El 6 de gener de 2026 va morir a València José Luis Falcó Gens (1952), poeta, assagista i professor de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat de València. La seua mort suposa la pèrdua d’una figura rellevant tant en l’àmbit acadèmic com en el panorama literari valencià i espanyol de les darreres dècades.
José Luis Falcó va desenvolupar una obra poètica coherent i exigent, marcada per la reflexió, el rigor formal i una concepció de la poesia com a espai de coneixement. Des dels seus primers llibres, publicats a la fi dels anys setanta, fins a les seues obres més recents, la seua escriptura va mantindre una veu personal, aliena a modes i corrents dominants, fet que li va valer el reconeixement de la crítica i dels seus contemporanis.
Entre els seus principals títols poètics es troben Lebrel de sombras (1978), El encanto de la serpiente (1980), Paisaje dividido (1981), Diez fragmentos en abril (1984), Siete sueños más tarde (1996) i Penúltima piel (2016). A més de la seua tasca com a poeta, Falcó va realitzar una aportació important com a crític i assagista, amb treballs dedicats a l’anàlisi de la poesia contemporània i a la reflexió teòrica sobre el fet literari. En aquest àmbit destaquen especialment el volum Poesía española contemporánea (1936-1980), escrit conjuntament amb Fanny Rubio i publicat a Madrid el 1982 per Alhambra, així com el pròleg i la selecció dels textos de Mansa chatarra, antologia dels relats breus de caràcter oníric de Francisco Ferrer Lerín, publicada a Saragossa el 2014 per Jekyll & Jill, que va obtindre el Premi Extraordinari Cálamo d’aquell any.
Com a docent a la Universitat de València, va desenvolupar una llarga trajectòria acadèmica en què va combinar la investigació, la crítica i la docència universitària. Ha deixat una empremta profunda en diverses generacions d’estudiants, als quals va transmetre una concepció rigorosa i apassionada de la literatura, entesa com una forma de pensament i de compromís intel·lectual.
La figura de José Luis Falcó Gens queda vinculada de manera inseparable a la vida cultural i universitària valenciana, tant per la seua obra com per la seua dedicació a la docència i a l’estudi de la literatura.
