Grup d'Investigació en Joves, Canvi Social i Treball

Descripció

Els investigadors involucrats en aquest grup d'investigació, desenvolupen des de ja diversos anys, una labor investigadora orientada a l'estudi de la joventut en els seus diferents vessants, en els aspectes centrals del seu desenvolupament i de la transició a la vida adulta.

L'educació, la participació i el treball són les tres dimensions fonamentals en les quals se centra l'anàlisi sense oblidar tots els processos relacionats amb la transició a la vida adulta i el disseny de la seua trajectòria vitals. La inserció laboral en un món del treball en profunda transformació, la decisió d'independitzar-se, la participació a la vida pública són els aspectes centrals de la investigació d'aquest grup.

La intensa etapa de canvi social que les societats occidentals estan vivint des de ja diverses dècades, requereixen un estudi profund de les seues conseqüències en un col·lectiu que protagonitzarà les futures etapes de desenvolupament. La transformació del treball, la globalització, les noves tecnologies, la crisi dels sistemes representatius nacionals i, en els últims anys, la crisi econòmica està transformant profundament les societats occidentals i canviant els processos de socialització.

Els joves representen un col·lectiu de gran interés en l'estudi de la societat en un doble sentit: d'una banda per la seua condició actual i per tots els processos relacionats amb la socialització i la preparació a la vida adulta, com són l'educació, la formació a una participació responsable a la vida política, la transició a la vida adulta en una fase de profunds canvis i pluralització de les formes de família; per l'altre, perquè en ells radiquen els fonaments de la societat futura. La transició de la societat fordista a la societat Post-fordista està implicant una profunda crisi de les estructures socials de les societats occidentals i un progressiu declivi de les Institucions com ens ensenya Dubet. A això s'associa un intensiu procés d'individualització, en el qual seran els propis individus els que hauran de construir una nova realitat social, noves estructures socials capaces d'organitzar la vida col·lectiva d'una forma més adequada als nous desafiaments. Aquest és el principal repte de les noves generacions i l'estudi d'aquests processos no pot ser que passar per l'estudi de la joventut, de la seua condició i dels principals processos de transformació en els quals estan submergits.

La globalització, d'una banda, i el procés d'unificació europeu per l'altre, imposen a més una reflexió comparada que intente separar les especificitats de contextos concrets, de patrons comuns que puguen ajudar a llegir fenòmens de transformació global, com els propiciats per la revolució digital per exemple o per la intensificació de la mobilitat internacional. Cap d'aquests processos a més pot llegir-se adequadament sense recórrer a l'ús de la perspectiva de gènere per a dotar de l'adequada riquesa i profunditat la mirada analítica. Nous fenòmens com la precarietat laboral i les seues conseqüències, els nous itineraris vitals, les noves formes de famílies, la mobilitat territorial, les noves formes de la comunicació i participació, són els fenòmens al centre de l'activitat investigadora del grup. Per a un adequat desenvolupament de l'activitat investigadora, el grup ha decidit formalitzar la riquesa dels seus estudis en 3 línies d'investigació.

La primera focalitzada en l'estudi del treball i de la seua transformació en la societat digital i global; la segona orientada a l'anàlisi de les diferents formes de reacció dels joves davant la crisi, on no ens referim solament a la recent recessió econòmica, sinó a la crisi estructural que està transformant la nostra societat a ritmes molt accelerats. Finalment, la tercera línia d'investigació es proposa analitzar tots els processos relacionats amb la socialització dels joves, des del pla de la socialització primària i informal fins a l'educació, com a procés institucionalitzat d'inserció dels joves en la societat.

Objectius CT

Promoure el coneixement de la condició de la joventut i dels processos relacionats amb la transició a la vida adulta:

Analitzar les seues diferents maneres de reaccionar davant la crisi de la societat fordista i el desafiament de la construcció de noves estructures socials
Analitzar el paper i les necessitats de transformació del sistema educatiu com a institució pròpiament fordista.

