[Biografia, versió en valencià]

Vaig estudiar "Lettere moderne" en la Università degli Studi de Padova (Itàlia), la ciutat on vaig néixer en 1964. Vaig tenir la sort de comptar entre els meus professors a Gianfranco Folena (Història de la Llengua Italiana), Alberto Limentani (Filologia Romànica), Armant Balduino i Cesare Galimberti (Literatura Italiana), i sobretot Lorenzo Renzi (Filologia Romànica) i Giulio Cattin. Amb el Professor Cattin vaig cursar dues assignatures d'Història de la Música, i sota la seva direcció vaig elaborar la meva "tesi di laurea" (tesina), titulada Madrigali su sonetti petrarcheschi d'un sol període (1990), en la qual examino música escrita a partir d'un peculiar grup de sonets en el Cançoner de Petrarca identificat pel Professor Renzi–. Una sèrie d'assajos i edicions crítiques publicats entre 1990 i 1998 són el resultat de prosseguir en la línia de recerca empresa amb la "tesi di laurea".

En 1995 va començar la meva col·laboració amb Juan José Carreras, en el grup de recerca que s'havia format entorn dels seus cursos de doctorat en la Universitat de Saragossa. El Professor Carreras va dirigir la meva tesi de doctorat, Entre tradició i modernització: l' "italianisme" musical a València (1685-1738), llegida en 2002 i publicada en volum per l'Institut Valencià de la Música en 2011. En ella investigue la influència cultural italiana en l'àmbit musical –especialment l'operístic i el de la música vocal sacra– en el crucial període entre els segles XVII i XVIII. Sempre en contacte amb Juan José Carreras es va plasmar el meu interès per qüestions de metodologia (en particular lligades a la musicologia urbana) i historiografia musical, interès que es concreta principalment en dos volums col·lectius, publicats per la Universitat de València en 2005 i 2010.

Després de la defensa de la tesi, he continuat movent-me principalment entre estudis d'història local de la música –enfocats des de la perspectiva de la musicologia urbana–, i el camp interdisciplinari de la relació entre poesia i música, ocupant-me de gèneres com el villancet barroc, l'oratori i l'òpera en nombroses ponències i articles, i edicions.

Els meus interessos filològics s'han concretat principalment en la docència de llengua –a nivell pràctic i teòric– i de literatura italiana, en assignatures de caràcter propedèutic (Introducció als textos literaris, Literatura i cultura italianes I) i de contingut més especialitzat (Estudis de narrativa). I també en estudis i ponències centrats en el teatre escolar del barroc tardà i en problemes de traducció.

He sigut professor en diferents institucions com l'Escola Superior de Música de Catalunya ("Història de l'òpera", entre altres assignatures) i la Universitat de La Rioja (diferents assignatures de la llicenciatura en Història i Ciències de la Música). Soc professor de la Universitat de València, amb diferents contractes, des de l'any 1997, i Titular d'Universitat des de 2017.

[Biografia, versió en valencià]

Professora titular a la Universitat de València, al Departament de Filologia Francesa i Italiana. Ha estat Vicedegana de Relacions Exteriors de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació. És Directora del Servei de Cultura de la Universitat de València des del gener del 2021. Imparteix docència sobre Literatura i arts audiovisuals i és especialista en les relacions entre literatura i imatge (cinema i còmic) des d'una perspectiva intercultural i de gènere. Des del 2019, forma part de la Càtedra d'Estudis del còmic i de l'Aula de còmic de la Universitat de València.

