Ricardo Franch Benavent, és doctor en Geografia i Història i Catedràtic d'Història Moderna de la Universitat de València. S'ha format en esta Universitat, obtenint el Premi Extraordinari de Llicenciatura (curs 1979-80) i el Premi Extraordinari de Doctorat (curs 1984-85). En 1987 va obtindre la plaça de Professor Titular d'Universitat, adscrita al Departament d'Història Moderna de la Universitat de València; i en 2000 la Càtedra que exercix en l'actualitat.

La seua investigació s'ha orientat cap a l'estudi de l'activitat econòmica i les relacions socials del període modern, centrant-se especialment en l'anàlisi del comerç, la burgesia mercantil, la immigració estrangera, la fiscalitat i la manufactura de la seda a la València dels segles XVI al XVIII. Els seus resultats s'han plasmat en la publicació de més d'un centenar de capítols de llibre i d'articles en revistes científiques de la seua especialitat. És autor dels llibres Crecimiento comercial y enriquecimiento burgués en la Valencia del siglo XVIII, València, 1986; El Capital comercial valenciano en el siglo XVIII, València, 1989; La sedería valenciana y el reformismo borbónico, València, 2000; El Palau Tamarit, Barcelona, 2011 (en coautoría amb J. Boronat y V. Boira); Del “vellut” al espolín. Estudios sobre la industria valenciana de la seda en la edad moderna, València, 2012; i Historia del colegio del arte mayor de la seda de Valencia, València, 2020 (en coautoría amb G. Navarro Espinach). Ha coordinat també l’edició d’altres sis monografías, entre elles Las rutas de la seda en la historia de España y Portugal, València, 2017. La seua investigació ha sigut avaluada favorablement per la CNEAI mitjançant la concessió de sis sexennis d'investigació (corresponents, de manera ininterrompuda, al període 1981-2016. Data de l'última concessió: 19-06-2017).

Ha participat en diversos projectes d'investigació finançats en convocatòries competitives d'àmbit autonòmic, estatal i europeu, sent Investigador Principal en cinc d'ells en els anys 2002 a 2006 i 2012 a 2022. És director del grup d'investigació El Mediterráneo hispánico en la época moderna, reconegut per la Universitat de València, amb referència GIUV2016-313.

Daniel Muñoz Navarro, Professor Titular d'Història Moderna de la Universitat de València (2023). Va obtindre el seu doctorat en Història Moderna en esta universitat l'any 2012, amb una tesi sobre el comerç minorista i el consum tèxtil a València durant el segle XVIII. Des de juny de 2013, el Dr. Muñoz es va incorporar a la Scuola Superiore di Studi Storici de la Università di San Marino com a investigador postdoctoral. Finalment, va poder tornar a la Universitat de València a l'abril de 2016, gràcies a un contracte Juan de la Cierva-Incorporació, i posteriorment va obtindre una plaça de professor Ajudant Doctor a la fi d'eixe mateix any. Des de 2019, exercix com a coordinador de l'àrea d'Història Moderna i secretari de departament.
La seua activitat investigadora durant els últims anys s'ha centrat en les relacions comercials, la producció manufacturera i les transformacions econòmiques i socials en la Monarquia Hispànica durant la Edat Moderna, inserint-les en el context mediterrani. La història del consum i l'anàlisi dels sistemes de comercialització tèxtil a la València preindustrial és la seua principal línia d'investigació. Per això, ha centrat gran part del seu treball en l'estudi de la producció i comercialització de la seda com a factor clau en l'esdevenir històric a l'Europa mediterrània.

És llicenciat en Història (2011) i va completar el màster en "Història i Identitats Hispàniques a la Mediterrània Occidental, segles XV-XIX" (2012), moment en què va iniciar la seua investigació centrada en l'estudi dels agents de l'elit transnacional des de la Mediterrània durant el segle XVII. És Professor Permanent Laboral a temps complet a la Universitat de València des del 25 d'octubre de 2023. Es investigador i membre de l'Institut d'Estudi de les Dones de la Universitat de València. 

La seua investigació ha abordat la circulació de persones i objectes durant el procés de la primera globalització, amb una atenció especial a les pràctiques socials i culturals des de la perspectiva de la renovació historiogràfica de la història global i transnacional. Les seues contribucions han explorat el redimensionament dels estudis sobre la Mediterrània del segle XVII i els imperis ibèrics, així com la concepció del procés de mundialització, desafiant els paradigmes estructuralistes i analitzant contextos d'oportunitat i resiliència en moments de crisi a través dels subjectes, les comunitats "nacionals" i la superació de fronteres polítiques i imaginades. Aquesta línia de treball queda reflectida en la publicació del llibre guardonat amb el Premi Noguera, Emprenedors Transnacionals (Fundació Noguera, 2019).

