Les temperatures que estem registrant aquest estiu no són un episodi normal. Les dades dels serveis climàtics europeus i de l’AEMET mostren que tant la temperatura de l’aire com la de la superfície del mar Mediterrani es mantenen en valors excepcionalment elevats, molt per damunt de les mitjanes climàtiques. 

Segons el Servei de Canvi Climàtic de Copernicus (C3S), l’oest d’Europa i el Mediterrani han experimentat episodis de calor excepcionals, amb temperatures marines rècord al Mediterrani occidental. Durant juny de 2026 es van assolir les temperatures superficials més elevades mai registrades per a aquest mes en aquesta zona. 

Aquesta situació té conseqüències directes sobre el comportament de l’atmosfera. La física és ben coneguda: quan l’aire s’escalfa, augmenta la seua capacitat per emmagatzemar vapor d’aigua. Per cada grau Celsius d’increment de la temperatura, l’atmosfera pot retenir aproximadament un 7% més d’humitat.

Això significa que tenim una atmosfera més energètica i més carregada de vapor d’aigua, especialment sobre un Mediterrani que actua com una enorme reserva de calor i humitat. Les aigües excepcionalment càlides afavoreixen una evaporació més intensa i proporcionen combustible addicional per al desenvolupament de tempestes severes.

Però el risc no depén únicament de la calor. També és important el comportament de la corrent en xorro polar o jet stream, el gran riu de vents que circula a gran altitud i condiciona el temps a Europa. Les investigacions científiques mostren que les configuracions sinuoses o amb meandres d’aquesta corrent estan estretament relacionades amb episodis extrems, tant de calor persistent com de pluges torrencials, inundacions i sequeres. 

Quan el jet stream adopta trajectòries molt ondulades, pot afavorir l’estancament d’onades de calor durant dies o setmanes. Però eixos mateixos meandres també poden permetre el descens d’aire fred en altura cap a latituds més meridionals. Si aquest aire fred interactua amb una massa d’aire molt càlida i carregada d’humitat sobre el Mediterrani, es crea el context ideal per al desenvolupament de tempestes molt intenses. 

El resultat pot ser una combinació especialment perillosa: tempestes amb precipitacions torrencials, inundacions sobtades, granís de gran grandària i ratxes de vent molt fortes. No és una contradicció que una atmosfera més càlida genere episodis de pluja extrema; de fet, és precisament el que prediu la ciència climàtica.

Davant d’aquest escenari, els riscos es multipliquen. En primer lloc, la calor extrema ja és per si mateixa una amenaça sanitària. Les temperatures elevades incrementen la morbiditat i la mortalitat, especialment entre les persones majors, persones amb malalties cròniques, treballadors exposats a l’exterior i col·lectius vulnerables. 

En segon lloc, les condicions de calor persistent i sequedat augmenten notablement el risc d’incendis forestals, com ja s’està observant en diferents regions mediterrànies. 

I, finalment, cal afegir el risc derivat dels fenòmens meteorològics extrems. Un Mediterrani extraordinàriament calent i una atmosfera carregada d’humitat constitueixen una font d’energia disponible per a tempestes potencialment més intenses quan es produïsquen les configuracions atmosfèriques favorables.

En definitiva, les elevades temperatures actuals no són només un problema de confort tèrmic. Representen una amenaça múltiple que afecta la salut pública, incrementa el risc d’incendis forestals i augmenta el potencial de fenòmens meteorològics extrems com les tempestes severes i les inundacions. La combinació d’un Mediterrani anòmalament calent, una atmosfera més humida i una circulació atmosfèrica cada vegada més variable obliga a extremar la vigilància i a reforçar les mesures d’adaptació davant un clima que mostra signes cada vegada més evidents de canvi. 

Què podem fer?

Preparar-nos per a aquest estiu: la prevenció és la millor protecció