[Biografia, versió en valencià]

María José Bertomeu Masià és Professora Titular d'Universitat del Departament de Filologia Francesa i Italiana de la Universitat de València. És Llicenciada en Filologia Hispànica i Filologia Italiana i Doctora en Filologia per la mateixa Universitat. La seua trajectòria investigadora s'ha centrat en la recuperació i edició crítica de textos italians medievals i del Renaixement i en l'estudi de la llengua i les estratègies retòriques i lingüístiques, així com dels textos xifrats, des de les seues primeres publicacions fins a les publicacions més recents centrades en la correspondència de Margarita de Parma, duquessa de Parma i Piacenza i governadora dels Països Baixos. Ha format part de diversos projectes d'investigació centrats en la recuperació de la correspondència de les dones finançats pel Ministeri de Ciència, Les dones en la Casa d'Àustria (1526-1567). Corpus Documental I i II o el AICO de la Generalitat Valenciana Estratègies retòriques i expressió lingüística de les dones en la reivindicació dels seus drets en temps de Carles V, dirigits per la doctora Júlia Benavent, i en l'actualitat és co-IP del projecte Els codis lingüístics secrets de les dones de la Casa d'Àustria en temps de Carles V (ref. PID2021-126189NB-I00) del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats (2022-2026). Compta amb 3 sexennis d'investigació. Des de març de 2024 és Vicedegana d'Estudis de Postgrau i Investigació de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació.

Miriam Norma Bucuré és Doctora en Filologia per la Universitat de València (2008) i posseeix el Màster Universitari en “Professor/a d'Educació Secundària per la Universitat de València” (2014).

Es va graduar amb el títol de “Professora d'Italià” per l'Institut Nacional Superior del Professorat “Dr. Joaquim V. González” (Buenos Aires, L'Argentina) en 1992, posteriorment homologat al títol espanyol de Llicenciatura en Filologia, Secció Filologia Moderna, Subsecció Italiana en 1998.

Actualment, és Professora Ajudant Doctora de Filologia Italiana en el Departament de Filologia Francesa i Italiana, adscrit a la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València.

Vinculada al Departament de Filologia Francesa i Italiana des de 2005 ha impartit docència en la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació (Llengua Italiana I, II i III; Gramàtica Italiana II; Literatura italiana III; Estudis lingüístics en llengua italiana II) i en la Facultat d’Economia (Comunicació en segona llengua estrangera – Italià I, II i III).

Ha participat en el projecte de recerca “Les dones en la Casa d'Àustria (1526-1600). Corpus documental II (FFI2017-83252-P)” i en el projecte d'innovació “TACAES – Tecnologies de l’Aprenentatge i la Comunicació Aplicades a l’Ensenyament Superior”.

La major part de la seva producció científica (articles en revistes de prestigi, capítols de llibre i comunicacions en congressos) està dedicada a l'estudi de l'edició de textos inèdits del Renaixement. Entre les seves publicacions científiques es troben: Bucuré, M. (2025) "Nàpols 1547: cartes xifrades i secrets d'Estat" en Estudios Románicos, Vol. 34; Bucuré, M. (2024) "Un brieve trattato dell'*eccellentie delle donne e Una brieve essortatione a gli huomini: ulteriore analisi delle due operi cinquecentesche" en Ingenium. Revista Electrònica de Pensament Modern i Metodologia en Història de les Idees. Vol. 17; Bucuré, M. – Iborra, J. (2022) “Joies, perles i obra pia. El testament de Germana de Foix”, en Vestits i joies de les dones en el segle XVI. Tirant Humanitats; Bucuré, M. (2021) “Ferrante Sanseverino: un principe tra otium et negotium”, en Otium e negotium nel Rinascimento; Bucuré, M. (2017) “Revisió crítica de l'edició elaborada per L. P. Gachard de Lettres de Philippe II a ses filles els Infants Isabelle et Catherine: écrites pendant són voyaje a Portugal (1581-1583) i trajectòria de posteriors edicions al llarg del segle XX”, en Quaderns de Filologia – Estudis Literaris XXIII.

Natalia M. Campos Martín és doctora en Traducció i Interpretació per la Universitat de Màlaga i llicenciada en Filologia Francesa per la Universitat de Castella-la Manxa. Té un títol d'Experta en Traducció Jurídica, Jurada i Judicial per la UCLM i un Màster en Traducció Editorial per la UMU. Actualment, és professora permanent a la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació (Departament de Filologia Francesa i Italiana) de la Universitat de València.

