La Universitat de València, a través del grup de recerca FRESHAGE, liderat pel catedràtic de Fisiologia José Viña, ha publicat entre gener i març d’enguany tres treballs científics vinculats a l’envelliment, en una línia de recerca que porta en funcionament més de vint anys. L’equip valencià ha localitzat una molècula, present a la soia, que és eficaç per al tractament de la malaltia d’Alzheimer en animals i que es prepara per assajar.
Els estudis, en Nature Communications, Journal of Alzheimer’s Disease i Nature Neuroscience, obren la porta a la prevenció, tant en les fallades físiques associades a l’envelliment, conegudes com la fragilitat de l’ancià, com en la prevenció de les fallades de cognició degudes fonamentalment a la malaltia d’Alzheimer.
En el primer dels treballs, G6PD protects from oxidative damage and improves health span in mice, publicat en col·laboració amb el grup del Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas que dirigeix Manuel Serrano, el grup de recerca de José Viña ha constatat que ratolins modificats genèticament poden millorar la seua qualitat de vida durant l’envelliment, especialment pel que fa a pèrdues físiques que s’associen a la fragilitat. Així, els científics han detectat que els ratolins amb alta expressió de la proteïna glucosa 6 fosfat deshidrogenasa són especialment resistents a la pèrdua de força, de massa muscular i de pes que s’associa amb la fragilitat.
“La modulació d’aquesta proteïna (que es pot fer mitjançant modificacions dietètiques i també amb programes d’exercici) és una possibilitat prometedora per millorar la fragilitat en persones ancianes. Si es considera que la fragilitat és un primer pas cap a la dependència, aquests resultats tenen interés des del punt de vista personal i també social”, apunta José Viña, també professor de la Facultat de Medicina i Odontologia de la Universitat de València.
El segon dels treballs publicats pel grup de recerca de la Universitat en envelliment es refereix a la malaltia d’Alzheimer: PTEN recruitment controls synaptic and cognitive function in Alzheimer’s models. L’equip valencià ha col·laborat en un esforç internacional per demostrar els mecanismes pels quals es perden les connexions entre les cèl·lules nervioses en la malaltia d’Alzheimer. “Això és degut al fet que es perd l’activitat d’una proteïna coneguda com a PTEN. Quan s’augmenta l’activitat d’aquesta proteïna, s’indueixen canvis en els animals que es poden entendre com l’equivalent als que ocorren en les persones afectades de la malaltia d’Alzheimer”, apunta el professor Viña.
En aquesta línia de treball, i ja a través d’una recerca pròpia de la Universitat de València, en estreta col·laboració multidisciplinària amb els grups del professor García Verdugo i els professors Marta Rodríguez i José Miñarro, l’equip científic ha localitzat una molècula, present a la soia, la genisteïna, que és eficaç per al tractament de la malaltia d’Alzheimer en animals. “Aquests resultats, que són molt prometedors, han de ser presos amb la natural cautela fins que no es tinguen resultats dels assajos clínics que s’estan preparant per determinar si el tractament que és eficaç en els models animals també ho és en persones”, indica Viña. En aquest segon cas, completa el catedràtic de Fisiologia: “l’objectiu no és la curació completa de la malaltia d’Alzheimer, sinó retardar-ne els símptomes més dramàtics, especialment la demència”.
Retard en l’aparició de la demència
En aquest sentit, i amb la finalitat de donar una imatge de la importància del projecte, l’expert apunta que si es retardara l’aparició de la demència associada a la malaltia d’Alzheimer cinc anys, el nombre de pacients disminuiria a la meitat. “Tots els esforços, com els que s’estan efectuant per estudiar els efectes de la soia sobre la malaltia d’Alzheimer, orientats a retardar l’aparició dels símptomes de demència, tenen un enorme interés per al tractament de la malaltia, la qual causa un enorme pes tant personal, com social, com econòmic”, destaca el professor José Viña.
Recerques
José Viña Ribes és catedràtic del Departament de Fisiologia de la Facultat de Medicina i Odontologia. La seua activitat investigadora s’ha dedicat, entre altres temes, a l’envelliment i els radicals lliures (regulació de diferents gens antioxidants per estrògens i components de la dieta), a malalties associades a la longevitat (especialment l’Alzheimer, la sarcopènia senil, la diabetis i la coronariopatia), a les alteracions metabòliques durant l’envelliment i la seua prevenció mitjançant antioxidants tiòlics, o al control del dopatge en esportistes d’elit.
Una part del seu treball s’ha publicat en revistes i publicacions especialitzades de prestigi, com Journal of Clinical Investigation, Hepatology, Aging Cell, Nature, Cell, Biochemical Journal, Journal of Pediatrics o American Journal of Respiratory and Critical Care Medicine, entre altres.
Articles:
Sandrina Nobrega-Pereira1, Pablo J. Fernandez-Marco, Thomas Brioche, Mari Carmen Gomez-Cabrera, Andrea Salvador-Pascual, Juana M. Flores, Jose Viña & Manuel Serrano: «G6PD protects from oxidative damage and improves health span in mice». Nature Communications (2016)
Knafo S, Sánchez-Puelles C, Palomer E, Delgado I, Draffin JE, Mingo J, Wahle T, Kaleka K, Mou L, Pereda-Perez I, Klosi E, Faber EB, Chapman HM, Lozano-Montes L, Ortega-Molina A, Ordóñez-Gutiérrez L, Wandosell F, Viña J, Dotti CG, Hall RA, Pulido R, Gerges NZ, Chan AM, Spaller MR, Serrano M, Venero C, Esteban JA.: «PTEN recruitment controls synaptic and cognitive function in Alzheimer’s models». Nature Neuroscience. 2016 Jan 18. doi: 10.1038/nn.4225
Bonet-Costa V, Herranz-Pérez V, Blanco-Gandía M, Mas-Bargues C, Inglés M, Garcia-Tarraga P, Rodriguez-Arias M, Miñarro J, Borras C, Garcia-Verdugo JM, Viña J.: «Clearing Amyloid-β through PPARγ/ApoE Activationby Genisteinis a Treatment of Experimental Alzheimer’s Disease». Journal of Alzheimer’s Disease. 2016 Feb 10. DOI: 10.3233/JAD-151020
Last update: 15 de march de 2016 10:40.
News release
