coordinat, al costat de Juan Francisco Pardo i Fernando Andrés, ¿Al servicio de quién? Poder, instituciones y familia en la Monarquía de España (Comares, 2022)