Ha publicat nombrosos articles en revistes a Espanya i França i coordinat el número de la revista Quaderns de Filologia: La ciencia-ficción en los discursos culturales y medios de expresión contemporáneos (2009) i el número de la revista Synergies Espagne: “El cómic francófono en el entredós.” 2020. Entre els seus articles publicats a revista destaquen: “Los lugares-Sarajevo en la narrativa gráfica de Enki Bilal” (Quaderns de Filologia, 2007); “Un espace en gidouille” (Europe, Paris, 2009); “Autoras contemporáneas en la historieta española. Revisión de la etiqueta ‘cómic femenino’”. (Arbor, Madrid, 2011); “Sexualidad traumática en herederas del underground: Debbie Drechsler y Phoebe Gloeckner” (Tebeosfera, Sevilla, 2012); “Mirada y representación del cuerpo femenino en el cómic femenino: las autoras de ‘Ah! Nana’”. (Diablotexto digital, Valencia, 2016), “Una nueva educación sentimental en" Le bleu est une couleur chaude"(2010) de Julie Maroh y" La vie d'Adèle" de Abdellatif Kechiche” (Ars Longa, 2016) «Plasticidad onírica en los cómics autobiográficos de Rachel Deville» 2018, en Cuadernos del Cómic nº 10, “Littérature et film noirs dans Et on tuera tous les affreux (1948) de Vernon Sullivan, l’alter negro de Boris Vian, ou une mise en question de la beauté hollywoodienne”, 2020, en Anales de Filología francesa, nº 26. “Revisión del “espacio autobiográfico” en la narrativa de Boris Vian”, 2019, en Anales de Filología francesa, 2021 nº 27. “Les chansons de Boris Vian en bande dessinée”, 2021 en Çedille, revista de estudios franceses. Ha col·laborat assíduament el 2011 i 2012 a la revista suïssa Les lettres et les arts.

Dels nombrosos capítols de llibre se'n poden destacar: “La bande dessinée au féminin” (2007), “Erotismo callado y amor velado en los cómics de la franco-iraní Marjane Satrapi” (2008) “Releyendo Persépolis de Marjane Satrapi” (2009) en Identity, Migration and Women’s Bodies as Sites of Knowledge and Transgression. «Autobiographie et autofiction illustrées dans les bandes dessinées: Marjane Satrapi, Johanna Schipper y Dominique Goblet» (2010) o “Mirarse y dibujarse. El autografema en el cómic femenino contemporáneo” (2015) en Me veo luego existo. Mujeres que representan, mujeres representadas del CSIC. La seva línia de recerca se centra en l'estudi del còmic i els eixos d'anàlisi principals són la historieta francòfona, la relació intermediàtica amb la literatura i la producció d'autores de còmic des dels anys setanta fins a l'actualitat.

Ha participat en diferents projectes de recerca en literatura, art i cultura finançats per la DGICYT, tres sobre l'emergència i la diversitat de l'escriptura i la representació de dones. Ha participat en projectes europeus com Trans.Making, Tran.Arch, en el Projecte Prometeu “Arxiu Valencià de Disseny: Shaping the Future, Designing the Present, Rescuing the Past” i en 'Investigation on comics and graphics novells in the iberian cultural area1' (iCOn-MICS) CA19119.

Va formar part del grup de recerca "Hybrida: Hibridacions culturals i identitats migrants". En aquesta línia de recerca sobre hibridacions i interculturalitat al cinema de la diàspora, ha participat en nombrosos congressos a França, Espanya, Alemanya, Estats Units (congrés Crossings, Frictions, Fusions (Los Angeles, 2012), i Brasil ("Cinema i societat" a la Universitat de Brasília (2013).) Actualment dirigeix ​​el Grup de Recerca Krazykat-Grup de recerca en còmic.

Ha organitzat diversos col·loquis internacionals entre els quals destaquen: Col·loqui internacional sobre còmic d'autoria femenina titulat: Literatura i còmic. Dibuixos escrits-escrits dibuixats: visions femenines (2007). El març del 2008, va organitzar a la Universitat de València, un seminari de còmic i literatura impartit per Thierry Groensteen. Al desembre de 2009, va codirigir el col·loqui: Primeres jornades de narrativa gràfica. Ha participat en nombrosos congressos. Entre ells: Crossings, Frictions, Fusions a Califòrnia State University Long Beach (USA).