Compta amb dos sexennis d'investigació i està acreditada com a professora titular d'universitat. Imparteix diverses assignatures a la Universitat de València dins del Grau en Traducció i Filologia Francesa i del Màster en Traducció Creativa i Humanística. A més, ha participat com a professora convidada en altres màsters similars a les universitats de Múrcia, Còrdova i Màlaga.

La seua trajectòria investigadora va començar el 2006 dins del Grup Interuniversitari d'Investigació en Traducció (HUM 767) del PAIDI de la Junta d'Andalusia i va continuar amb un projecte d'investigació concedit per la Fundació Séneca en convocatòria competitiva (2011-2013). En aquest marc, va realitzar la seua tesi doctoral sota la direcció d'Emilio Ortega Arjonilla sobre la traducció jurídic-econòmica de contractes del francés a l'espanyol. Després del seu trasllat a València, el 2014 es va incorporar al grup d'investigació HISTRADCYT (sobre història de la traducció científica i mèdica), que des del 2018 està adscrit a l'Institut Interuniversitari López Piñero. En aquest context, ha participat activament en diversos projectes d'R+D (tant nacionals com europeus -AGIS-), projectes de la Generalitat Valenciana (2016-2017), així com en projectes d'innovació docent i altres activitats d'investigació i desenvolupament (organització de congressos, jornades, etc.).

Entre els seus resultats d'investigació, ha publicat més de 50 treballs, incloent llibres, articles en revistes especialitzades, capítols de llibres, traduccions i ressenyes. Entre les seues publicacions destaquen dos llibres monogràfics, 15 articles en revistes indexades de traducció (Onomazéin, Sendebar, Hermeneus, Hikma, etc.) i més de 35 capítols de llibres publicats en editorials de prestigi situades en les primeres posicions del SPI (Peter Lang, Comares, Tirant lo Blanch), així com en diverses editorials universitàries de prestigi (Cadis, València, Salamanca, Lleida, Còrdova i La Laguna).

Pel que fa a la difusió de resultats, ha participat en més de 20 congressos i jornades científiques, incloent 15 ponències en congressos internacionals, més de 8 ponències convidades i múltiples participacions en comitès organitzadors. Ha col·laborat amb diverses universitats i centres d'investigació d'Espanya (UMA, UAL, UGR, UCO i UCLM), Bèlgica (ISTI a Brussel·les), Argentina (Universitat de Rosario), Polònia (Universitat de Cracòvia), França (Lyon 2 i 3, Grenoble) i el Canadà (Universitat de Mont-real).

Ha realitzat estades d'investigació a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Màlaga (2006) per al desenvolupament de la seua tesi doctoral i, posteriorment, com a professora visitant el 2016. Més recentment, ha dut a terme estades postdoctorals com a investigadora visitant gràcies a beques competitives de la Generalitat Valenciana a la Universitat de Lyon 2 (2020, 2021) i Lyon 3 (2024) per a diversos projectes d'investigació amb els arxius Lacassagne, entre altres. També ha completat una estada d'investigació de tres mesos el 2022 a la Universitat de Mont-real, sota la direcció del professor Georges Bastin.

És mare d'una preciosa filla de 12 anys.

https://dialnet.unirioja.es/servlet/autor?codigo=1031342

https://producciocientifica.uv.es/investigadores/335065/detalle

https://orcid.org/my-orcid?orcid=0000-0002-0267-977X

Patricia López-García és professora en el Departament de Filologia francesa de la Universitat de València, càrrec que exerceix des de novembre de 2022. Al llarg de la seva carrera, ha ocupat diversos llocs en institucions acadèmiques, combinant la seva labor docent amb la seva trajectòria investigadora. En l'àmbit docent, ha impartit classes de francès en diverses universitats, entre elles la Universitat Autònoma de Barcelona (2005-2022), l'escola universitària EUROAULA, adscrita a la Universitat de Girona (2013-2022) i la Universitat Pompeu Fabra (2021-2022). Va fer classes en un màster sobre planificació lingüística de la Universitat de Mons a Bèlgica (2011-2020) i va ser coordinadora del mòdul de lingüística clínica en Umanresa - Fundació Universitària del Bages (FUB) a Catalunya (2017-2020). Va ocupar el càrrec de responsable de projecte per al programa educatiu ELAN Afrique en la Organisation Internationale de la Francophonie (2011-2013) a Paris.

