Amb motiu del 29 de setembre, Dia Internacional de Conscienciació sobre la Pèrdua i el Malbaratament d’Aliments, la Universitat de València dona a conéixer el treball d’un equip d’aquesta universitat i de la Universitat Politècnica de València, realitzat en quatre cafeteries universitàries. Durant quatre mesos, el grup va pesar les restes deixades als plats i va escoltar les persones usuàries per a identificar oportunitats de millora.

A vegades hi queda un poc de guarnició; altres, les últimes cullerades del primer plat; quan no, un tros de pa que havíem agafat quasi sense pensar-ho i que es queda a la safata quasi sense tocar, perquè ja és hora de tornar a classe... No sembla molt. Però què passa quan sumem totes aquestes restes? De quines quantitats estem parlant?  Aquesta és la pregunta que es va formular un equip investigador de la Universitat de València (UV) i de la Universitat Politècnica de València (UPV). Durant quatre mesos, l’equip va seguir el rastre del menjar que quedava als plats en quatre cafeteries ubicades en tres campus de la UV. Després de dinar, va pesar les restes deixades als plats i va preguntar a les persones usuàries pels seus hàbits i percepcions. L’objectiu era senzill: conéixer millor el que passa per a poder actuar amb criteri.

El 29 de setembre, Dia Internacional de Conscienciació sobre la Pèrdua i el Malbaratament d’Aliments, ens convida a mirar més enllà del plat. Aquest dia ens recorda que, quan un aliment es deixa al plat sense consumir-se, no només malbaratem eixe aliment, sinó també part dels recursos emprats per a produir-lo, transportar-lo i preparar-lo perquè arribe a les nostres taules, com ara aigua, terra, energia i treball. En aquest sentit, l’Agenda 2030 ens marca una fita en el seu Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) 12, dedicat a la producció i el consum responsables, i, més concretament, en la seua meta 12.3: cal reduir a la meitat, d’ací a 2030, el malbaratament alimentari per persona a escala mundial en la venda al detall i el consum, així com disminuir les pèrdues al llarg de la cadena alimentària. Per això, saber què ocorre als nostres espais de consum és un primer pas per a avançar cap a aquesta meta.

Per què cal continuar prestant atenció a aquest problema?

Les dades generals ens ajuden a entendre la dimensió del repte. Segons l’informe de 2025 del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, a Espanya es van malbaratar més de mil milions de quilos o litres d’aliments i begudes dins i fora de les llars. El volum és lleugerament superior al registrat el 2024, però inferior al de 2020. Però què passa en un context com el de les cafeteries universitàries?

La iniciativa va nàixer d’un encàrrec del Vicerectorat de Sostenibilitat, Cooperació i Vida Saludable de la UV, aleshores encapçalat per Pilar Serra Añó. Es tractava d’obtenir un diagnòstic del que passava a les cafeteries per a poder orientar futures decisions de prevenció. Si no sabem què passa ni quant de menjar es malbarata, és difícil decidir com actuar.

L’estudi el van desenvolupar María Calero Llinares i Tatiana Pina Desfilis, de la Facultat de Formació del Professorat de la UV; José Miguel Soriano del Castillo, de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació de la UV, i María Ángeles Fernández Zamudio, del Departament d’Economia i Ciències Socials de la UPV. El treball de camp va comptar, a més, amb la participació de quatre estudiants en pràctiques extracurriculars (Inés Cardona Ibáñez, Lizbeth Yessenia Leyton David, Ana María Brito Sierra i Laura Canet Alventosa), que van contribuir a la recollida de dades a les cafeteries. La col·laboració del personal de les cafeteries implicades i de les persones usuàries va fer possible recollir les dades durant el funcionament quotidià del servei.

Del plat a la balança

Entre setembre i desembre de 2025, l’equip va treballar en quatre cafeteries dels campus de Burjassot-Paterna, Blasco Ibáñez i Tarongers. Durant el servei, es registrava què s’havia servit i quantes racions de cada plat. A més, se seleccionaven de manera aleatòria alguns plats de referència, que s’identificaven amb etiquetes de colors per a conéixer les quantitats servides. Després es recollien les safates i es pesaven per separat les restes dels diferents aliments. Així, el grup podia observar què quedava després de dinar sense alterar el  funcionament habitual de les cafeteries.

Però el pes, per si sol, tampoc explica què passa a les cafeteries. Per això, aquest diagnòstic es va completar amb una enquesta a les persones usuàries sobre els seus hàbits, preferències i la percepció del malbaratament. Aquestes respostes permeten explorar les raons que les persones  usuàries associen al fet que quede menjar al plat. La combinació de les dues mirades (el que queda al plat i el que expliquen les persones usuàries) permet plantejar mesures més ajustades a la realitat de les cafeteries.

El pa, una pista per a començar a reduir el malbarament.

Què podem avançar d’aquest diagnòstic? En conjunt, les xifres arreplegades són encoratjadores, menors que les descrites en altres estudis d’espais universitaris, però també mostren possibilitats concretes de millora. Una de les més visibles és el pa: més del 20 % del pa servit acaba malbaratat. Per tant, es tracta d’un aliment al qual cal prestar atenció. La dada útil, en aquest cas, és que una decisió tan quotidiana i senzilla com demanar-ne només si ens el menjarem obri una oportunitat de millora.

L’enquesta aporta altres matisos. Moltes persones declaren que habitualment acaben el que demanen i mostren interés per les mesures de prevenció. Alhora, algunes esmenten les cues, el temps disponible per a dinar, o les seues preferències sobre les racions. Són percepcions que convé escoltar i explorar, però sense considerar-les causes demostrades del malbaratament observat.

Qué podem fer a partir d’ara?

L’actual Vicerectorat d’Infraestructures i Sostenibilitat, encapçalat per Lucía Sanus Vitoria, ha pres el relleu de la gestió de la sostenibilitat a la UV. Entre les accions informatives previstes, en les quals també participa l’equip investigador, hi ha la distribució de cartells a les cafeteries amb un missatge fàcil d’aplicar: “Si no vols pa, no en demanes”. És una invitació a previndre una forma concreta de malbaratament. Una decisió fàcil que evita que un aliment acabe entre les restes.

També hi ha altres possibilitats, com ajustar la ració que es demana a la gana que se té o demanar per a endur-nos el menjar que no hem pogut acabar. Algunes decisions corresponen a qui menja; altres, a les cafeteries i a la Universitat, com l’organització del servei, els espais i el temps disponible. Reduir el malbaratament requereix la participació de totes les parts.

La prevenció ha guanyat pes en les polítiques públiques. La Llei 1/2025, d’1 d’abril,  de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari, i la revisió de la Directiva europea sobre residus situen aquesta qüestió entre els reptes als quals cal donar una resposta sostinguda. A la UV, aquest treball ja té un punt de partida propi: dades recollides als seus campus i persones compromeses a convertir aquest coneixement en millores concretes.

El 29 de setembre és una bona data per a fer visible la feina feta. La pregunta que va posar en marxa l’estudi, però, mereix acompanyar-nos la resta de l’any: què queda al plat i què podem fer, entre totes i tots, perquè cada vegada hi quede menys?

• 
• 
• 
•