Ha dirigit nombrosos treballs de recerca, Final de grau o Final de Màster sobre temàtiques interculturals. És correctora d'articles per a les revistes Quaderns de Filologia de la Universitat de València, Revista de literatura de la Universitat de Xile i Çédille de l'AFUE.

És membre de xarxes internacionals de recerca, col·laborant amb equips de les Universitats de Bordeus, Llemotges, Picardia i Lliure de Brussel·les, sobre temàtiques relacionades amb la interculturalitat i les cultures en desplaçament. Ha estat investigadora convidada a nombroses universitats destacant les estades a les universitats de París-Sorbona ia la CIBDI d'Angouleme. Imparteix docència de cinema al Màster de Traducció Creativa i Humanística, al Màster de Recerca en Llengües i Literatures i al Grau en Llengües Modernes i les seves Literatures. Co-dirigeix ​​un Diploma de Traducció de còmic i l'assignatura “Gènere i identitat al còmic” al màster propi “Còmic i Educació”.

Nicola Florio es Profesor Ayudante Doctor en el Área de Italiano del Departamento de Filología Francesa e Italiana de la Facultad de Filología, Traducción y Comunicación de la Universidad de Valencia. Ha llevado a cabo su tesis doctoral en lingüística en la Universidad de Salamanca sobre el análisis de la expresión del movimiento de forma comparada entre la lengua italiana y la española, con la que ha obtenido el título de Doctor Internacional con una calificación de Sobresaliente Cum Laude y Premio Extraordinario de Doctorado. Sus campos de investigación son la lingüística italiana, la lingüística contrastiva italiano-español, la enseñanza de la lengua italiana como LS y L2, la didáctica del italiano y la edición filológica de textos del siglo XVI. Su actividad como docente universitario empieza en el año 2015 en la Facultad de Filología de la Universidad de Salamanca. Desde el año 2022 es miembro del equipo investigador del proyecto I+D+I “Los códigos lingüísticos secretos de las mujeres de la Casa de Austria (1526-1600)”, financiado por el Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades.

Patricia López-García és professora en el Departament de Filologia francesa de la Universitat de València, càrrec que exerceix des de novembre de 2022. Al llarg de la seva carrera, ha ocupat diversos llocs en institucions acadèmiques, combinant la seva labor docent amb la seva trajectòria investigadora. En l'àmbit docent, ha impartit classes de francès en diverses universitats, entre elles la Universitat Autònoma de Barcelona (2005-2022), l'escola universitària EUROAULA, adscrita a la Universitat de Girona (2013-2022) i la Universitat Pompeu Fabra (2021-2022). Va fer classes en un màster sobre planificació lingüística de la Universitat de Mons a Bèlgica (2011-2020) i va ser coordinadora del mòdul de lingüística clínica en Umanresa - Fundació Universitària del Bages (FUB) a Catalunya (2017-2020). Va ocupar el càrrec de responsable de projecte per al programa educatiu ELAN Afrique en la Organisation Internationale de la Francophonie (2011-2013) a Paris.

 És doctora en Filologia Francesa i Romànica per la Universitat Autònoma de Barcelona, on també es va especialitzar en trastorns de la parla i de l'audició. Compte, a més, amb un màster en Gestió del Capital Intel·lectual per ESADE Business School. En l'àmbit de la recerca, ha realitzat publicacions significatives sobre temes com el plurilingüisme. Entre els seus treballs més recents destaca l'article "Incidence de la dominance linguistique sud l'espace de perception donis sujets trilingues" en la revista Synergies Espagne. També ha explorat la percepció fònica, com s'evidencia en el seu capítol "La percepció verbotonal" en Nous Horitzons del mètode verbotonal: Millorar la pronúncia holísticament de l'Editorial Graó, i ha abordat les competències transversals requerides en el mercat laboral en el seu capítol "Las competencias transversales en el mercado de la traducción" en Perfiles estratégicos de traductores e intérpretes de la Editorial Comares.

En l'àmbit de la innovació educativa, participa en el projecte d'innovació docent PMgest de la Universitat de València uy de Foncat de la Universitat de Barcelona.