 És doctora en Filologia Francesa i Romànica per la Universitat Autònoma de Barcelona, on també es va especialitzar en trastorns de la parla i de l'audició. Compte, a més, amb un màster en Gestió del Capital Intel·lectual per ESADE Business School. En l'àmbit de la recerca, ha realitzat publicacions significatives sobre temes com el plurilingüisme. Entre els seus treballs més recents destaca l'article "Incidence de la dominance linguistique sud l'espace de perception donis sujets trilingues" en la revista Synergies Espagne. També ha explorat la percepció fònica, com s'evidencia en el seu capítol "La percepció verbotonal" en Nous Horitzons del mètode verbotonal: Millorar la pronúncia holísticament de l'Editorial Graó, i ha abordat les competències transversals requerides en el mercat laboral en el seu capítol "Las competencias transversales en el mercado de la traducción" en Perfiles estratégicos de traductores e intérpretes de la Editorial Comares.

En l'àmbit de la innovació educativa, participa en el projecte d'innovació docent PMgest de la Universitat de València uy de Foncat de la Universitat de Barcelona.

Evelio Miñano Martínez és Catedràtic de Filologia Francesa en el Departament de Filologia Francesa i Italiana de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València. Es va llicenciar en aquesta Universitat en Filologia Romànica (Francés) en 1984, amb la memòria de llicenciatura L’image dans la poésie de Philippe Jaccottet i es va doctorar en 1987 amb la tesi Imagen y experiencia de la realidad en la poesía de Yves Bonnefoy, sent tots dos treballs dirigits per la seua mestra, la doctora Elena Real Ramos. Després d'ocupar un lloc de lector de llengua espanyola en la Université de Pau et des Pays de l’Adour en el curs 1984-1985, ha exercit la seua carrera professional a la Universitat de València fins hui.

Ha desenvolupat tasques docents variades en el camp de la Filologia Francesa, dins dels diferents plans d'estudi de llicenciatura i grau que s'han succeït des de la seua incorporació a la Universitat de València en 1985: llengua francesa, història de la llengua francesa, comentari de textos literaris, literatura francesa de diferents gèneres i èpoques, etc. També ha sigut docent en cursos de doctorat i, després, màsters de la Universitat de València. Actualment imparteix docència en Màster Universitari de Traducció Humanística i Creativa (secció francés-espanyol), y l'a fet en el Màster en Investigació en Llengües i literatures i (Uni el Màster en Literatura Comparada i Crítica Cultural (títol propi en línia de la Universitat de València).

Ha desenvolupat diverses línies d'investigació, en connexió amb les assignatures que ha impartit. Les seues primeres investigacions, en l'àmbit de la seua Tesi doctoral, van tindre per objecte la poesia francesa contemporània, amb algunes incursions en altres períodes. Ha publicat articles i capítols de llibre sobre la poesia de Philippe Jaccottet, Yves Bonnefoy, Marguerite Yourcenar, Lorand Gaspar, Jean Cocteau, Salah Stétié, Anise Koltz, Eugène Guillevic, Pierre pascal, Jean Claude Renard, Édouard Glissant, Pierre Oster, Fancis Ponge, Max Jacob, Jude Stéfan, André Salmon i Jean-Michel Maulpoix. Els seus estudis de literatura medieval s'han centrat en les Cent nouvelles nouvelles, el Roman de Renart, Jean Bodel, Charles d’Orléans, Jean Froissart, Le roman de Jehan de Paris i Christine de Pisan. També ha investigat en el camp dels estudis comparatistas hispano-francesos autors de diferents períodes i gèneres: Voltaire (La Henriade), Théophile Gautier, Jorge Semprún i Louise *Doutreligne. Una bona part de les seues publicacions està repertoriada en ORCID (https://orcid.org/0000-0003-1177-1567), i Dialnet (https://dialnet.unirioja.es) i és, a més, accessible en el repositori RODERIC de la Universitat de València (http://roderic.uv.es/pers/g5178.html).

