Andrea Artusi és Professor Permanent Laboral en el Departament de Filologia Francesa i Italiana de la Universitat de València. És Llicenciat en “Lingue e Letterature Straniere” (espanyol i anglés) per la Università degli Studi di Verona (Itàlia) i en Traducció i Interpretació i Doctor en Traducció per la Universitat de València (doctorat internacional). Les seues principals línies d'investigació són la linguistica contrastiva, la lexicografia i la traducció literària. Ha sigut membre de projectes d'investigació i innovació docent en traducció automàtica, lexicografia i didàctica de la traducció. Ha realitzat estades d'investigació internacionals en centres d'investigació d'excel·lència com ara la Università degli Studi di Milà i la Università degli Studi di Trento. Els seus treballs més recents se centren en la traducció dels phrasal verbs en diverses combinacions lingüístiques. Forma part del grup d'investigació CiTrans (Comunicació Intercultural i Traducció).

María José Bertomeu Masià és Professora Titular d'Universitat del Departament de Filologia Francesa i Italiana de la Universitat de València. És Llicenciada en Filologia Hispànica i Filologia Italiana i Doctora en Filologia per la mateixa Universitat. La seua trajectòria investigadora s'ha centrat en la recuperació i edició crítica de textos italians medievals i del Renaixement i en l'estudi de la llengua i les estratègies retòriques i lingüístiques, així com dels textos xifrats, des de les seues primeres publicacions fins a les publicacions més recents centrades en la correspondència de Margarita de Parma, duquessa de Parma i Piacenza i governadora dels Països Baixos. Ha format part de diversos projectes d'investigació centrats en la recuperació de la correspondència de les dones finançats pel Ministeri de Ciència, Les dones en la Casa d'Àustria (1526-1567). Corpus Documental I i II o el AICO de la Generalitat Valenciana Estratègies retòriques i expressió lingüística de les dones en la reivindicació dels seus drets en temps de Carles V, dirigits per la doctora Júlia Benavent, i en l'actualitat és co-IP del projecte Els codis lingüístics secrets de les dones de la Casa d'Àustria en temps de Carles V (ref. PID2021-126189NB-I00) del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats (2022-2026). Compta amb 3 sexennis d'investigació. Des de març de 2024 és Vicedegana d'Estudis de Postgrau i Investigació de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació.

Miriam Norma Bucuré és Doctora en Filologia per la Universitat de València (2008) i posseeix el Màster Universitari en “Professor/a d'Educació Secundària per la Universitat de València” (2014).

Es va graduar amb el títol de “Professora d'Italià” per l'Institut Nacional Superior del Professorat “Dr. Joaquim V. González” (Buenos Aires, L'Argentina) en 1992, posteriorment homologat al títol espanyol de Llicenciatura en Filologia, Secció Filologia Moderna, Subsecció Italiana en 1998.

Actualment, és Professora Ajudant Doctora de Filologia Italiana en el Departament de Filologia Francesa i Italiana, adscrit a la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València.

Vinculada al Departament de Filologia Francesa i Italiana des de 2005 ha impartit docència en la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació (Llengua Italiana I, II i III; Gramàtica Italiana II; Literatura italiana III; Estudis lingüístics en llengua italiana II) i en la Facultat d’Economia (Comunicació en segona llengua estrangera – Italià I, II i III).

Ha participat en el projecte de recerca “Les dones en la Casa d'Àustria (1526-1600). Corpus documental II (FFI2017-83252-P)” i en el projecte d'innovació “TACAES – Tecnologies de l’Aprenentatge i la Comunicació Aplicades a l’Ensenyament Superior”.

La major part de la seva producció científica (articles en revistes de prestigi, capítols de llibre i comunicacions en congressos) està dedicada a l'estudi de l'edició de textos inèdits del Renaixement. Entre les seves publicacions científiques es troben: Bucuré, M. (2025) "Nàpols 1547: cartes xifrades i secrets d'Estat" en Estudios Románicos, Vol. 34; Bucuré, M. (2024) "Un brieve trattato dell'*eccellentie delle donne e Una brieve essortatione a gli huomini: ulteriore analisi delle due operi cinquecentesche" en Ingenium. Revista Electrònica de Pensament Modern i Metodologia en Història de les Idees. Vol. 17; Bucuré, M. – Iborra, J. (2022) “Joies, perles i obra pia. El testament de Germana de Foix”, en Vestits i joies de les dones en el segle XVI. Tirant Humanitats; Bucuré, M. (2021) “Ferrante Sanseverino: un principe tra otium et negotium”, en Otium e negotium nel Rinascimento; Bucuré, M. (2017) “Revisió crítica de l'edició elaborada per L. P. Gachard de Lettres de Philippe II a ses filles els Infants Isabelle et Catherine: écrites pendant són voyaje a Portugal (1581-1583) i trajectòria de posteriors edicions al llarg del segle XX”, en Quaderns de Filologia – Estudis Literaris XXIII.

Nicola Florio es Profesor Ayudante Doctor en el Área de Italiano del Departamento de Filología Francesa e Italiana de la Facultad de Filología, Traducción y Comunicación de la Universidad de Valencia. Ha llevado a cabo su tesis doctoral en lingüística en la Universidad de Salamanca sobre el análisis de la expresión del movimiento de forma comparada entre la lengua italiana y la española, con la que ha obtenido el título de Doctor Internacional con una calificación de Sobresaliente Cum Laude y Premio Extraordinario de Doctorado. Sus campos de investigación son la lingüística italiana, la lingüística contrastiva italiano-español, la enseñanza de la lengua italiana como LS y L2, la didáctica del italiano y la edición filológica de textos del siglo XVI. Su actividad como docente universitario empieza en el año 2015 en la Facultad de Filología de la Universidad de Salamanca. Desde el año 2022 es miembro del equipo investigador del proyecto I+D+I “Los códigos lingüísticos secretos de las mujeres de la Casa de Austria (1526-1600)”, financiado por el Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades.

[Biografia, versió en valencià]

Inés Rodríguez Gómez, Doctora en Filologia Italiana per la Universitat de València i Professora Titular d'Universitat de Filologia Italiana en el Departament de Filologia Francesa i Italiana.

Membre del projecte d'investigació de teatre italià ARPREGO (Arxius de Teatre Pregoldoniano) concedit pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats i responsable del projecte d'Innovació Docent  de la Universitat de València SLATES que forma part dels Projectes d'Innovació Consolidats registrats en la UV amb el codi GCID23-2575656.

La investigació segueix diverses línies relacionades amb els seus interessos filològics sobre literatura italiana: com són el teatre els segles XVII i XVIII i la narrativa italiana en general, amb un interès específic en la literatura escrita per dones de finals del segle XIX. 

Les publicacions i la seua activitat investigadora s'arrepleguen en Orcid, l'enllaç de la qual es troba en aquesta pàgina.