Evelio Miñano Martínez és Catedràtic de Filologia Francesa en el Departament de Filologia Francesa i Italiana de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València. Es va llicenciar en aquesta Universitat en Filologia Romànica (Francés) en 1984, amb la memòria de llicenciatura L’image dans la poésie de Philippe Jaccottet i es va doctorar en 1987 amb la tesi Imagen y experiencia de la realidad en la poesía de Yves Bonnefoy, sent tots dos treballs dirigits per la seua mestra, la doctora Elena Real Ramos. Després d'ocupar un lloc de lector de llengua espanyola en la Université de Pau et des Pays de l’Adour en el curs 1984-1985, ha exercit la seua carrera professional a la Universitat de València fins hui.

Ha desenvolupat tasques docents variades en el camp de la Filologia Francesa, dins dels diferents plans d'estudi de llicenciatura i grau que s'han succeït des de la seua incorporació a la Universitat de València en 1985: llengua francesa, història de la llengua francesa, comentari de textos literaris, literatura francesa de diferents gèneres i èpoques, etc. També ha sigut docent en cursos de doctorat i, després, màsters de la Universitat de València. Actualment imparteix docència en Màster Universitari de Traducció Humanística i Creativa (secció francés-espanyol), y l'a fet en el Màster en Investigació en Llengües i literatures i (Uni el Màster en Literatura Comparada i Crítica Cultural (títol propi en línia de la Universitat de València).

Ha desenvolupat diverses línies d'investigació, en connexió amb les assignatures que ha impartit. Les seues primeres investigacions, en l'àmbit de la seua Tesi doctoral, van tindre per objecte la poesia francesa contemporània, amb algunes incursions en altres períodes. Ha publicat articles i capítols de llibre sobre la poesia de Philippe Jaccottet, Yves Bonnefoy, Marguerite Yourcenar, Lorand Gaspar, Jean Cocteau, Salah Stétié, Anise Koltz, Eugène Guillevic, Pierre pascal, Jean Claude Renard, Édouard Glissant, Pierre Oster, Fancis Ponge, Max Jacob, Jude Stéfan, André Salmon i Jean-Michel Maulpoix. Els seus estudis de literatura medieval s'han centrat en les Cent nouvelles nouvelles, el Roman de Renart, Jean Bodel, Charles d’Orléans, Jean Froissart, Le roman de Jehan de Paris i Christine de Pisan. També ha investigat en el camp dels estudis comparatistas hispano-francesos autors de diferents períodes i gèneres: Voltaire (La Henriade), Théophile Gautier, Jorge Semprún i Louise *Doutreligne. Una bona part de les seues publicacions està repertoriada en ORCID (https://orcid.org/0000-0003-1177-1567), i Dialnet (https://dialnet.unirioja.es) i és, a més, accessible en el repositori RODERIC de la Universitat de València (http://roderic.uv.es/pers/g5178.html).