Actualment, el seu treball se centra en la incorporació de la història de les emocions, el gènere i la història cultural per a comprendre la primera globalització. Desenvolupa un projecte interdisciplinari entre història i literatura en què presta especial atenció a les qüestions de gènere dels autors i les trobades globals. A través d’aquestes obres, busca entendre com els testimonis del passat van contribuir a la configuració de les jerarquies colonials i imperials, l’anàlisi de les emocions i el gènere en els encontres entre subjectes de diferents parts del món, i quina va ser la seua rellevància en la configuració d'alteritats (de gènere, racials, nacionals) formulades en una era de connexions. Ha aplicat la perspectiva de gènere en diferents etapes de la seua trajectòria, abordant temes com les elits de poder, el matrimoni, les relacions intrafamiliars i de gènere des d’una perspectiva transnacional, així com les representacions de gènere i l’homoerotisme.

Forma part de l’equip del Grup Emergent de la Generalitat Valenciana "EMODER. Emocions de la Modernitat" (www.emoder.uv.es), de marcada innovació historiogràfica, en el qual ha organitzat seminaris sobre Humanitats Digitals, el seminari internacional "Sensibilitats, passions i emocions en la història i la literatura (ss. XVII-XIX)" (València, 2023) i el Congrés Internacional "Recreant passats: diàlegs entre emocions, imperi i gènere (ss. XVII-XIX)" (Bilbao, juny de 2025). Actualment forma part de l'equip de [GEMEI] "Geografías y memorias del imperio: Género, emociones y usos de la Historia en el pasado hispánico (ss. XVII-XIX)", projecte emergent finançat per la Conselleria d'Educació, Cultura, Universitats i Ocupació de la Generalitat Valenciana.

Ha participat en diversos projectes d’investigació del Ministeri d’Innovació i Ciència (València, Còrdova), i actualment participa en el projecte "Guanyar i perdre en les societats dels territoris hispànics de la Mediterrània occidental durant l’Edat Moderna (WINLOSE)", finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació (PID 2022-142050NB-C21).

Va obtindre una beca de l’Institut d’Estudis Catalans l'any 2022 per a dur a terme un projecte sobre les idees de crisi i resiliència de les comunitats mercantils entre Barcelona i València del segle XVII. Així mateix, és membre de diverses xarxes internacionals d’historiadors, com l'Associació Internacional SIHEX/IACHE, la Societat Iberoamericana de la Història de les Emocions i l’Experiència (Ibero American Chapter on the History of Emotions), i membre de l’Associació d’Estudis del Segle XVIII (SEESXVIII), i de l'Asociación Española de Investigaciones en Historia de las Mujeres (AEIHM). 

Ha participat en congressos i seminaris nacionals i internacionals (amb un total de 39 contribucions), aportant en els camps de la història global, transnacional i de gènere. Exemple d’això són les recents conferències a la Universitat de Viena (2023), la participació en la Conferència Internacional de The North American Chapter on the History of Emotion a Vancouver (Canadà, 2024), o la conferència a l’Institut de la Europa Mediterrània (Barcelona, 2024) o la taula coordinada al congrés de la SHEE a la UNAM (Mèxic). Així mateix, compta amb un nombre rellevant d'articles científics (Hispania, Studia Historica, Obradoiro, Revista de Historia Moderna) i capítols de llibre en editorials prestigioses (Marcial Pons, Sílex, Trea). Recentment ha estat editor, juntament amb B. Altonaga i N. Soriano, del llibre Los Afectos del Pasado. Significados de las emociones a través del género, el imperio y la nación (Sílex, 2024).

Té una trajectòria formativa sòlida, en la qual ha sigut investigador principal de tres projectes competitius d’Innovació Docent a la Universitat de València i ha participat en 10 projectes d’innovació. El seu compromís amb la transferència es reflecteix en l’organització de diverses col·laboracions externes a la Universitat amb l’Ajuntament de Burjassot (UVsocietat 2025), La Mutant. Espai d’Arts Vives (2024) i el Projecte Boomelia a Las Naves (Ajuntament de València, 2021).