Des de fa uns anys, al mateix temps que es feia càrrec d'assignatures en el Màster Universitari de Traducció Humanística i Creativa, ha traduït textos literaris francesos a l'espanyol, la major part per primera vegada a aquesta llengua, de diferents períodes i gèneres. Les seues primeres traduccions han tingut per objecte la poesia de llengua francesa dels segles XVII, XIX, XX, XIX: Salah Stétié, Alfred de Musset, Anise Koltz, Jean-Michel Maulpoix, Théophile Gautier i Théophile de Viau. En connexió amb la seua docència i investigació de literatura medieval francesa ha traduït dues obres de Christine de Pisan (Cien baladas de amante y dama, Palma: La llucana 2011), i El libro del duque de los verdaderos amante, Universitat de Múrcia, 2014). Des de fa uns anys ha obert una nova línia d'investigació sobre el teatre francés contemporani amb estudis, pròlegs i traduccions de Louise Doutreligne (Tocada y lanzada, Universitat de València, 2008, i Teresada’, Universitat de València, 2017; etc.), i de l'autor romanés-francés Matei Visniec (La palabra progresa en boca de mi madre sonaba tremendamente falsa, Universitat de València, 2013; Migraaaantes…, Universitat de València, Acadèmia dels nocturns, 2017, etc.). Aquest autor és l'origen del seu recent interés per la llengua romanesa, que ha culminat fins hui amb la co-traducció, amb Angelica Lambru, de quatre  obres de Matei Visniec escrites en romanés (En la mesa con Marx, La Garúa Libros, 2017), El bolsillo del pan, Caballos en la ventana y La araña en la herida, Universitat de València, 2011), Se contrata payaso, Tres noches con Madox y otras obras cortas (Universitat de València, 2023) i Los últimos días de Occidente (Verbum, 2023). Dins del projecte d'investigació internacional *EMOTHE (Teatre espanyol i europeu dels segles XVI i XVII: patrimoni i bases de dades) ha traduït Los amores trágicos de Píramo y Tisbe, de Théophile de Viau (Universitat de València 2018), co-traduït Eugenio de *odelle, amb Silvia Hueso (Universitat de València, 2021) i Las galanterías del Duque de Osuna de *airet (Universitat de València, en premsa). Finalment, ha traduït per primera vegada tres obres del escriptor quebequès Serge Lamothe: Oshima, novel·la (Verbum  2022), Tras el final (Verbum, 2023) i Mi tierra es un fondo de océano (La Lucerna, 2023). . Aquestes traduccions, quasi sempre precedides d'estudis *introuctorios, han sigut acompanyades de dos breus assajos en què ha reflexionat sobre la seua pròpia labor: “Entusiasmos y angustias de un traductor vocacional”, Eu-topias, V, 2013; “La traducción poética desde la experriencia de un traductor”, en Martínez-Paricio, Violeta; Pruñonosa-Tomás, Manuel eds., Intercomprensión romànica, Linx, 2017.

La major part d'aquestes investigacions i traduccions s'ha fet en el marc dels projectes d'investigació en què ha participat al llarg dels anys: La problemática de la seducción en la literatura francesa (PS91-0139), Direcció General d'Investigació Científica i Tècnica del MEC; Espacios extranjeros y exóticos de amor en la literatura francesa (BFF2002-02260, projecte I+D, Pla Nacional d'Investigació Científica, Desenvolupament i Innovació Tecnològica; Mujeres escritoras en la literatura francesa: claves de su emergencia y diersidad 1970-2005), (HUM2006-08785/TALL), Direcció General d'Investigació, Subdirecció General de Projectes d'Investigació. En l'actualitat forma part dels projectes d'investigació internacionals REMELICE, Réception et Médiations de Littératures et de Cultures *Étrangères Comparées, Université d’Orléans, França (EA-4709) i EMOTHE, Teatro europeo de los siglos XVI i XVII: patrimonio y bases de datos, Ministeri d'Economia i Competividad (FFI2016-80314-P). En el marc del primer investiga sobre Jorge Semprún i Matei *Visniec; en el marc del segon estudia, edita i tradueix obres de teatre clàssiques francés. Així mateix, en l'àmbit de la transferència del coneixement, assessora a l'empresa d'espectacles Influenscènes Association, des de febrer de 2017, mitjançant conveni entre aquesta empresa i la Universitat de València.

Ha ocupat diversos càrrecs de responsabilitat acadèmica en la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València: Secretari i Vicedegà del centre, Secretari i Director del *Departament de Filologia Francesa i Italiana del mateix centre. En la seua etapa de vicedegà es va fer càrrec de l'ordenació acadèmica de la Facultat, de les pràctiques en empresa i va participar en les comissions de reforma dels plans d'estudi i d'autoavaluació del centre. Ha sigut també Coordinador del Grau en Llengües Modernes i les seues Literatures i Codirector del Màster en d'Investigació en Llengües i Literatures de la Universitat de València. Des de 1990, sense interrupció fins hui, és representant electe del professorat en la Junta de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació. En 2011, va ser nomenat Chevalier de l’Ordre des Palmes Académiques, pel Ministère de l’Éducation Nationale de França. Des del curs 2021-2023 és coordinador local del Pla de Doble Títol en Màster de Traducció entre la Universitat de València i l'Université de Bourgogne.

