Carlos Simón, premi Jaume I d'investigació mèdica

Carlos Simón.

El catedràtic de la Universitat de València Carlos Simón ha obtingut el premi Rei Jaime I de 2011en l’apartat d’investigació mèdica. Simón és catedràtic de Pediatria, Obstetrícia i Ginecologia de la Facultat de Medicina i Odontologia, director de l’Institut Valencià de Infertilitat (IVI) i director científic del Centre d’Investigació Príncep Felipe de València. Simón és també coordinador del Micro-Clúster de investigació de Medicina Regenerativa del VLC/CAMPUS.

El jurat estava integrat per 19 premis Nobel, així com pel rector de la Universitat de València, Esteban Morcillo. El fallo, conegut aquest dimarts, ha reconegut Óscar Marín Parra, de l’Institut de Neurociències d’Alacant, en l’apartat d'investigació bàsica. Així mateix, Daniel Peña Sánchez, investigador de la Politècnica de Madrid, ha rebut el premi d’Economia; Sixto Malato ha obtingut el reconeixement en la categoria de Medi Ambient; María José Alonso, en Noves Tecnologies, i José Javier Chamorro, en l’apartat d’Emprenedor.

L’anunci dels guardons ha estat efectuat pel president de la Fundació Premis Rei Jaime I, Santiago Grisolía, en un acte que celebrat en el Palau de la Generalitat amb la presència del president del Govern valencià, Francisco Camps; l’alcaldessa de València, Rita Barberá, i la delegada de Govern, Ana Botella, entre altres autoritats.

En aquesta edició, prop de 200 candidatures de tot Espanya s’han presentat per a optar a un dels sis guardons més prestigiosos del panorama científic nacional. 

Carlos Simón

Carlos Simón és metge especialista, catedràtic de Obstetricia i Ginecologia de la Universitat de València i director científic de la Fundació IVI. En 2004, a causa de el seu treball pioner a Espanya sobre cèl•lules mare va ser nomenat director del Node de València del Banc Nacional de Línies Cel•lulars, situat en el Centre d'Investigació Príncep Felipe, coordinador l'àrea de medicina regenerativa fins al 2007 i des de desembre de 2009 és director científic d'aquest centre.

La seua investigació mèdica translacional en Medicina Reproductiva s'ha centrat des de 1991 en l'estudi de la receptivitat endometrial humana, la viabilitat embrionària, els mecanismes que regulen la implantació de l'embrió en l'úter matern i l’endometriosi. Els seus treballs han estat finançats com IP amb 6 projectes concedits per l'Institut de Salut Carlos III, FIS, 4 projectes SAF concedits pel ministeri de Ciència i Innovació, 4 finançats per la Conselleria d'Educació Valenciana incloent un PROMETEU, 1 per la Conselleria d'Indústria Basca i 14 projectes d'organismes internacionals i universitats americanes.

Des de 2001 el seu coneixement embriològic li ha permés expandir la seua investigació a la Medicina Regenerativa en el camp de les cèl•lules pluripotencials donant lloc a la derivació de nou línies de cèl•lules mare embrionàries (VAL-3,4,5,6M,7,8,9,9/oct-4,10B i 11B) (http://www.isciii.es/htdocs/terapia/terapiabancocelular.jsp) . Entre elles es troba la primera línia amb una alteració monogènica d'Espanya VAL-6M (Distrofia Miotònica Tipus I o Malaltia de Steinert) utilitzada ja com model de malaltia per altres investigadors i les dues primeres línies obtingudes des d'una blastòmera (VAL-10B i 11B) sense destrucció de l'embrió de la qual procedeix, que ha estat finançada per un projecte del Califòrnia Institute of Regenerative Medicine (CIRM).

El seu treball en aquest camp ha impulsat la creació del Node de València del Banc Nacional de Línies Cel•lulars amb una inversió conjunta del Govern Central i Autonòmic de 18 milions d’euros.

L'impacte científic del seu treball ha donat lloc a la publicació de 274 treballs en revistes internacionals peer-review que sumen un índex d'impacte de 1069,204, amb un total de 6.799 cites rebudes i un terme mitjà de cites/treball de 24,81. El seu Factor h= 45, sent l'investigador clínic de major índex h de la Comunitat Valenciana que ha rebut el premi Rei Jaime I (http://es.geocities.com/ indiceh/). És editor de 14 llibres dels quals 7 han estat publicats en anglés, 5 en castellà i 2 en portuguès. Ha estat director de 17 Tesi Doctorals totes qualificades amb “Excel•lent Cum Laude”, incloent 4 Premis Extraordinaris de Doctorat i un Doctorat Europeu. Ha estat guardonat per les següents societats científiques: Societat Espanyola de Fertilitat (SEF) en 1991, 2001 i 2003; Societat Espanyola de Obstetrícia i Ginecologia (SEGO) en 1997 i 1999; Society for Gynecological Investigation (SGI) 1993, 2002 i 2009; American Society for Reproductive Medicine (ASRM) en 1993, 1995, 1997, 1999, 2001, 2005 i 2008. Ha estat organitzador de 11 congressos internacionals i 1 nacional. Consultor Científic de l'Organització Mundial de la Salut com membre del HRP Scientific and Ethical Review Group des de 1998 i representant espanyol en la International Society for Stem Cell Research (ISSCR).

L'impacte tecnològic de les 7 patents internacionals i 4 nacionals, de les quals el Dr Simón és inventor, ha estat la creació de 3 empreses biotecnològiques en els camps de la Medicina Regenerativa (Stemlifeline, San Carlos, Califòrnia USA), Genòmica en Medicina Reproductiva (iGenomix, València, Spain) i Metabolómica en Medicina Reproductiva (Embryomics, Bilbao, Spain). L'impacte socioeconòmic de la seua investigació es reflecteix en la creació de nous sistemes de cultiu embrionari que s'utilitzen en la clínica amb gran èxit així com un novell sistema per a desenvolupar els embrions en una microcàpsula dins de l'úter matern que simplifica el procés i el cost podent parlar ja d'un nou procés de fecundació in vivo, d'especial interés socioeconòmic en els països en vies de desenvolupament. El coneixement molecular de la receptivitat endometrial humana ha permés traslladar la medicina molecular a la reproducció humana amb un diagnòstic objectiu d'aquesta important funció. El diagnòstic no invasiu de viabilitat embrionària mitjançant la detecció de metabolits específics consumits o secretats per l'embrió suposa la nova generació del diagnòstic prenatal. Finalment, el seu descobriment de molècules com la pro-convertasa 6 (PC6) ha estat la base per a la creació de nous anticonceptius per Schering-Bayer que es troben en fase II.
 

Last update: 7 de june de 2011 13:15.

News release