Des de fa uns anys, al mateix temps que es feia càrrec d'assignatures en el Màster Universitari de Traducció Humanística i Creativa, ha traduït textos literaris francesos a l'espanyol, la major part per primera vegada a aquesta llengua, de diferents períodes i gèneres. Les seues primeres traduccions han tingut per objecte la poesia de llengua francesa dels segles XVII, XIX, XX, XIX: Salah Stétié, Alfred de Musset, Anise Koltz, Jean-Michel Maulpoix, Théophile Gautier i Théophile de Viau. En connexió amb la seua docència i investigació de literatura medieval francesa ha traduït dues obres de Christine de Pisan (Cien baladas de amante y dama, Palma: La llucana 2011), i El libro del duque de los verdaderos amante, Universitat de Múrcia, 2014). Des de fa uns anys ha obert una nova línia d'investigació sobre el teatre francés contemporani amb estudis, pròlegs i traduccions de Louise Doutreligne (Tocada y lanzada, Universitat de València, 2008, i Teresada’, Universitat de València, 2017; etc.), i de l'autor romanés-francés Matei Visniec (La palabra progresa en boca de mi madre sonaba tremendamente falsa, Universitat de València, 2013; Migraaaantes…, Universitat de València, Acadèmia dels nocturns, 2017, etc.). Aquest autor és l'origen del seu recent interés per la llengua romanesa, que ha culminat fins hui amb la co-traducció, amb Angelica Lambru, de quatre  obres de Matei Visniec escrites en romanés (En la mesa con Marx, La Garúa Libros, 2017), El bolsillo del pan, Caballos en la ventana y La araña en la herida, Universitat de València, 2011), Se contrata payaso, Tres noches con Madox y otras obras cortas (Universitat de València, 2023) i Los últimos días de Occidente (Verbum, 2023). Dins del projecte d'investigació internacional *EMOTHE (Teatre espanyol i europeu dels segles XVI i XVII: patrimoni i bases de dades) ha traduït Los amores trágicos de Píramo y Tisbe, de Théophile de Viau (Universitat de València 2018), co-traduït Eugenio de *odelle, amb Silvia Hueso (Universitat de València, 2021) i Las galanterías del Duque de Osuna de *airet (Universitat de València, en premsa). Finalment, ha traduït per primera vegada tres obres del escriptor quebequès Serge Lamothe: Oshima, novel·la (Verbum  2022), Tras el final (Verbum, 2023) i Mi tierra es un fondo de océano (La Lucerna, 2023). . Aquestes traduccions, quasi sempre precedides d'estudis *introuctorios, han sigut acompanyades de dos breus assajos en què ha reflexionat sobre la seua pròpia labor: “Entusiasmos y angustias de un traductor vocacional”, Eu-topias, V, 2013; “La traducción poética desde la experriencia de un traductor”, en Martínez-Paricio, Violeta; Pruñonosa-Tomás, Manuel eds., Intercomprensión romànica, Linx, 2017.

La major part d'aquestes investigacions i traduccions s'ha fet en el marc dels projectes d'investigació en què ha participat al llarg dels anys: La problemática de la seducción en la literatura francesa (PS91-0139), Direcció General d'Investigació Científica i Tècnica del MEC; Espacios extranjeros y exóticos de amor en la literatura francesa (BFF2002-02260, projecte I+D, Pla Nacional d'Investigació Científica, Desenvolupament i Innovació Tecnològica; Mujeres escritoras en la literatura francesa: claves de su emergencia y diersidad 1970-2005), (HUM2006-08785/TALL), Direcció General d'Investigació, Subdirecció General de Projectes d'Investigació. En l'actualitat forma part dels projectes d'investigació internacionals REMELICE, Réception et Médiations de Littératures et de Cultures *Étrangères Comparées, Université d’Orléans, França (EA-4709) i EMOTHE, Teatro europeo de los siglos XVI i XVII: patrimonio y bases de datos, Ministeri d'Economia i Competividad (FFI2016-80314-P). En el marc del primer investiga sobre Jorge Semprún i Matei *Visniec; en el marc del segon estudia, edita i tradueix obres de teatre clàssiques francés. Així mateix, en l'àmbit de la transferència del coneixement, assessora a l'empresa d'espectacles Influenscènes Association, des de febrer de 2017, mitjançant conveni entre aquesta empresa i la Universitat de València.

Ha ocupat diversos càrrecs de responsabilitat acadèmica en la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València: Secretari i Vicedegà del centre, Secretari i Director del *Departament de Filologia Francesa i Italiana del mateix centre. En la seua etapa de vicedegà es va fer càrrec de l'ordenació acadèmica de la Facultat, de les pràctiques en empresa i va participar en les comissions de reforma dels plans d'estudi i d'autoavaluació del centre. Ha sigut també Coordinador del Grau en Llengües Modernes i les seues Literatures i Codirector del Màster en d'Investigació en Llengües i Literatures de la Universitat de València. Des de 1990, sense interrupció fins hui, és representant electe del professorat en la Junta de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació. En 2011, va ser nomenat Chevalier de l’Ordre des Palmes Académiques, pel Ministère de l’Éducation Nationale de França. Des del curs 2021-2023 és coordinador local del Pla de Doble Títol en Màster de Traducció entre la Universitat de València i l'Université de Bourgogne.