Elena Moltó Hernández. Professora titular del departament de filologia francesa i italiana de la Universitat de València. De formació medievalista i durant molt de temps centrada en literatura francesa i occitana dels segles XI-XIII: Tristan i Iseo, la lírica trobadoresca i la novel·la cortès, etc. En una segona vida el seu interès se centra en les TIC aplicades a l'aprenentatge del francès, explorant sobre tot allò que l'alumnat pot dur a terme en el marc de pedagogies actives. Una dinàmica que s'accelera bruscament amb la pandèmia. És per això que surgeix la necessitat d'adaptació a entorns virtuals, la coordinació amb professorat d'altres universitats i la realització de projectes docents de tàndem lingüístic, per exemple. Actualment està centrada en l'exploració de la intel·ligència artificial per millorar l'aprenentatge del francès a la universitat, en particular com aquestes eines poden posar-se al servei de l'alumnat com a assessors d'imaginació i de recerca, sense perdre de vista l'exercici del pensament crític sobre el comportament de la IA per adquirir competències cognitives i tecnològiques d'ordre superior.

Professor titular de Filologia francesa a la Universitat de València amb 4 sexennis d'investigació i 5 quinquennis de docència (tots dos en 2020). Premi extraordinari de llicenciatura i Doctorat per la tesi La obra pánica de Fernando Arrabal y Roland Topor (2003). Va crear en 2013 el grup d'investigació GIUV2013-144 HYBRIDA: hibridacions culturals i identitats migrants que dirigeix des de llavors. S'interessa pels estudis culturals des d'una perspectiva de gènere, postcolonial i interseccional, així com per les temàtiques identitàries lligades a l'exili, les migracions i les sexualitats.

Les seues publicacions sobrepassen els 70 articles i capítols de llibre. Dels articles més recents destaquen "Théâtre, revendication et identité(s) au Québec'" (2013), "Sexualidades e identidades diaspóricas en la creación franco-magrebí" (2018), "Sexualidad y disidencia en la obra de Fernando Arrabal" (2020), "Un secreto a voces: los relatos íntimos de Niki de Saint Phalle"(2020) i "Pour une contre-hégémonie culturelle: stratégies parodiques dans Four roses for Lucienne (1967) de Roland Topor" (2023). Ha coeditat el monogràfic "Creaciones migrantes" de la revista Pasajes (2024) i quatre volums entre els quals destaca Intersecciones: Narrativas de Migración y  Diversidad (Tirant humanidades, 2023). Ha coordinat els volums Ob/scéna: l'obscène au féminin au tournant du XXIe siècle (L'Improviste, 2013) i Magreb queer. Estudios culturales (Tirant humanidades, 2025). Ha dirigit el número 16 de la revista Expressions maghrébines titulat Désirs et sexualités non normatives au Maghreb et dans la diaspora (2017). És Director de la revista científica semestral HYBRIDA des de 2020. Dels capítols de llibre recents destaquen "Les journaux de sida ou les récits de vie non exemplaires" (2017), "Briser le silence: sexualités marginales transméditerranéennes dans le cinéma de Nadia El Fani, Nouri Bouzid et Mehdi Ben Attia" (2018) i "La migración africana en la dramaturgia femenina actual: Lidia Falcón, Antonia Bueno e Irma Correa" (2019).