Línies d'investigació

Resposta dels joves a la crisi
L'última recessió econòmica que ha colpejat els països occidentals ha posat de manifest no solament la fragilitat del sistema capitalista i de les garanties socials que s'han associat durant uns anys a la societat fordista, sinó també l'existència d'una profunda crisi sistèmica de naturalesa estructural i no conjuntural. Els que són joves en l'actualitat han crescut submergits en aquesta crisi i en la incertesa que la ineficàcia de les estructures socials produeix. Davant el repte de "fer-se major" en aquest context, els joves estan adoptant les més diverses estratègies. Aquesta línia d'investigació es proposa precisament analitzar quines són aquestes estratègies intentant identificar l'existència de patrons i construir algunes noves categoritzacions teòriques. Començant pel famós "exit, voice or loyalty" eixida, protesta o conformitat de Hirshman, els estudis que es duen a terme dins d'aquesta línia analitzen la fenomenologia d'estar reaccions: processos quals l'emigració, la protesta i la participació que es manifesten en els nous moviments socials, la innovació com a construcció de nous camins són els fenòmens centrals d'aquesta línia. La desestructuració de les societats occidentals i de la seua organització està generant, d'una banda una falta d'orientació unívoca en els processos de socialització a favor de la pluralització dels itineraris vitals i per l'altre una imperiosa necessitat de construir noves "solucions" en la vida en comú en tots els àmbits. Des dels models de convivència i la pluralització dels models familiars, fins a les formes de l'organització del treball, passant pels processos formatius, la vida dels joves es caracteritza per una mescla molt interessant de conservació i innovació, de ruptures i sorgiment de noves identitats, on els processos subjectius i de relació interpersonals cobren molta importància. D'allí l'ús clau de metodologies qualitatives d'investigació.
El treball i les seues noves formes
Aquesta línia d'investigació es proposa investigar les formes emergents de treball tant en el seu vessant de precarització material com quant a la nova configuració de subjectivitats que cobren forma. Els canvis recents en el món del treball lligats al treball cognitiu, al treball digital, al capitalisme de plataforma i a les noves formes d'organització del treball que afecten particularment els joves -treball per projectes, auge de formes de treball independent i freelance- i obrin passe a noves precarietats. Es tracta d'investigar sobre els efectes dels treballs en els quals: 1) La frontera entre el laboral i el personal s'estreny; 2) S'estenen les capacitats cognitives, creatives, emotives, que aprofiten les qualitats personals i obrin tot un escenari de noves formes d'explotació cognitiva; 3) Es reclamen noves demandes empresarials d'implicació, vocació, dedicació en aquests treballs que apel·len al "contracte psicològic", a la identificació amb l'empresa; 4) El treball s'identifica recentment com a espai per al reconeixement, la reputació, la marca amb la corresponent individualització; 5) Es glorifica l'autonomia com a competència i com a situació laboral, que ens dirigeixen cap al predomini de les figures empresarials de l'emprenedor, del treballador independent; 6) La capacitat de negociació sobre els salaris i les condicions de treball és baixa i acreix les situacions de precarietat. La feblesa de la implantació sindical i el marc familiar protector -que suposa un suport per als joves precaris-, reforcen el poder negociador de l'empresa, que fixa condicions materials precàries sense tot just resistència. Inicialment, l'enfocament qualitatiu guiarà metodològicament la investigació.
Educació
Les evolucions actuals de la connexions entre sistema educatiu i el mercat de treball obliguen a detindre's en alguns efectes que ja es deixen notar sobre la condició juvenil. La primera qüestió que s'analitzarà en aquesta línia incideix sobre el concepte de capital humà i la seua capacitat per a crear noves subjectivitats juvenils que responen a la idea d'empresari de si mateix. Idea que ha sigut desenvolupada des de la filosofia política en aquestes últimes dècades. El capital humà és una màquina d'activació dels subjectes, que empresarializa les relacions socials i ens representa a l'altre com un competidor. Aquest és un inquietant escenari per a les relacions socials i humanes que planeja sobre la joventut actual. El capital humà es connecta amb d'una sèrie de nocions com la d'ocupabilitat o esperit emprenedor que orienten les concepcions educatives i laborals dels joves. La segona qüestió estudiada en aquesta línia és la dels fenòmens de fugida de cervells que s'han produït entre els joves espanyols arran de la crisi econòmica de 2007. La tercera qüestió està referida al treball gratuït (pràctiques, beques) que cada vegada es configura més com un requeriment obligat per als joves universitaris i obri tot un terreny per a possibles pràctiques d'explotació, abusos i arbitrarietat.

Direcció