Paolino Nappi és Professor Permanent en el Departament de Filologia Francesa i Italiana de la Universitat de València. Els seus àmbits d'investigació són, entre d’altres, la literatura italiana contemporània, el cinema i la didàctica de l’italià L2. És autor de diverses publicacions sobre aquests temes, i també ha investigat sobre història del crim organitzat i de les representacions del Sud d’Itàlia, i sobre còmic i novel·la gràfica. En 2015, va publicar la monografia en italià L’avventura del reale. Il cinema di Vittorio De Seta (editorial Rubbettino). És cofundador i codirector de la revista Zibaldone. Estudios italianos <https://ojs.uv.es/index.php/zibaldone/index> i de l’editorial Zibaldone, guanyadora del Premi Nacional de Traducció 2018 del Ministeri de cultura d'Itàlia.

Doctora en Filologia per la Universitat de València (2008), Llicenciada en Filologia Italiana (1998) i Llicenciada en Filologia Hispànica (1997) per la mateixa universitat i Màster en “Scrittura, letterartura e la repte” (2011) per la Università di Roma Tor Vergata. Actuamente és Professora Titular de Filologia Italiana del Departament de Filologia Francesa i Italiana, adscrit a la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació. Vinculada al Dept. de Filologia Francesa i Italiana des de 1998, ha impartit docència de Filologia Italiana en diversos plans d'estudi (literatura contemporània i actual; literatura medieval i del Renaixement; llengua instrumental; llengua per a finalitats específiques; traducció general; traducció literària; literatura comparada) i en els màsters de Traducció Creativa i Humanística; d'Investigació en Llengües i Literatures i de Literatura Comparada i Crítica Cultural.

Forma part del grup d'investigació Cultura i desenvolupament (GIUV CyD), amb seu a la Universitat de València, i ha sigut membre de diversos projectes I+D, centrats especialment en la recuperació de les genealogies i en l'estudis dels processos culturals, tant actuals com històrics, en el si dels quals ha realitzat la major part de la seua labor com a investigadora. També és membre de diverses xarxes internacionals d'investigació com MIGRA, GET o IEMO.

Ha participat en nombroses trobades acadèmiques i de divulgació. Entre les seues últimes publicacions científiques destaquen “La disrupció d’Alda Merini en la literatura catalana actual” (Quaderns. Revista de traducció, 2018); “Reflexions sobre l'espai migrant en la narrativa d'Amara Lakhous” (Revista de llengües i literatures catalana, gallega i basca XXII, 2017); “La transculturalità della Compagnia delle poete: un fenomeno innovativo nell’ambito della Letteratura Italiana della Migrazione Mondiale” (Revista di Italianistica XXVII, 2014) o “Els reptes de l'escriptura italófona” (Convergències artístiques i textuals africanes a l'entorn de la Mediterrània, 2013).

[Biografia, versió en valencià]

Inés Rodríguez Gómez, Doctora en Filologia Italiana per la Universitat de València i Professora Titular d'Universitat de Filologia Italiana en el Departament de Filologia Francesa i Italiana.

Membre del projecte d'investigació de teatre italià ARPREGO (Arxius de Teatre Pregoldoniano) concedit pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats i responsable del projecte d'Innovació Docent  de la Universitat de València SLATES que forma part dels Projectes d'Innovació Consolidats registrats en la UV amb el codi GCID23-2575656.

La investigació segueix diverses línies relacionades amb els seus interessos filològics sobre literatura italiana: com són el teatre els segles XVII i XVIII i la narrativa italiana en general, amb un interès específic en la literatura escrita per dones de finals del segle XIX. 

Les publicacions i la seua activitat investigadora s'arrepleguen en Orcid, l'enllaç de la qual es troba en aquesta pàgina.