Ha participat en més de 10 projectes d'investigació finançats entre els quals destaquen "Reading in Europe Today. Reading and Writing in Literary Texts in the Age of Digital Humanities" (2017-2020), "Trans-making. Art, Culture, Economy to Democratize Society" (Horizon 2020-Marie Curie) i "Lirensemble. Reading communities, shaping identities" (2023-2026). És Investigador Principal de les Accions Especials de la Universitat de València "Hibridacions culturals i identitats migrants" (2018) i "Narratives i representacions de la diversitat de gènere i les sexualitats no normatives al Magreb i la diàspora" (2021). Ha organitzat diversos congressos internacionals entre els quals destaquen recentment "GeSex. Col·loqui Internacional en Perspectives de Gènere i Sexualitat" (2018), "MUTATIONS" (2020), "HYBRIDA-JEUNES" (2021) e "Hybrida-Vogue. micropolítiques queer" (2021). Ha participat en més de 50 congressos i ha impartit més de 50 conferències a nivell internacional. Forma part de diferents comités científics i editorials (Universitat de Lió, Revista Mètode, Revista Quaderns de Filologia i Revista Pasajes de la Universitat de València, Revista RIDILCA de la Universitat de Bilda 2, Algèria). És avaluador d'articles per a les revistes Quaderns de Filologia, Arte y Políticas de identidad, Çédille, SOBRE, Cuadernos de investigación Filológica y Thélème, així com de les revistes estrangeres: Imaginaires i Cahiers de Marge (França), MuseMeduse (Canadà), Literaport (Polònia) i RIDILCA (Algèria). Ha participat en comités científics d'experts de congressos internacionals en les Universitats de València, Cadis, Saragossa o Abdelmalek Essaâdi (Marroc). Ha sigut investigador convidat en nombroses universitats d'Europa, Amèrica i Àfrica destacant París-Sorbona, Bordeus, Llemotges, Lliure de Brussel·les, Virgínia i Califòrnia en Berkeley, Mont-real, Susa i en el Laboratori d'Estudis de Gènere i Sexualitat (LEGS) de París. Les seues estades en universitats estrangeres superen els 60 mesos.

Imparteix docència en Grau i Màster. Ha dirigit més de 90 treballs de fi de grau i màster. Ha dirigit la tesi Cine y migración: Análisis contrastivo de los referentes culturales y los tabúes lingüísticos en la subtitulación (2025) i dirigeix 6 tesis doctorals en l'actualitat. Ha sigut membre de 9 tribunals de tesis a Espanya i 2 a França. Ha ocupat diferents càrrecs de gestió entre els quals destaquen Secretari del Departament de Filologia Francesa i Italiana durant 5 anys, Coordinador de la Unitat Docent de Filologia Francesa durant 5 anys, Coordinador d'Intercanvis durant 11 anys o Coordinador de Pràctiques Externes de Màster des de 2013. Membre de nombroses comissions universitàries (d'Igualtat i Polítiques Inclusives, d'Investigació, de Cultura, Assessora de Llengües, etc.), Corresponsal de l'Associació de Francesistes Espanyols (AFUE) a la Universitat de València, Membre de la Mesa Lingüística de Francés de la CRUE Universitats espanyoles. És el Responsable de l'Aula d'Arts Escèniques de la Universitat de València i el Coordinador del Laboratori Art i Estètica en la Societat Contemporània de l'Aliança Forthem (9 universitats europees). Ha rebut la insígnia de Cavaller de l'Ordre de les Palmes Acadèmiques per part del Ministeri d'Educació de la República Francesa en 2017.

Rita Rodríguez Varela és doctora en Llengües Modernes amb una tesi defensada el 2018 sota el títol “En busca de la palabra. Memoria y trauma en los testimonios del exilio español en Francia”. Actualment, és professora Ajudant Doctora al departament de Filologia Francesa i Italiana de la Universitat de València.
Les seues línies d'investigació se centren en:
1- la literatura testimonial de finals del segle XX i principis del XXI; concretament, en l'expressió literària del trauma i el paper de la memòria.
2- la literatura femenina de viatges
3- la literatura femenina medieval
És membre actiu dels grups d'investigació Midel (Memoria e Identidades literarias y culturales), Memory Novels Lab (LABORATORIO DIGITAL DE NOVELAS SOBRE MEMORIA HISTÓRICA ESPAÑOLA) i Trans.Arch (Proyecto Archivos en Transición: Memorias colectivas y usos subalternos).
Ha realitzat estades d'investigació a la Università degli Studi di Firenze i a la Universitat Complutense de Madrid.
Ha publicat un estudi i traducció de la novel·la de viatges "Viaje de una mujer a Spiztberg" de Léonie d'Aunet a l'editorial Peter Lang el 2023, així com de les cartes "El debate sobre el Libro de la Rosa" de Christine de Pizan a l'editorial Dyckinson. Així mateix, ha publicat la monografia "El mundo según Jorge Semprún" (2024) a l'editorial Peter Lang.
Ha publicat articles científics i ha col·laborat en estudis monogràfics sobre l'obra d'autors com Jorge Semprún, Isabelle Alonso, Claude Esteban, Albert Camus, Monique Proulx o Élie Buzyn. Ha pronunciat i organitzat ponències en diverses universitats, com la Université Michel de Montaigne, Bordeaux 3, la Université Paris Nanterre, la Universitat de València, Tarragona o Lleó.

[Biografia, versió en valencià]